Setmanes intenses a la Xina. Ara, acompanyades d'estranyes protestes contra el líder xinès Xi Jinping i les seves polítiques. Malgrat les intencions, la protesta hauria acabat ipso facto. Tot plegat està passant només uns dies abans que el líder xinès s'asseguri un tercer mandat en una reunió clau del Partit Comunista. Les fotos que han circulat a través de les xarxes socials mostren dues pancartes penjades en un pont. "Digues no a la prova de la covid, sí al menjar. No als confinaments, sí a la llibertat. No a la mentida, sí a la dignitat. No a la revolució cultural, sí a la reforma. No al gran líder, sí al vot. No siguis un esclau, sigues un ciutadà". Una altra pancarta deia: "Fes vaga, elimina el dictador i traïdor nacional Xi Jinping". La CNN constata que no pot verificar les imatges de manera independent, però sí que ha identificat el pont sobre on s'havien vist, es tracta d'un pas elevat al districte d'Haidian, la capital xinesa. Quan la CNN ha arribat al lloc dels fets, ja no es veien les pancartes, però sí un fort dispositiu de seguretat. Les autoritats xineses encara no han fet comentaris sobre l'incident. El que està clar és que l'estratègia de la covid zero al país podria començar a tenir més detractors dels esperats. 

La protesta, però, és estranya en si. A la Xina no hi acostuma a haver protestes d'aquesta índole, especialment, abans de reunions polítiques importants, com la del congrés del Partit Comunista. En aquests moments, les autoritats converteixen la capital en una gran fortalesa per mantenir seguretat i estabilitat. El congrés del Partit Comunista, que se celebra dues vegades per dècada, és l'esdeveniment més important del calendari polític de la Xina. 

👤 L'ambigüitat de la Xina sobre la guerra a Ucraïna continua: ara demana diàleg

👤 Taiwan vol esquivar una guerra amb la Xina: "No és una opció"

😷 La Xina i la política de covid zero: confina 21 milions de persones a casa
 

Al 20è congrés del Partit Comunista que comença diumenge, s'espera que Xi trenqui amb les normes recents, i ampliï el seu govern amb un altre mandat, un fet que podria fer aplanar el terreny per un govern de per vida. Xi, és el líder autoritari xinès, més autoritari de les últimes dècades, i ha gastat moltes energies en aixafar dissidència tant dins del partit com també en la societat general.

La Xina, preocupada per la guerra a Ucraïna

La Xina ha expressat aquest dimarts la seva "preocupació" pel "desenvolupament de la situació actual a Ucraïna" després de saber-se la notícia que diversos bombardejos havien tingut llocs en diferents ciutats ucraïneses. "La Xina demana a les parts involucrades que resolguin les diferències mitjançant el diàleg i les consultes", ha assegurat la portaveu del Ministeri d'Exteriors Mao Ning en roda de premsa, recull la premsa local. D'aquesta manera, la portaveu ha expressat així mateix la "disposició" de la Xina per "treballar amb la comunitat internacional" i exercir "un paper constructiu en la desescalada de la situació".

Fins ara, l'Índia i la Xina han volgut demostrar certa simpatia al líder rus, Vladímir Putin, i la seva guerra a Ucraïna. En aquest context, han evitat pronunciar-s'hi negativament. Tots dos països depenen de Rússia pel que fa a la defensa i als recursos energètics. N'hi ha més. Segons un article del The Washington Post, la Xina i l'Índia comparteixen amb Rússia un estatus de segon nivell en l'ordre mundial. Un fet que, evidentment, no els fa gens de gràcia.  La guerra, però, també ha trastocat les economies. El conflicte ha afectat el preu dels aliments i també el seu stock, però també el de l'energia. Han apujat els preus del petroli i també de béns i serveis a l'Índia i la Xina. També afectaria el fet que Rússia, per exemple, col·lapsi. El que està duent a terme Rússia, tal com assenyala aquest mateix article, ha canviat principis internacionals com, per exemple, la sobirania, la integritat del territori i l'autodeterminació. 

Xi Jinping no vol perdre poder a escala internacional

En aquest context, hi ha també l'ordre internacional i els poders de les potències emergents. I és que aquestes tampoc volen caure més avall. Aquesta és la teoria que suporta l'autor de l'article al The Washington Post. És a dir, l'Índia i la Xina podrien donar a Putin un suport volàtil perquè també volen ser reconeguts mundialment i tenir un estatus elevat en política internacional. Tots dos països buscarien ara ser més influents i oportunitats de lideratge.

Al final, però aquests països no han creat l'ordre internacional actual i en conseqüència, tal com exposa l'autor, tenen pocs incentius per defensar normes i institucions que no han creat i sobre les que se senten poc propietaris. 

 

Imatge principal: el president xinès, Xi Jinping / Efe