La revelació d’un entramat de presumpta corrupció a gran escala dins del sector energètic ucraïnès ha desencadenat una nova onada de comentaris de celebració als mitjans i despatxos oficials de Moscou. El cas, valorat en prop de 100 milions de dòlars –92 milions d’euros– i destapat per l’agència anticorrupció ucraïnesa en ple context de talls elèctrics al país, implica un empresari vinculat al cercle proper del president del país, Volodímir Zelenski. La notícia ha estat rebuda pel Kremlin com un regal que reforça el seu relat sobre un govern ucraïnès feble, corrupte i totalment dependent del suport occidental.
La premsa afí al govern rus, no ha trigat a aprofitar la situació. Diaris com Moskovski Komsomolets han qualificat l’escàndol com “el més gran de l’era Zelenski”, descrivint el president ucraïnès com un líder “il·legítim” sostingut únicament per l’ajuda militar d’Occident i per la mobilització forçada de soldats. Aquest tipus de discursos reforcen un missatge que Rússia repeteix des de l’inici de la invasió: que Ucraïna és un estat fallit que malbarata el suport europeu i nord-americà.
A les televisions estatals, figures com Olga Skabeeva –una de les presentadores més influents del panorama rus– han anat encara més enllà. Skabeeva ha plantejat que la filtració del cas podria no ser casual i que podria estar relacionada amb un suposat intent de Washington de pressionar Zelenski perquè s’acosti a una negociació de pau. Segons aquesta lectura, el moment coincideix amb informacions sobre una nova proposta diplomàtica del president nord-americà Donald Trump, cosa que alimenta la idea que el cas podria estar sent instrumentalitzat.
La repercussió del cas: Zelenski, tocat?
Altres veus en antena han especulat sobre possibles conseqüències polítiques internes. En particular, la hipotètica destitució d’Andrí Iermak, cap de gabinet de Zelenski i figura clau del seu govern, es descriu com un escenari que deixaria el president en una posició d’extrema vulnerabilitat. Per als analistes propers al Kremlin, qualsevol signe de feblesa interna podria desencadenar un efecte dominó que erosionés encara més el lideratge ucraïnès.
Diversos mitjans russos han presentat el cas com una prova definitiva que els diners enviats per Europa i els Estats Units acaben desviats. El president de la Duma Estatal, Viatxeslav Volodin, ha afirmat que “ara és evident per a tothom” que els contribuents occidentals estan finançant un govern corrupte. Aquest relat busca alimentar l’escepticisme a Occident i afeblir el suport a Kíiv en un moment en què Ucraïna depèn del finançament internacional per sostenir la seva defensa.
Manipulació estratègica del Kremlin
La televisió estatal russa també ha aprofitat el viatge recent de Zelenski a Turquia per insinuar que el president ucraïnès volia “fugir” del problema més que no pas abordar possibles vies de pau. Els presentadors han titllat d'“absurda” la justificació del desplaçament per motius diplomàtics, recordant que la setmana anterior el Ministeri d’Afers Exteriors ucraïnès havia descartat qualsevol negociació amb Moscou a curt termini.
En paral·lel, els corresponsals de Canal 1 han acusat la premsa europea de minimitzar l’escàndol. Segons la cadena, diversos mitjans d’influència internacional haurien optat per publicar només breus o bé per donar prioritat a altres històries. Aquest relat serveix al discurs rus que denuncia una suposada protecció mediàtica d’Ucraïna per part d’Occident, una afirmació que contrasta amb el fet que nombroses capçaleres internacionals han informat àmpliament del cas.
Amb aquest escàndol, Moscou troba nova munició per alimentar la narrativa que Ucraïna no és un soci fiable i que Occident en surt perjudicat. En plena guerra i amb Zelenski sota una pressió creixent, el Kremlin veu en l’escletxa interna ucraïnesa una oportunitat per reforçar la seva pròpia narrativa, desgastar el suport internacional a Kíiv i presentar-se com la part “estable” en un conflicte que continua marcant l’agenda global.