Amb l’avanç de les negociacions d’adhesió de països com Montenegró, Albània i Moldàvia, l’atenció se centra especialment sobre Ucraïna, que reclama amb insistència que els líders de la Unió Europea es posin d’acord malgrat l’obstrucció d’un estat membre clau. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha tornat a instar la UE a “trobar camí” davant el bloqueig de la negociació per part d’Viktor Orbán a Hongria.
En el seu últim informe, la Comissió Europea afirma que “s’espera que Ucraïna compleixi les condicions per obrir els tres grups restants de capítols i treballa perquè el Consell pugui prendre la decisió d’obrir-los tots abans de finals d’any”. També recorda que està compromesa amb l’objectiu ambiciós d’aconseguir el tancament de les negociacions d’adhesió per al 2028, sempre que “s’acceleri el ritme de reformes, especialment pel que fa als fonaments, en particular l’estat de dret”.
Ucraïna contra la corrupció
L’informe subratlla que “enmig dels reptes causats per la guerra d’agressió de Rússia, Ucraïna ha demostrat un fort compromís amb el seu camí cap a la UE, avançant en reformes clau, tot i que cal un progrés continuat i ferm en la lluita contra la corrupció”. A més, afegeix que els passos ja fets -des de l’enfortiment de les mesures anticorrupció fins a la millora de l’administració pública- “estan posant els fonaments per a la recuperació i obrint espai a una participació privada més gran”.
Tot i aquest reconeixement, el document detalla que “han estat detectats elements de notable preocupació, especialment pel que fa a garantir un marc anticorrupció robust i independent” i que el progrés en aquest àmbit ha estat “limitadíssim durant l’últim any”. Es fa referència específica a la reforma de l’estiu anterior, que es va revertir després de protestes domèstiques i pressions internacionals: aquella proposta hagués “desmantellat salvaguardes importants” per a les agències anticorrupció i "hagués debilitat greument" el marc anticorrupció d’Ucraïna. L’informe alerta que “iniciatives legislatives presentades com a protecció de negocis o seguretat nacional van posar en perill la lluita contra la corrupció, incloent-hi la limitació de la transparència dels registres públics i de la responsabilitat penal per corrupció”.
La línia vermella de la UE
En resposta a preguntes dels diputats europeus, la comissària d’Ampliació, Marta Kos, ha intentat marcar un equilibri. Ha insistit que la corrupció segueix sent “una línia vermella” per a la UE, però també va expressar la seva “admiració” pel progrés general de Kíiv. Davant la frustració ucraïnesa per l’aturada formal que provoca Hongria, Kos va declarar que durant la seva recent visita a Ucraïna va “dir als ucraïnesos: no necessiteu Orbán per fer les reformes necessàries, i nosaltres us podem ajudar”.
Com sempre en l’ampliació de la UE, tant l’avaluació tècnica com la voluntat política importaran de cara al futur procés d’adhesió. Ucraïna ha recorregut un camí notable fins aquí, però el context segueix sent complex: ha de combatre la desconfiança interna, superar l’obstruccionisme extern i demostrar que les reformes es mantenen fermes, sobretot en l’àmbit de l’estat de dret i la transparència. El temps i la política marcaran si l’objectiu del 2028 es converteix en realitat.