La guerra contra l’Iran s’allarga molt més del que Donald Trump esperava quan es va deixar seduir per Benjamin Netanyahu i va iniciar una ofensiva contra la República Islàmica. El republicà fa setmanes que diu que la guerra està a punt d’acabar, però la realitat sempre xoca amb el seu relat. L’alt volum d’atacs que s’han llançat a l’Orient Mitjà ha portat les parts implicades en el conflicte a situar la producció d’armament entre les seves màximes prioritats. En aquest context, el Pentàgon ha demanat a les grans automobilístiques nord-americanes que participin en la fabricació de material militar, un moviment sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. Segons ha revelat The Wall Street Journal, alts càrrecs del Departament de Defensa han mantingut contactes amb directius de companyies com General Motors o Ford per explorar com poden adaptar les seves fàbriques i personal a la fabricació de municions i altres equips.

Des del Pentàgon defensen que l’estratègia respon a la necessitat d’ampliar de manera urgent la capacitat productiva. “Estem compromesos a expandir ràpidament la base industrial de defensa, aprofitant totes les solucions i tecnologies comercials disponibles per garantir que els nostres combatents mantinguin un avantatge decisiu”, ha afirmat un funcionari de Defensa al mateix diari novaiorquès. La pressió que la guerra exerceix sobre les reserves nord-americanes, especialment pel que fa a municions i equipament tàctic com míssils o sistemes antidrons, ha accelerat els contactes amb el sector privat. De fet, l'administració ha situat la fabricació militar en “peu de guerra”, segons el secretari de Defensa, Pete Hegseth.

Els contactes entre el Pentàgon i la indústria no són recents i es remunten a mesos abans de l’esclat de la guerra amb l’Iran, tot i que ara s’han intensificat. Un exemple és el d’Oshkosh, amb seu a Wisconsin, que ja va iniciar converses amb Defensa al novembre després de la crida de Hegseth a incrementar la producció, segons ha explicat Logan Jones, membre de la companyia automobilística. Tot i que l’empresa fabrica vehicles tàctics per a l’exèrcit nord-americà i els seus aliats, la major part dels seus ingressos provenen d’activitats que no estan vinculades directament al sector de la defensa.

En paral·lel, el comandament militar nord-americà ha admès que està aprofitant l’alto el foc per reforçar les seves capacitats a la regió. Aquest mateix dijous, l’almirall Brad Cooper, cap del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), ha explicat en roda de premsa que les tropes desplegades a l’Orient Mitjà estan immerses en un procés de rearmament i reorganització. Segons la seva “avaluació personal”, després de diverses visites recents, els efectius estan aprofitant aquest període per “rearmar-se, reequipar-se i ajustar les seves tàctiques, tècniques i procediments”.

Records de la Segona Guerra Mundial

La iniciativa de l’administració Trump recupera un model que no s’havia vist des de la Segona Guerra Mundial, quan la indústria civil nord-americana es va reconvertir massivament per a la producció militar. Aleshores, els fabricants d’automòbils de Detroit van deixar de produir vehicles per centrar-se en bombarders, motors d’avió o camions, en el que es va conèixer com l’“Arsenal de la Democràcia”. Actualment, però, la fabricació d’armament recau principalment en un nombre reduït de grans contractistes, i tot i que algunes empreses fora del sector de defensa ja col·laboren amb el Pentàgon —com és el cas d’Oshkosh—, aquestes participacions solen ser limitades i enfocades a àmbits concrets, com projectes tecnològics o desenvolupaments en intel·ligència artificial.