Els dilluns és complicat. Als diaris impresos encara més. Una part es deixa feta el divendres anterior, amb materials freds, gairebé glaçats. Una altra part és informació d’esports, que arriba també freda, perquè els fans ja ho han vist tot i és impossible que els agafis de sorpresa, fora d’alguna peça gourmet signada per algun nom amb traça per escriure. Queda el contingut de promesa, de pronòstic o d’avançament, entre el qual figuren amb perfil propi les enquestes electorals —aquest dilluns la fa El País, diumenge eren El Mundo i La Razón— i les notícies sobre fets a l’estranger que tenen la seva dinàmica pròpia i, per la diferència d’horari, no s’han tancat. Aquest últim cas és el de les eleccions al Brasil, on un dels tòtems del populisme trumpista, el president Jair Bolsonaro, lluita per mantenir-se contra l’expresident i ex gairebé tot Lula da Silva. Pel que fa a les enquestes, totes expliquen la mateixa història. El Partit Popular és capaç de rascar vots tant a Vox com al PSOE, però no aconsegueix sumar per bastir una majoria d’extrema dreta extrema, perdona la redundància.
Brasil. Entre l’opinió publicada són pocs els que volen que el president ultra revalidi el seu mandat, alhora que saben que la distància entre els dos candidats no els deixa pronosticar res. Per això títols com el d’El País: “El Brasil vota si posa fi a la tumultuosa era Bolsonaro”, en comptes del simètric i contrari (“El Brasil vota si manté la tumultuosa era Bolsonaro”), que també és ben legítim pel que fa als fets. Fent broma, potser el títol seria “El País posaria fi a la tumultuosa era Bolsonaro”. L’ABC, que sembla que també batega per Lula, s’ha fiat de les enquestes brasileres i afirma que Lula és “a un pas de recuperar el poder”. Tècnicament és cert: tots els candidats estan a un pas. Però ningú llegeix literalment aquests títols i menys encara si són del tabloide monàrquic. El que s’entén és que Lula guanyarà i que a l’ABC li sembla la mar de bé. Són coses que passen.
El Periódico es guarda millor l’esquena i diu senzillament en el seu títol de portada que les eleccions “confirmen la polarització” del Brasil, afirmació que ha estat vàlida des d’abans de les anteriors eleccions, ara fa cinc anys cinc. Però què vols? Si fas com l’ABC o El País, et pots endur un ensurt, que la gent és molt punyetera i, ara més que mai, no fa gaire cas del que li recomanen votar els diaris i la resta de mitjans de comunicació. La Vanguardia, diari sempre moderat, caut i contingut —sempre no, però en general— opta per un neutralíssim i blanquíssim “lluita tancada entre Bolsonaro i Lula”, que és com la quinta essència de no voler complicar-se la vida quan no saps què dir —perquè no pots— d’un afer sobre el que has de dir alguna cosa sí o sí malgrat que quan el diari arribi als lectors ja se sabrà què ha passat i el que dius a l’imprès valdrà entre res i gens. Potser el que millor se’n surt en termes de dir sense dir és l’Ara, amb el metafòric “El Brasil conté la respiració”, que igualment quedarà cremat en arribar a les mans dels lectors. La foto de portada és per a Lula perquè, esclar, ens estimem Lula i perquè, si no, quina foto vols posar-hi?
