Tenir aigua potable, aliments que no necessitin cuinar-se, medicaments, una ràdio amb piles, una llanterna i prou diners en efectiu per poder passar diversos dies sense electricitat ni serveis bàsics. Són recomanacions que fins fa no gaire podien semblar pròpies d'una catàstrofe natural, d'una apagada o fins i tot d'una altra època, però que han tornat a formar part dels plans de seguretat de diversos països europeus. Al rerefons hi ha una preocupació que creix a mesura que s'allarga la guerra d'Ucraïna: que el conflicte amb Rússia traspassi cada vegada més les fronteres del camp de batalla i arribi a la vida quotidiana dels europeus en forma de sabotatges, ciberatacs, drons o interrupcions de serveis essencials. No significa que els governs europeus considerin imminent una invasió russa. La preocupació és una altra i, probablement, més difícil de delimitar: la denominada "guerra híbrida", aquella zona grisa entre la pau i la guerra convencional en què poden entrar sabotatges, espionatge, desinformació, ciberatacs, interferències en les comunicacions o agressions contra infraestructures crítiques.
Una guerra que ja no acaba al front
Europa havia passat dècades reduint bona part de les estructures de defensa civil creades durant la Guerra Freda. La invasió d'Ucraïna va començar a invertir aquesta tendència i l'expansió de la guerra híbrida està accelerant-la. El Parlament Europeu ja debat formalment aquest setembre sobre la "recent intensificació dels atacs híbrids de Rússia contra els estats membres" i sobre com reforçar una resposta coordinada de la Unió.
Els últims episodis han fet augmentar l'alerta. Alemanya va atribuir oficialment a Rússia l'atac frustrat del 4 d'agost contra l'aeroport de Leipzig/Halle, on van ser localitzats dos drons amb explosius. Era la primera vegada que Berlín responsabilitzava directament Moscou d'una operació d'aquest tipus en territori alemany. El ministre de l'Interior, Alexander Dobrindt, va situar l'incident dins d'un patró que inclou "espionatge, sabotatge, desinformació i preparació d'atemptats". Moscou n'ha negat la responsabilitat.
La inquietud no és només alemanya. Els serveis de seguretat danesos han advertit que la intel·ligència russa estaria preparant accions de sabotatge contra la indústria de defensa del país, mentre que diferents governs europeus investiguen incursions de drons i incidents sobre instal·lacions sensibles.
L'OTAN prepara la rereguarda
Un dels senyals més reveladors d'aquest canvi l'ha donat l'OTAN. El passat 17 de setembre, l'Aliança Atlàntica ha publicat els seus requisits bàsics de resiliència i hi ha situat la població civil, les infraestructures i els serveis essencials com una part imprescindible de la defensa. En una guerra moderna no n'hi ha prou que l'exèrcit continuï funcionant. També han de funcionar els governs, els hospitals, les telecomunicacions, els transports, les xarxes energètiques i el subministrament d'aliments i d'aigua. Els nous criteris de l'OTAN exigeixen als estats aliats planificar com mantindrien serveis com "aliments, aigua, combustible, electricitat, calefacció, transport, serveis financers i productes mèdics" durant una crisi o un conflicte. També reclama sistemes que permetin mantenir operatius els governs, protegir les comunicacions civils, garantir el subministrament energètic i organitzar eventuals evacuacions de població.
No és un detall menor. L'OTAN considera que aquesta resistència civil forma part directament de la dissuasió militar: com més difícil sigui paralitzar un país atacant-ne la rereguarda, menys atractiva resulta l'agressió. L'Aliança també recorda que els membres van acordar a la cimera de l'Haia del 2025 poder destinar fins a l'1,5% del PIB a despesa relacionada amb defensa i seguretat que inclogui precisament la resiliència i la preparació civil.
