És el 27è dia de l’agressió militar de Rússia a Ucraïna i les portades ja comencen a esgotar els títols o, si ho vols veure d’una altra manera, estan perdent la relativa compostura que havien mantingut. L’Ara ja parla de “crim de guerra massiu”, ni que sigui citant Josep Borrell, l’alt comissionat d’Afers Exteriors de la Unió Europea. El Punt Avui, de “ciutats massacrades”. El País titula amb un esgarrifós “Putin va a fons en la destrucció de les ciutats”, expressió ben forta si penses en la teva ciutat, la que sigui, i t’adones que el causant de la devastació és una sola persona, el mateix autòcrata rus. Estem a molt pocs títols de qualificar Putin de criminal, si és que no es fa ja a les portades d’avui. El Periódico, posem per cas, parla de “setge als civils”, una manera òbvia de dir-ho —d’altra banda, com la resta de diaris—. No tots, però. L’ABC s’estima més obrir amb la vaga dels transportistes, La Razón ho fa amb la guerra, però no en aquell to, i El Mundo, en una portada partida, ho descriu com un “setge salvatge”, que sona fort però no és el mateix que acusar Putin d’assassí. El més fluixet és el títol de La Vanguardia (“Destrucció a Kíiv”) que és un títol de fa una setmana i servirà encara la setmana que ve. Només és un peu de foto, perquè aquest diari obre també amb la vaga al transport.

A les portades d’avui també té el seu què veure com tracten la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, una regulació que, bàsicament, limita la circulació de vehicles a la ciutat en funció de la seva antiguitat per reduir la contaminació. D’acord, la sentència és desconcertant. Especialment perquè el tribunal diu a l’Ajuntament de Barcelona que no ha justificat prou la mesura en els informes que acompanyen l’ordenança —serà que els jutges en saben més?— i que la troben discriminatòria perquè perjudica les persones de rendes més baixes —cosa que el mateix tribunal tampoc no justifica: es podrien aplicar els seus anteriors raonaments—. De fet, la sentència assenyala l’Ajuntament de Barcelona per incompetent i doctrinari. També ho pots veure com una ingerència dels jutges, no electes, en una competència del consistori, compost de càrrecs avalats per les urnes.

La Vanguardia i l’Ara fan uns títols més aviat administratius, potser una mica més carregaet en bombo el del diari dels Godó, que no perd l’oportunitat de picar el crostó al govern presidit per Ada Colau. El Punt Avui, en canvi, explica que la sentència es basa més “en motius de forma que de fons”. És una manera d’explicar-ho una mica justeta, perquè cada any es dicten centenars de sentències magnífiques basades en raons de forma. El motiu és que, en el món jurídic, un defecte de forma pressuposa un fons també defectuós, equivocat. Però s’entén què vol dir el diari: que l’argumentació del TSJC no sembla seriosa i que l’Ajuntament té opcions de guanyar en apel·lació al Suprem. El que tira amb bala és El Periódico, sempre molt al costat de l’actual consistori, quan descriu la sentència com un qüestionament de la justícia al “model de Barcelona contra la contaminació”. Ve a dir que els jutges fan política, que es posen a decidir sobre afers que no els pertoquen. No és que el diari no tingui raons per dir-ho en aquest cas —i d’altres: no és el primer cop ni serà l’últim—, sinó que també trauria la mateixa conclusió si llegís amb la mateixa mirada les actuacions relatives al procés independentista, els atemptats del 17-A o la família Pujol, per dir-ne tres de variats. És difícil de creure que, quan examinen el procés, els jutges del TSJC no hagin actuat de la mateixa manera i amb els mateixos criteris que quan examinen el “model de Barcelona contra la contaminació”.

elpais

larazonelpunt avuielmundo

lavanguardia catabcelperiodico catara