Diu la portada de La Vanguardia —Publico, un digital, ja ho va donar fa uns dies— que per la riera de Canyet de Badalona es perden 173.000 litres d’aigua potable al dia. Des del 2005. Són 1.073.465.000 litres malbaratats provinents d’una fuita en un conducte de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL) que va d’una bomba extractora de Cardedeu, al Vallès Oriental, fins a una estació distribuidora del barri de la Trinitat, a Barcelona. Fa 17 anys que en aquell tram de Badalona es perden dos litres d’aigua per segon, quantitat que permetria regalar un litre i mig cada dos dies a cadascun dels 223.000 habitants de la ciutat. El 2007, l’Associació de Veïns de Canyet ja va portar el cas als jutjats, que van sentenciar que no passa res. La temptació aquí és aixecar el dit i la veu per recordar que els embassaments estan sota mínims, amb unes reserves del 35%, i que no es preveuen pluges serioses. Per situar-se, Catalunya consumeix uns 117 litres d’aigua (potable i no potable) per habitant i dia. L'Organització Mundial de la Salut considera que amb 100 litres al dia són suficients per cobrir totes les necessitats d’una llar.
Ara mira la notícia que obre la portada d’El Mundo. La majoria dels 3 milions d’habitants de Kíiv —o els que hi quedin— fa gairebé tres dies que estan sense llum, gas ni aigua. La causa són els bombardeigs de Rússia, que perd la guerra al camp de batalla i vol guanyar-la terroritzant la població civil tot deixant inhabitables les ciutats ucraïneses. Cap diari publica aquestes dues notícies plegades, cosa que seria un retrat genuí i vergonyant de la mena de gent que som i un pronòstic lleig i crític de la gent que podem arribar a ser. Fa pensar que sigui aquest el context i el moment en què la majoria de les portades s’obren amb la divisió del moviment feminista, es parla del repartiment dels pressupostos o s’explica que la reforma o derogació del delicte de sedició nyí, nyí, nyí. Fins i tot es pot fer una mica de demagògia —o ni una mica— preguntant-nos per què si en 17 anys no hem estat capaços de reparar una canonada que perd dos litres d’aigua per segon, serem capaços com a societat de resoldre aquells embolics i d'altres tan complexes, que reclamen un canvi cultural gros i molta enginyeria política i social.
The Economist, potser la revista més influent del món, explica aquesta setmana que Europa “s'enfronta a una crisi energètica i geopolítica que la debilitarà i podria amenaçar la seva posició global”. Malgrat l’admiració que suscita pel seu capteniment en ajut d’Ucraïna i contra l’agressió militar de Rússia —el continent es mostra unit, valent i amb voluntat de pagar-ne el preu—, inquieta com reaccionarà a la recessió econòmica prevista pel 2023 i més enllà. També hi ha una certa por a que quedi endarrerida respecte a altres actors globals —Estats Units, la Xina…—. Tot això està molt bé. Certament, cal estar alerta per impedir que se’ns mengi la crisi, el populisme, el canvi climàtic, etcètera. A Catalunya, però, podríem començar per arreglar la canonada Cardedeu-Trinitat.
