Donald Trump v Joe Biden. És bon dia per comparar l’edició gràfica de les portades i també per descobrir alguns trets de la personalitat dels diaris que venen aquí cada dia a patir. L’efecte que fan totes, unes més (l’ABC i El Punt Avui) que altres, és que donen Biden com a guanyador sense explicar per què ni com. No és que no es pugui fer. Es pot fer el que tu vulguis. Però una mica imprudent ja és. Imagina’t que aquesta nit passada canvia la cosa a favor de Trump o es produeix un empat i Nancy Pelosi acaba de presidenta. Si més no contribueix a escampar l'error que la política als Estats Units és tan incomprensible com els prospectes farmacèutics i sentimental com una penya barcelonista.
La Vanguardia, quan vol, pot ser el diari més fred i/o monòton del món. Mira que el moment als EUA és d’alta temperatura, tensió elevada i emocions fortes. Doncs no: la foto més anodina de totes (potser no tant com El País, per això) i la declaració més anodina de totes. Aviam, “Seré el president de tots els americans” és l’equivalent allà del “Des de petit somniava a jugar al Barça” d’aquí: un tòpic pansit.
Empastifar
També resulta molt revelador el titular d’El Mundo, que acusa Trump de “sabotejar” les eleccions. Molt malament. Trump fa servir tots els recursos legals al seu abast per seguir a la Casa Blanca. Què hi ha de mal fet, en això? Res. Ni una mala furgona d'antiavalots, ha enviat. Ni un mal tinent coronel a fabricar un atestat. És el que aquest diari fa sempre que alguna cosa no li agrada: empastifar-la amb el llenguatge, descriure-la amb la paraula més negativa, distorsionar la realitat. Serà que s’ho miren tot amb l’ull tort.
També fixa’t en el titular de sota, on parla de l'espanyol com a “llengua de l’Estat”. Sona a que ho has d’escriure en majúscules i admiració: LA LLENGUA DE L’ESTAT! Sona a “religió de l’Estat” o a “equip de futbol de l’Estat”, a cosa tancada en un magatzem polsós del Patrimonio Nacional, i no al més real i més amable “la llengua dels espanyols”, per exemple. Que el títol sigui una queixa, a més, explica moltes coses de la mentalitat dels que fan les portades del diari.
El País, l’Ara o El Periódico parlen del mateix afer que El Mundo (és a dir, la pugna Trump-Biden) amb els verbs adients: resistir-se, acusar, maniobrar… L’Ara té una edició gràfica de la portada millor que cap altre diari —com gairebé sempre que se’l pot comparar amb la resta. Les fotos netes, el crop al punt, sense micròfons, perfectament sincronitzades amb els titulars… Llàstima que posi les acusacions falses, sense base ni proves, de Trump a la mateixa alçada que un fet fàcilment comprovable com és que Biden, quan van tancar la portada, tenia més vots electorals. Fa una mica de soroll. El Periódico, en canvi, l’encerta més amb la lletra: “s’adelanta / es resisteix” és, a més, un joc de paraules més dramàtic, oi?
