De totes les paraules d’aquest dilluns potser les més punyents les ha dit Sergi Kislitsia, l'ambaixador d'Ucraïna a l'Assemblea General de l’ONU. “La delegació russa deixa darrere seu un regueró de sang quan entra a l'Assemblea General. La sala es carrega amb l'olor de carn humana cremada”. Kislitsia al·ludia al bombardeig ordenat per Vladímir Putin contra set ciutats ucraïneses, entre altres, Kíiv i Lviv, amb 84 míssils de creuer —dels quals 43 tombats per la defensa antiaèria— i 24 drons, segons el Ministeri de Defensa d’Ucraïna. Van atacar tot de llocs civils: centrals elèctriques, un parc infantil, la seu de Filharmònica, la Universitat Taràs Xevtxenko… al centre de Kíiv. La majoria dels projectils van caure a l'hora punta, com si volguessin matar com més civils millor. Hi ha 89 ferits i 11 morts a l’hora d’escriure això. Han estat afectats 117 edificis, desenes dels quals habitatges. La revista nord-americana Forbes calcula que els atacs han costat a Rússia entre 411 i 721 milions d’euros en míssils, entre 37,5 i 67,5 milions per mort. Descartat l’interès militar dels objectius, sembla que només es volia terroritzar i espantar. Les explicacions que maneguen experts occidentals, inclosos ucraïnesos, són dues: pura venjança i afany d’acontentar els de la línia dura, que exigeixen un càstig exemplar per rescabalar-se de les humiliacions d’un mes de derrotes i retirades i de l’explosió que diumenge va inutilitzar el pont de Kertx entre Crimea i Rússia, la joia de la corona del colonialisme contemporani rus, malgrat que consumeix uns 35 milions d’euros anuals en despeses de seguretat.
Obren amb el carnatge criminal a Ucraïna les edicions internacionals del Financial Times i de The New York Times —ara mateix els dos diaris més influents i ben fets del món—. També els francesos Libération, Le Figaro i Les Echos. També els britànics The Times i The Guardian. Fins i tot el Daily Mail, tabloide conservadoríssim. A aquestes hores són els que es poden veure. Es fa difícil d’entendre i de defensar qualsevol altra decisió de portada. Què més ha de passar a Ucraïna? A Barcelona i Madrid som i són diferents, però. Entre els vuit diaris de què tracta el Quioscos & Pantalles, només El País té per títol principal la carnisseria de Putin. Hi pots afegir El Periódico, que no ho posa de principal però gairebé. La resta obren amb afers en procés o inacabats —per tant, no passa res si no els hi dones prioritat aquest dilluns— i dels quals se sap massa coses o massa poques, com la negociació-subhasta del Poder Judicial entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo o l’enrabiada, trencadissa i crits entre Esquerra Republicana i Junts.
El Punt Avui titula “Irreconciliables”. El seu públic sap perfectament que no li parlen de Dembélé i el futbol o del règim dels clergues a Iran i les dones del país. I tu també. Irreconciliables. Però si ho sap tothom i és profecia (perdona, JVF) des del 30 de gener del 2018 com a mínim. D’Ucraïna hi posen la foto, cert, amb un títol que vol fer gràcia i és una desgràcia: “Plou sobre bombardejat”. Hihí hahà. Quanta empatia amb les víctimes. L’Ara també dedica la foto de portada —amb una confusió gràfica a compte de Svetlana Aleksièvitx— i al títol principal ens descobreix que “s’enverina” la picabaralla entre els dos partits indepes grans. Ai buenu. La Vanguardia, ídem. La foto gran, sí, però el títol principal és pels encants del Poder Judicial que celebren PP i PSOE, com sempre des de fa tres dècades, amb la diferència que aquest cop ha dimitit el president de la cosa i que fa 1.400 dies que dura la confusió. Tres anys i vuit mesos. Quina novetat, escolti. Almenys el diari ho descriu com “pactar la cúpula judicial”. Una subhasta, vaja. No se sap res del que han parlat els dos estadistes espanyols —la notícia és que s’han trobat, pareu màquines— però passa pel davant de la massacre d’Ucraïna. La resta de diaris de Madrid, el Trio de la Benzina, fan com La Vanguardia però amb més mala llet, perquè torcen el tema de manera que faci més mal a Pedro Sánchez. No creus que, tots plegats, estan a la lluna de València, obsedits o ambdues coses alhora?