França recupera el kit de les 72 hores
França és un dels països on aquesta preocupació s'ha fet més visible. Emmanuel Macron va reunir aquest divendres els principals responsables polítics francesos per exposar-los de manera confidencial l'evolució de l'amenaça híbrida, després d'una successió d'incidents sospitosos a Europa. Segons Le Monde, l'objectiu de la reunió era precisament conscienciar els dirigents polítics davant la possibilitat que Rússia intensifiqui aquest tipus d'operacions. Alguns dels episodis investigats a Europa han afectat ferrocarrils, instal·lacions militars o infraestructures sensibles, encara que no tots han pogut ser atribuïts a Moscou. Macron fins i tot va advertir: "El dia que siguem atacats físicament, no ens avisaran". I va assegurar que el risc "existeix, és real" i que el nivell d’amenaça s’ha incrementat. El president francès ha demanat al seu govern que elabori un "pla de protecció" de les infraestructures crítiques del país.
Paral·lelament, la Seguretat Civil francesa recomana que cada família disposi d'un "kit d'emergència de 72 hores". Ha d'incloure, entre altres coses, aliments no peribles, medicaments, ràdio amb piles, llanterna, diners en efectiu i aigua potable. La recomanació oficial calcula sis litres d'aigua per persona. Aquest kit, però, no està pensat exclusivament per a una guerra amb Rússia. França el presenta com una mesura general davant qualsevol gran emergència, des d'una inundació fins a una apagada o una crisi de seguretat. La diferència és el context en què ara torna a adquirir protagonisme.
IMPORTANTE: El presidente de Francia, Emmanuel Macron reveló que tiene información de inteligencia que Vladimir Putin habría decidido escalar la guerra en Europa.
— Alejandro Rodriguez Carrizosa (@AlejoRodriEC) September 19, 2026
Macron advirtió que Rusia podría atacar a los países de la Unión Europea en las próximas semanas.
Advirtió que… pic.twitter.com/ajgGkv05Cg
Polònia: "No podem excloure que ens afecti"
A mesura que un s'acosta a la frontera russa o bielorussa, el llenguatge deixa de ser tan abstracte. El primer ministre polonès, Donald Tusk, va reunir el 13 de setembre ministres i responsables dels serveis de seguretat després d'un atac rus a només dos quilòmetres de la frontera polonesa. "Les setmanes que venen i mesos seran un període d'accions russes molt intensificades", va advertir. I va afegir una frase especialment significativa: "Malauradament, no podem excloure que aquesta escalada afecti també el territori de Polònia". Varsòvia va ordenar que els serveis de seguretat i els passos fronterers passessin a treballar amb mesures reforçades. Quatre dies després, Tusk va anar encara més enllà al Parlament. Segons va explicar citant les avaluacions dels serveis d'intel·ligència, entre els escenaris previstos hi ha "atacs híbrids amb drons i míssils contra els països que donen suport a Ucraïna, inclosa Polònia".
El Regne Unit també demana tenir reserves
El Regne Unit, un dels principals aliats militars d'Ucraïna, considera que el suport a Kíiv coincideix amb un augment de les operacions híbrides russes contra Europa, des de ciberatacs fins a sabotatges d'infraestructures. És en aquest context que Londres està reforçant la resiliència interior i demanant també a les llars que estiguin preparades per afrontar possibles interrupcions de serveis essencials. Al Regne Unit, la preparació de la població civil ja forma part explícita de la política de resiliència nacional. La campanya oficial Prepare, impulsada pel govern britànic, recomana que les llars disposin d'un petit estoc d'emergència amb aigua embotellada, aliments no peribles que es puguin consumir sense cuinar, llanternes, ràdio amb piles, bateries de recanvi, farmaciola, medicaments i altres productes bàsics per poder afrontar diversos dies amb interrupcions del subministrament elèctric, de les telecomunicacions o d'altres serveis essencials.
