La inflació i l’encariment dels aliments continuen marcant el debat social a Rússia, però no tothom en té la mateixa percepció. Tamara Kazantseva, diputada de la Duma regional de Tiumen i cap del Partit Comunista (KPRF) en aquesta regió de Sibèria Occidental, ha assegurat que no ha notat l’augment de preus als supermercats. La seva explicació ha generat polèmica: en el seu temps lliure cultiva el seu propi hort i recomana als qui es queixen que “no siguin mandrosos”.
Les declaracions, recollides per mitjans independents russos, han circulat ràpidament a les xarxes socials. Kazantseva va afirmar que el seu “cistell de la compra” no s’ha encarit perquè produeix bona part dels aliments a casa. “La remolatxa m’ha crescut, la pastanaga també, així que el meu lot de productes no ha pujat de preu. S’ha mantingut al nivell de fa tres anys”, va dir. Segons la diputada, compagina la feina parlamentària amb tasques a l'hort, on cull fruites del bosc, verdures i altres productes.
El comentari que més controvèrsia ha aixecat, però, ha estat la seva conclusió: “Crec que qui no és mandrós s’ha guanyat una amanida russa barata”, en referència a l’amanida tradicional que sol preparar-se per les festes. En un context de poder adquisitiu tensionat i salaris que no sempre segueixen el ritme de la inflació, la frase ha estat interpretada per molts usuaris com una desconnexió amb la realitat de bona part de la població.
Inflació i discurs polític
Rússia ha experimentat en els darrers anys episodis d’inflació elevada, especialment en productes alimentaris bàsics. Les sancions internacionals, les dificultats logístiques i la volatilitat del ruble han impactat en els preus, tot i els intents del govern de contenir-los amb controls i subsidis. En aquest escenari, les paraules d’una representant pública que minimitza l’efecte de l’encariment han obert un debat sobre la responsabilitat del discurs polític.
Kazantseva és diputada de la Duma regional des de fa tres legislatures, una trajectòria que la situa com una figura consolidada dins del KPRF a Tiumen. El partit comunista és la principal força d’oposició formal al Kremlin, tot i que sovint manté posicions ambigües respecte a les polítiques del govern federal. Les seves declaracions, en aquest cas, no apunten tant a una crítica a l’executiu com a una apel·lació a l’autosuficiència individual.
Diversos analistes russos han assenyalat que el recurs a l’hort domèstic forma part d’una tradició arrelada al país. Durant dècades, especialment en períodes de crisi, moltes famílies han complementat l’alimentació amb productes cultivats a les datxes. Tanmateix, aquesta pràctica no és universal ni accessible en igualtat de condicions, especialment en grans ciutats o entre persones amb menys temps i recursos.
Patrimoni i percepció pública
La polèmica també s’ha alimentat pel contrast entre el missatge i la situació econòmica de la diputada. Segons dades publicades per mitjans locals, l’última declaració d’ingressos feta pública per Kazantseva, corresponent al 2021, situava els seus ingressos anuals en 6,5 milions de rubles. Tot i que no s’han difós xifres més recents, aquest nivell d’ingressos la col·loca per sobre del salari mitjà regional.
Aquest contrast ha estat utilitzat per crítics que consideren que el missatge banalitza les dificultats quotidianes de moltes llars. En un moment en què el cost dels aliments bàsics és una preocupació central per a àmplies capes de la població, suggerir que la solució passa per “no ser mandrós” pot reforçar la percepció d’allunyament entre representants polítics i ciutadania.
El debat va més enllà d’una frase concreta. Reflecteix la tensió entre el relat oficial d’estabilitat econòmica i les experiències individuals en un context complex. Mentre les autoritats defensen que la situació està sota control, episodis com aquest mostren fins a quin punt la percepció social de la inflació continua sent un terreny sensible i políticament carregat.