Les protestes recents a Los Angeles, desencadenades per batudes de l’ICE al districte tèxtil de la ciutat, han generat una onada de mobilitzacions massives que han situat la bandera de Mèxic al centre del debat públic. Centenars de manifestants han sortit al carrer per expressar la seva solidaritat amb la comunitat immigrant i denunciar la política migratòria de l’administració Trump. Entre banderes dels Estats Units i d'altres països llatinoamericans, la presència destacada de la bandera mexicana ha provocat la indignació de diversos sectors conservadors.
Els enfrontaments han acabat amb desenes de detencions i la intervenció de milers de membres de la Guàrdia Nacional i del Cos de Marines, desplegats per ordre del president Trump. Aquesta acció ha estat qualificada pel governador de Califòrnia, Gavin Newsom, com una “usurpació il·legal”, i ha denunciat l’ús de tropes federals com un “abús de poder”.
La bandera de Mèxic, històricament present en protestes vinculades als drets dels immigrants, té una càrrega simbòlica forta a Los Angeles, ciutat amb més de 3,4 milions de residents d’origen mexicà, la concentració més grossa als EUA. Tot i això, les imatges de manifestants enfrontant-se a la policia mentre onegen banderes mexicanes han estat durament criticades per polítics republicans, que les han interpretat com una mostra de deslleialtat i un atac a l’autoritat federal.
El senador d’Oklahoma, Markwayne Mullin, va qualificar els manifestants d'“il·legals” i “bojos” per protestar amb una bandera estrangera. El vicepresident JD Vance va afirmar que “insurreccionistes amb banderes estrangeres estan atacant agents de la immigració”, i l’assessor de Trump, Stephen Miller, va descriure els participants com a “estrangers obstruint la llei”. Tot i això, portar una bandera estrangera —o fins i tot cremar una bandera americana— està protegit per la Primera Esmena de la Constitució dels EUA com a llibertat d’expressió.
L'ús de la bandera durant les protestes
Experts com Raul Hinojosa-Ojeda, professor de la UCLA, denuncien que aquesta estratègia de demonitzar els manifestants a través de símbols visuals com les banderes és una tàctica habitual de l’administració Trump per dividir i generar por. Recorda que cada protesta sobre immigració fa aflorar la bandera mexicana, un símbol de comunitat i orgull cultural.
Aquest debat no és nou. Ja el 1994, durant les protestes contra la Proposició 187 a Califòrnia —que pretenia negar serveis públics als immigrants sense papers—, la presència de la bandera mexicana va generar controvèrsia. I als anys 2000, durant altres mobilitzacions proimmigració, també va ser un element central. Jorge Castañeda, exministre d’Afers Exteriors de Mèxic, adverteix que avui, participar en aquestes protestes sense tenir papers pot implicar detenció i deportació immediata.
Alguns critiquen que l’ús de banderes estrangeres pot desviar l’atenció del veritable focus: els drets constitucionals i el procés legal als EUA. Segons Mike Madrid, estrateg republicà, això pot perjudicar la causa i alimentar la narrativa de Trump.
Tot i això, per molts participants, com Antonio Rodríguez, dels Brown Berets, la bandera mexicana no és un símbol de divisió, sinó de comunitat, identitat i resistència. Per a ells, mostrar orgull cultural no és incompatible amb ser americà; al contrari, és una manera de reivindicar la seva història i arrels dins d’una nació que també consideren casa seva.