Vulpellac és un d'aquests pobles del Baix Empordà on encara es pot veure clarament el passat medieval. El nucli antic s'organitza al voltant de dos edificis principals: el castell-palau i l'església de Sant Julià i Santa Basilissa. Tot aquest conjunt històric va ser reconegut el 2009 per la Generalitat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) pel seu valor patrimonial.
Abans d'unir-se administrativament amb Fonteta i Peratallada, l'antic municipi tenia una mica més de 4 quilòmetres quadrats. El territori barreja petites zones elevades amb àrees més planes. El punt més alt és el puig Negre, amb 109 metres, situat a la serra de Sant Ramon, que marca el límit amb la Bisbal d'Empordà.
Un entorn únic
La part més plana del territori és travessada per la riera de Fonteta, que forma part de la conca del riu Daró i baixa des de les Gavarres. A més a més, pel terme passa la carretera que connecta Girona amb Palamós, una via força transitada a la zona. Des d'aquest punt també neix la carretera local que connecta Vulpellac amb Pals.
El poble apareix documentat per primera vegada l'any 894, tot i que amb un nom una mica diferent: Volpeyliacho. En documents posteriors del segle X apareix com Vulpiliaco. Alguns estudis creuen que el topònim podria venir d'un nom llatí, mentre que el lingüista Joan Coromines apuntava a un possible origen celta.
El castell i l'església, el cor del poble
El castell, construït al segle XIV, és un dels edificis més representatius del municipi. Tot i que conserva la seva estructura medieval, ha passat per diverses reformes al llarg dels segles. Al XVI es van fer canvis importants per ordre de Miquel Sarriera i, més endavant, al segle XVIII, es van dur a terme noves modificacions. Amb el temps, fins i tot va arribar a utilitzar-se com a casa de pagès.
Molt a prop es troba l'església de Sant Julià i Santa Basilissa, que originalment va ser la capella del castell. L'edifici actual és del segle XVI i barreja elements del gòtic tardà amb detalls renaixentistes. En excavacions realitzades a la zona també s'han trobat restes d'una antiga necròpolis medieval i vestigis d'una església anterior, probablement romànica.
Restes de muralla i arquitectura tradicional
Al voltant del castell i l'església encara es conserven restes de l'antiga muralla que protegia el poble. Un dels elements més visibles és la torre-portal del nord-est, amb una porta de pedra ben conservada. També queda una altra torre cilíndrica integrada entre les cases.
En alguns carrers del nucli antic encara es poden veure cases dels segles XVII i XVIII amb portals adovellats, escuts i finestres decorades, exemples interessants d'arquitectura popular de la zona.