Londres presenta aquestes recomanacions com una mesura general davant emergències, però el context de seguretat les ha dotat d'un significat nou. El Financial Times ha explicat que el govern vol estendre aquesta cultura de preparació domèstica en paral·lel al reforç dels plans de defensa interior, en un moment de preocupació creixent pels ciberatacs, el sabotatge i les operacions híbrides atribuïdes a Rússia. The Independent va ser encara més explícit al juliol en informar que els britànics serien instats a acumular aliments davant la possibilitat d'un ciberatac rus capaç d'afectar infraestructures i serveis. El govern també treballa amb exercicis i escenaris de contingència pensats per mantenir el país operatiu en cas d'una crisi greu. No es tracta, per tant, d'una crida davant una hipotètica invasió convencional, sinó de preparar les llars perquè puguin resistir temporalment si una ofensiva híbrida provoca apagades, problemes de comunicacions, dificultats logístiques o interrupcions en el proveïment.
BREAKING:
— Globe Eye News (@GlobeEyeNews) September 18, 2026
UK government urges citizens to stockpile food and water, planning for the possibility of war and cyberattacks. pic.twitter.com/4Flys43atO
Espanya revisa la seva seguretat
Espanya encara no ha arribat al punt de demanar a la població que acumuli aigua o aliments, com ja passa en altres països europeus, però també ha començat a adaptar la seva arquitectura de seguretat al nou escenari. El Departament de Seguretat Nacional, que dirigeix la general Loreto Gutiérrez Hurtado, treballa en una nova Estratègia de Seguretat Nacional que haurà de tenir en compte l'augment de les amenaces híbrides, els ciberatacs, la desinformació i els riscos sobre infraestructures crítiques. El govern espanyol, a més, ha elevat en les últimes setmanes les advertències sobre l'activitat russa: ha assegurat que xarxes vinculades a Moscou van contribuir a amplificar la crisi de Ceuta per alimentar la polarització dins de la Unió Europea, mentre Exteriors i Defensa situen la guerra d'Ucraïna i la creixent inestabilitat internacional entre els principals reptes per a la seguretat espanyola. De moment, però, Madrid manté el focus en la protecció institucional, tecnològica i d'infraestructures i no ha llançat cap campanya específica de preparació domèstica davant un eventual atac rus.
Suïssa revisa la seva doctrina de seguretat
Fins i tot la neutral Suïssa ha revisat profundament la seva doctrina de seguretat. El Consell Federal va aprovar aquest 18 de setembre la nova Estratègia de Política de Seguretat 2026, que situa la invasió russa d'Ucraïna, les amenaces híbrides i les dependències estratègiques entre els principals factors que han deteriorat l'entorn de seguretat europeu. El pla conté 46 mesures i tres grans prioritats: augmentar la resiliència de l'Estat, l'economia i la societat; millorar la protecció de la població i les infraestructures; i reforçar les capacitats de defensa. Berna subratlla que la guerra híbrida pot adoptar formes molt diferents, des de la desinformació i els ciberatacs fins a l'espionatge, el sabotatge o, en últim extrem, l'ús de força militar.
Putin acusa Europa d'alimentar la por a una guerra
Moscou rebutja, per la seva banda, el relat que presenta Rússia com una amenaça creixent per a Europa. Vladímir Putin va acusar aquest divendres alguns dirigents europeus d'alimentar deliberadament la perspectiva d'una guerra amb Rússia. "Alguns líders europeus afirmen obertament que s'estan preparant per a una guerra amb Rússia", va assegurar el president rus, que va atribuir aquestes advertències a la voluntat, segons ell, de "salvar" una popularitat en retrocés i d'ocultar errors en les polítiques econòmiques i socials. Putin també va sostenir que els ciutadans europeus estarien mostrant a les urnes que "no volen cap guerra amb Rússia" i va acusar els governs de continuar "agreujant la situació". El Kremlin ja fa temps que va dient que parlar d’una guerra amb Rússia era "absurd" i que els governs occidentals estaven construint Rússia com a enemic exterior per ocultar errors econòmics i socials.
🇷🇺🇨🇳 Putin alerta sobre uma potencial guerra com a Europa:
— geopol•pt (@GeopolPt) September 19, 2026
“Alguns líderes europeus afirmam abertamente que estão a ser feitos preparativos para uma guerra com a Rússia.
Na minha opinião, estão simplesmente a tentar salvar as suas popularidades em queda, encobrindo erros nas… pic.twitter.com/nyFEsR4Xeu