D'entrada: la Núria Feliu mereixia més. Molt més. Fa una mica de vergonya veure La Vanguardia i El Periódico. És tot molt opinable, esclar, però la foto del tractor i els soldats bé podia ser de la Feliu. També es podia haver fet alguna picada d'ullet Núria Feliu/Rosalia —una que va, l'altra que ve, etcètera—. El que sigui, menys ignorar-la. Dit això, és molt maca l’expressió “la pau del blat” amb què La Vanguardia descriu l’acord entre Ucraïna i Rússia per obrir un corredor a l’exportació de cereals i fertilitzants i allunyar una crisi alimentària mundial, que ja es començava a sentir amb cruesa en diversos països africans. El País —un títol una mica pedant— ho complementa molt bé al subtítol: l’entesa entre l’agressor rus i l’agredit ucraïnès aplana el camí al procés de pau. Recorda els inicis de l’actual Unió Europea: la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, que va aplegar en un interès econòmic comú els antics contendents de la II Guerra Mundial. La gràcia d’aquests dos blocs de titulars és que assenyalen millor que els dels altres diaris la importància d’aquell acord, patrocinat per Turquia i l’ONU: evitar la fam de centenars de milions de persones. Tal com ho diu l’Ara, per exemple, queda fred i sense substància. “Acord per treure el gra d’Ucraïna” és més escarit que el tauler de control d’un Seat Panda.

També es podria comentar aquí que les portades “normals” d’aquest dissabte són les que obren amb l’acord del blat. Als diaris del Trio de la Benzina, però, manen les seves paranoies. El Mundo s’abandona altra vegada al seu fetitxisme per ETA. És tal la dèria del diari per aquest afer que no és difícil pensar en alguna mena de disfunció intel·lectual o sentimental dels que fan la portada que els du a desenterrar la memòria dels anys del plom i a passar comptes avui amb els fets de fa 30, 25, 10 anys. És malaltís. Igual que l’ABC, que promou una tangana tremenda contra el nou Fiscal General espanyol. La bronca és tan terrible i visceral que fa pensar si no és la revenja d’alguna crisi antiga o un odi arrelat en l’etapa escolar. Un dels dos, el diari o el Fiscal General ho haurien d’explicar.

Hi ha aquella dita francesa, cherchez la femme, per a suggerir que un misteri pot ser resolt tot identificant una femme fatale o un interès romàntic femení com a causa última d’un cas policíac, la victòria d’un polític o l’èxit d’un artista. Per exemple, tots els mitjans destaquen aquests dies el primer que fa el probable guanyador del Tour, Jonas Vingegaard, en acabar l’etapa: trucar la seva dona. Chechez la femme. Doncs bé, un veterà director de diaris espanyol deia fa uns quants anys que darrera de cada capçalera hi ha un banc. Cherchez la banque. Aquest dissabte, l’ABC i La Razón avalen la teoria. El tabloide monàrquic perquè utilitza al governador del Banc d’Espanya per criticar el nou impost als beneficis de la banca que implantarà el govern espanyol. La Razón perquè fa servir al president del PP a Castella-La Manxa, de qui no cal ni dir el nom perquè no n’has sentit a parlar mai i no en tornaràs a sentir a parlar mai més. El Periódico juga una mica a fer quedar malament la vicepresidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, que “amaga a la banca els detalls del nou impost”. Calviño ha dit que es negociarà al Parlament, amb els representants de la sobirania popular, i no amb el sector bancari. Aquesta afirmació té la credibilitat que té, però la raó que no acordin el nou tribut amb la banca és fàcil d’imaginar. És la contrària a la que mou els diaris a posar-se a favor de la banca.

La Vanguardia
La Vanguardia
El País
El País
Ara
Ara
El Periódico
El Periódico
El Punt Avui
El Punt Avui
El Mundo
El Mundo
ABC
ABC
La Razón
La Razón