Mentre Israel prepara l’ofensiva terrestre sobre Ciutat de Gaza, se succeeixen els moviments diplomàtics i l’enfrontament retòric en el pols de la guerra que enfronta Hamàs i Israel, amb els Estats Units en mig i pressionant el que pot per avançar en el fi del conflicte. En les darreres hores, el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ha anunciat que està disposat a alliberar "tots" els ostatges que té retinguts a la Franja de Gaza a canvi d’un acord d’alto el foc que inclogui el cessament de l’ofensiva militar i la retirada de "l’ocupació" de l’enclavament palestí. Però Israel va desestimar aquest dimecres aquest oferiment i va prometre continuar endavant amb la invasió planejada de la Ciutat de Gaza si el grup terrorista palestí no accepta les condicions de detenir permanentment els combats. Benjamin Netanyahu ha qualificat l’oferiment com "una altra maniobra manipuladora de Hamàs que no conté res nou", va afirmar l'oficina del primer ministre israelià.

El que ofereix Hamàs

"Estem disposats a acceptar un acord global que inclogui l'alliberament de tots els presoners a canvi dels nostres captius, el cessament de la guerra i la retirada de l'ocupació de Gaza", ha declarat Hamàs en un comunicat difós a través del diari Filastin, vinculat a la milícia. El grup ha reiterat que ha donat el seu consentiment a "formar un govern nacional independent de tecnòcrates que administri els assumptes de la Franja de Gaza immediatament" i ha recordat que encara està a l'espera d'una resposta per part de les autoritats israelianes a la proposta presentada pels països mediadors, Qatar i Egipte, i acceptada per Hamàs el passat 18 d'agost. Israel va aprovar el 21 d’agost el pla militar per assaltar la Ciutat de Gaza, i alhora Netanyahu va ordenar iniciar negociacions per a una treva amb Hamàs per a la fi de la guerra "en termes acceptables per Israel", va assenyalar. "Aquests dos objectius —derrotar Hamàs i alliberar tots els nostres ostatges— van plegats", va afegir. Però Hamàs, a través del dirigent Izzat al Rishq, assegura que "Netanyahu encara no ha respost" a l’acord "basat en la proposta de (Steve) Witkoff", en referència a l’enviat especial del govern nord-americà a l'Orient Mitjà.

Les cinc condicions d’Israel

Israel, però, assegura que no caurà en la trampa de Hamàs i ha tornat a deixar clar quines són les seves condicions establertes pel seu Gabinet de Seguretat, que fa unes setmanes va aprovar l’operació de l’ocupació de la Ciutat de Gaza, tot i les advertències del cap de les FDI sobre el risc que suposa per la vida dels ostatges. Israel assegura que "la guerra podria acabar immediatament" i si Hamàs s’avé a acceptar les seves cinc condicions: "l'alliberament de tots els ostatges", que "Hamàs sigui desarmat", que "la Franja sigui desmilitaritzada", que "Israel tingui el control de la seguretat en la Franja" i que "s'estableixi una administració civil alternativa que no eduqui per al terrorisme, enviï terroristes ni amenaci Israel". L’oficina de Netanyahu va afegir que "només aquestes condicions impediran que Hamàs es rearmi i repeteixi una vegada i una altra la massacre del 7 d'octubre, com promet obertament fer".

Trump exigeix l’alliberament dels ostatges

Aquest intercanvi de missatges entre Hamàs i Israel arriba just després que Donald Trump demanés aquest dimecres al grup palestí que alliberi immediatament els ostatges retinguts a Gaza, advertint que "les coses canviaran ràpidament". "Diguin-li a Hamàs que retorni IMMEDIATAMENT els 20 ostatges (no 2, 5 o 7!), i tot canviarà ràpidament. ACABARÀ!", va escriure Trump en la seva xarxa social, Truth Social. El president no va donar més detalls sobre quines mesures prendria si els ostatges fossin alliberats ni a quin "final" es referia.

La pressió internacional fracassa

Hamàs va portar al voltant de 250 ostatges a la Franja de Gaza després de l'atac transfronterer de Hamàs contra Israel el 7 d'octubre del 2023 i Tel-Aviv estima que encara hi ha 50 ostatges israelians a Gaza, 20 d'ells amb vida. Mentrestant, organitzacions de drets humans afirmen que més de 10.800 palestins es troben reclosos en presons israelianes sota tortura, inanició i negligència mèdica. Segons les dades de Hamàs, Israel ha matat a gairebé 64.000 palestins a Gaza des d'octubre del 2023. Els esforços internacionals per aconseguir un alto el foc des que Israel va trencar una treva al març han fracassat fins ara.

Mentre els palestins es veuen obligats a desplaçar-se per fugir de les bombes i de l’ofensiva imminent que prepara Israel, la fam s’ha convertit en un altre enemic a combatre. L'ONU va declarar de manera oficial l’estat de fam per a la població de la Franja de Gaza i va denunciar que Israel utilitza la fam com a "arma de guerra". Tampoc les pressions dels governs occidentals, molts dels quals han anunciat que reconeixeran l’estat palestí en la pròxima cimera de l’ONU prevista per a aquest mes, ni l’amenaça de sancions han doblegat el govern de Netanyahu, que des del novembre passat afronta les ordres d’arrest emeses per la Cort Penal Internacional, juntament amb el seu exministre de Defensa, Yoav Gallant, per crims de guerra i crims contra la humanitat a Gaza. Israel també enfronta un cas de genocidi en la Cort Internacional de Justícia per la seva guerra contra els palestins de l'enclavament.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!