Ucraïna ultima la presentació d’un pla de pau revisat a la Casa Blanca amb l’objectiu de frenar qualsevol iniciativa que impliqui concessions territorials a Rússia. El president Volodímir Zelenski ha reiterat que no té “cap dret” –ni legal ni mora– a cedir territori ucraïnès, i que qualsevol modificació de fronteres només podria ser validada mitjançant un referèndum públic, tal com ha defensat repetidament des de l’inici de la invasió russa.
L’anunci arriba després d’un cap de setmana d’intenses negociacions entre representants nord-americans i ucraïnesos, que no han aconseguit acordar un text acceptable per Kíiv. Zelenski ha estat informat dilluns pel seu cap negociador, Rustem Umerov, que va participar en una trobada privada a Miami amb responsables dels EUA i amb emissaris russos, inclòs el president Vladímir Putin, segons alguns informes. El líder ucraïnès va indicar que l’equip podria enviar una nova proposta a Washington tan aviat com dimarts.
Els compromisos territorials que demana Zelenski
El rerefons de les negociacions és el primer esborrany del pla de pau dels Estats Units, una proposta inicial de 28 punts que Ucraïna i diversos socis europeus van rebutjar per considerar-la massa favorable a Moscou. Segons fonts ucraïneses, el document s’ha reduït ara a 20 punts, tot i que, segons Zelenski, cap dels elements “proucraïnesos” ha estat eliminat i tampoc s’ha introduït cap “compromís” territorial.
Un dels punts més sensibles continua sent el control del Donbàs i el futur de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa. La versió filtrada del pla inicial proposava que Ucraïna cedís el control total del Donbàs a Rússia, tot i que les forces del Kremlin no han aconseguit ocupar completament la regió en gairebé quatre anys de guerra. Pel que fa a Zaporíjia, el document plantejava repartir l’energia generada entre Rússia i Ucraïna.
La situació al front continua marcada pels atacs russos. La ciutat de Sumy, al nord-oest d’Ucraïna, va quedar completament a les fosques després d’un atac nocturn amb drons, que va danyar instal·lacions elèctriques. Segons el governador regional, més d’una dotzena de drons van impactar en infraestructures clau, tot i que no hi va haver víctimes mortals.
Gira diplomàtica: a la recerca de suports
Paral·lelament, Zelenski ha iniciat una gira diplomàtica europea per reforçar l’oposició al pla nord-americà en la seva forma actual i pressionar Washington perquè no accepti concessions que deixarien Ucraïna, segons els seus aliats, vulnerable a una futura agressió russa. Londres va acollir dilluns una cimera improvisada amb Zelenski, el primer ministre britànic Keir Starmer, el president francès Emmanuel Macron i el canceller alemany Friedrich Merz. La trobada es va interpretar com una demostració de suport a Ucraïna en un moment crític.
Downing Street va destacar que els contactes liderats pels EUA representen un “moment decisiu” per intensificar el suport a Ucraïna i per garantir una “pau justa i duradora” que inclogui garanties de seguretat sòlides. Tanmateix, la naturalesa d’aquestes garanties continua sent objecte de debat. El Regne Unit i França han suggerit la possibilitat d’enviar tropes internacionals a Ucraïna en el marc d’un futur acord, però Alemanya i Itàlia mantenen reserves importants. També és incert fins a quin punt els EUA estarien disposats a participar activament en el futur sistema de seguretat ucraïnès.
Zelenski continua recollint suports mentre Moscou insisteix que les converses amb Washington són “constructives”, malgrat que no ha mostrat signes clars de flexibilitzar les seves exigències. Mentrestant, Donald Trump ha intensificat la pressió pública, afirmant que considera Zelenski “l’obstacle principal” per assolir un acord, un objectiu que ha convertit en part central de la seva agenda de política exterior.