Polònia s'ha endinsat en una nova crisi política i institucional que amenaça d'agreujar encara més la fractura al si de la governança del país. El Tribunal Constitucional, epicentre d'una disputa que s'arrossega des de fa més d'una dècada, ha tornat a desencadenar un enfrontament obert entre el primer ministre, Donald Tusk, i els seus principals adversaris, el president Karol Nawrocki i el líder de Llei i Justícia (PiS), Jarosław Kaczyński. Les discrepàncies sobre la legitimitat dels jutges i el control de la institució han desembocat aquest cap de setmana en una escalada de tensió, amb intervencions policials, aldarulls als carrers de Varsòvia i acusacions creuades d'atemptar contra l'estat de dret.
L'origen de l'enfrontament es remunta al 2015, quan el PiS va arribar al poder i va impulsar una profunda remodelació del Constitucional que va obrir un llarg debat sobre la independència de la justícia polonesa. Des d'aleshores, la legitimitat de la institució ha estat objecte de disputa entre els dos grans blocs polítics del país. L'executiu de Tusk sosté que el tribunal va ser "segrestat" pel PiS i defensa la necessitat de reformar-lo per recuperar-ne el funcionament independent, mentre que els conservadors reivindiquen la legalitat dels canvis introduïts i acusen el govern actual de voler sotmetre la justícia als seus interessos.
El conflicte es va enquistar encara més a principis d'aquest any, quan el president Nawrocki es va negar a prendre jurament a una part dels sis nous magistrats escollits pel Parlament, on la coalició de Tusk té majoria. Només dos van poder completar aquest tràmit, mentre que el president del Constitucional, Bogdan Święczkowski, també va impedir que els jutges pendents de jurar assumissin les seves funcions, cosa que va aprofundir el bloqueig institucional.
La tensió va acabar d'esclatar divendres, quan es va conèixer una decisió que afectava directament la cúpula del tribunal. Segons va informar l'agència pública polonesa PAP, la jutgessa Anna Korwin-Piotrowska havia ordenat suspendre durant un mes Święczkowski, així com el vicepresident de la cort, Bartłomiej Sochański. Poc després, els noms de tots dos van desaparèixer de la pàgina web oficial del tribunal, un moviment que va desencadenar una contundent resposta de la institució. En un comunicat difós a les xarxes socials, el Constitucional va denunciar una "presa il·legal" del seu portal i va qüestionar la legitimitat de Korwin-Piotrowska per prendre decisions en nom de l'organisme. La institució va anar encara més enllà i va advertir que els responsables d'aquestes actuacions podrien estar incorrent en un delicte de "cop d'estat".
La crisi institucional va traslladar-se als carrers de Varsòvia, on simpatitzants del PiS van envoltar la seu del Constitucional per protestar contra les decisions adoptades, La mobilització va estar marcada per diversos aldarulls i un ampli desplegament policial. Enmig de la tensió, el president Nawrocki va aconseguir entrar a l'edifici i, en sortir-ne, va denunciar una vulneració de l'ordre constitucional i va anunciar que obriria una ronda de converses amb els partits representats al Parlament. Per la seva banda, Kaczyński va carregar durament contra el govern de Tusk a través de les xarxes socials. "Polònia es converteix en un estat policial", va advertir el líder del PiS, abans d'assegurar que els esdeveniments obren la porta a "l'autoritarisme i després al totalitarisme".
Els arguments de Tusk
Tusk ha defensat públicament les mesures encaminades a recuperar el que considera el funcionament legítim de les institucions. "La restauració de l'estat de dret és un deure", ha afirmat, abans d'assegurar que Polònia ha iniciat un procés "difícil, de vegades dolorós", que exigeix decisions fermes perquè "no hi ha cap altre camí". En un missatge a la nació posterior, el primer ministre també ha responsabilitzat el PiS de la crisi que travessa la justícia polonesa. Tausk acusa Kaczyński, Nawrocki i el seu antecessor a la presidència, Andrzej Duda, d'haver contribuït a la "destrucció de l'estat de dret" i ha justificat les mesures adoptades per recuperar el que considera el funcionament legítim de les institucions després d'anys d'"arbitrarietat". Segons Tusk, els magistrats designats legalment pel Parlament van decidir assumir les seves funcions després de setmanes d'espera, malgrat la negativa de Nawrocki a prendre'ls jurament, i van acabar sent objecte d'atacs.
A més, Tusk ha acusat els seus adversaris polítics de comptar amb el suport de sectors pròxims al Kremlin. "Des de fa anys hi ha organitzacions i polítics de Polònia que volen destruir la democràcia i l'estat de dret", ha denunciat, abans d'assegurar que aquestes forces reben el suport d'un "exèrcit de bots russos a internet" i que fins i tot han estat elogiades públicament per "l'ideòleg en cap del Kremlin". El primer ministre ha evitat atribuir-los una motivació concreta, però ha afirmat que, tant si actuen per "avarícia, estupidesa o traïció", el resultat és el mateix.
Moció de censura contra Tusk
La crisi s'ha desplaçat al Parlament, on Tusk haurà de fer front a una possible moció de censura. L'ex primer ministre Mateusz Morawiecki, antic dirigent del PiS i actual líder de Rozwój Plus després d'una escissió interna, ha anunciat que impulsarà una moció contra l'executiu. La seva proposta passa per substituir Tusk per un "govern tècnic", encapçalat inicialment per l'expresident del Parlament Marek Jurek, que assumiria el poder fins a la celebració de noves eleccions i la formació d'una altra majoria parlamentària. Morawiecki, que ha deixat oberta la possibilitat de consensuar un altre candidat, també reclama un "reinici" del Constitucional, una iniciativa que assegura que comparteixen diverses forces polítiques i que disposa del suport del president de la República i de qui considera el president legítim del tribunal, Święczkowski. Tanmateix, ha advertit que aquesta renovació ha d'excloure els responsables de les actuacions recents contra la institució, a qui ha acusat d'atacar-ne la independència. "El seu lloc és a les escombraries de la història i al banc dels acusats davant tribunals independents", ha afirmat a les xarxes socials.
