Portades que lloen la resistència d’Ucraïna a l’agressió de Putin

Aquest divendres fa un mes que va començar la invasió d’Ucraïna, l’agressió militar de Putin. Gairebé tots els diaris recorden que Ucraïna no ha estat doblegada i manté gairebé aturada l’ofensiva de l’exèrcit rus tant al nord com al sud-est i est del país. És el títol principal d’El País, que atorga tot el protagonisme a Ucraïna i en destaca la capacitat de resistència. El Periódico, en canvi, posa el focus en els “crims de guerra” i apunta a Rússia. És la mateixa línia de l’ABC, encara que el tabloide monàrquic, en el seu estil campanut, ranciot i caspós, parla “d’infàmia”, una cosa que no sé sap gaire què és però que esgarrifa molt fort a comtesses, marquesos i gente bien en general. “Morts”, “quilòmetres quadrats”, “crims de guerra”, “crisi global”, etcètera són conceptes clars. Saps de què et parlen. Ho pots imaginar. “Infàmia”, en canvi… Sort que la foto de portada, tan dramàtica, val per totes les altres. El Mundo dedica a l’afer un dels seus “Documentos”, com en diuen dels seus especials més pesats. Són 32 pàgines on el diari no perd pistonada. Aprofita, per exemple, per entrevistar Margarita Robles, ministra de Defensa espanyola i darling de la dreta patriòtica, que diu les mateixes obvietats que sempre diuen els ministres de de Defensa. També destaquen la peça titulada ¿Por qué luchamos?, que no fa referència a l’etern dubte existencial d’Obèlix als còmics o als documentals de Frank Capra, sinó que l’autor, amb aquesta primera persona del plural, fa com que a Ucraïna hi som tots. Home, no. Benvolgut analista de pa sucat amb oli: escriure una columna altisonant sense risc de perdre la vida i dir-ne lluita és una fatxenderia pedant, hipòcrita i cursi. Pregunta-ho als ucraïnesos, que t’ho confirmaran.

L’Ara, en canvi, bada una mica amb això del mes de l’atac rus i s’estima més destacar el reforçament de les tropes de l’OTAN a les fronteres amenaçades per la guerra a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària, a més d’una crònica on s’explica que els habitants de Kíiv pateixen uns embussos horribles. Pobres, quin horror. El Punt Avui també tria titular per la consolidació militar de l’Aliança Atlàntica a Europa Central i Oriental. Aviam, molt bé això de l’OTAN però avui, que fa un mes de l’agressió militar de Putin, potser tocava dir que Ucraïna resisteix o que l’exèrcit rus no se’n surt. Fins i tot serveix més això dels “crims de guerra”, que té pebrots la cosa. Perquè quan parles de “crims de guerra” sembla que hi ha una part de la guerra o un tipus de guerra on no es cometen crims. No és el cas, no. Una guerra com aquesta és un crim en sí, tota ella, des del primer minut, que és el sentit del títol d’El Periódico. La Vanguardia hi afegeix una foto del funeral d’Andréi Palii, número dos de la flota russa del Mar Negre —Deunidó—, mort per un franctirador ucraïnès. També El Mundo la dona. És una imatge de les dificultats de l’agressor i la fortalesa de la víctima. També demostra que a Rússia saben fer uniformes macos.

La Razón i La Vanguardia obren amb la vaga dels transport i la crisi de subministraments que causa. Centenars d’empreses i comerços estan a punt d’aturar-se o de tancar per manca de proveïment per funcionar i la impossibilitat de subministrar cap producte acabat. Els altres diaris també en parlen en portada, d’això. Fins i tot El País, que li ha costat més que si li arrenquessin tots els queixals. Té gràcia. Ara tot són corredisses al govern espanyol. El Punt Avui, que titula amb la manifestació contra la sentència del 25% de castellà, té un títol gairebé de deu que retrata perfectament l’estat de coses al, ehem, independentisme, que com més va més sembla un jardí d’infància que un moviment polític mitjanament seriós: “Ni per la llengua es posa d’acord el Govern”. Tal qual.