El secretari de Defensa en funcions dels EUA, Patrick Shanahan, ha aprovat avui la tramesa d'uns 1.000 militars a l'Orient Mitjà amb propòsits "defensius" per fer front a les "amenaces" de l'Iran contra interessos nord-americans.

"Els recents atacs de l'Iran proven la fidedigna i creïble (informació de) intel·ligència que hem rebut sobre el comportament hostil de forces iranianes i els seus grups que amenacen al personal i els interessos dels EUA a la regió", ha dit en un comunicat Shahanan.

El cap del Pentàgon ha assegurat que aquest augment de tropes a la regió, on els Estats Units ja tenen desplegats uns 20.000 militars, té "propòsits defensius" i ha insistit que "els EUA no busquen un conflicte amb l'Iran".

"Les mesures que prenem avui són per protegir la seguretat i el benestar del nostre personal militar i per protegir els nostres interessos nacionals. Continuarem monitorant la situació de manera diligent per fer ajustaments als nivells de forces necessaris atesos els informes d'intel·ligència i les amenaces creïbles", ha afegit.

Shanahan ha dit que la tramesa de tropes ha estat una petició del Comando Central dels EUA en consultes amb la Casa Blanca. El president dels EUA, Donald Trump, ja va anunciar a finals de maig la tramesa de militars a la regió, en aquest cas 1.500.

"Les coses aniran molt bé a l'Orient Mitjà (...) No crec que l'Iran vulgui lluitar, i no crec que vulguin lluitar amb nosaltres, però no poden tenir armes nuclears", va dir llavors el mandatari.

La tensió amb l'Iran ha despuntat des que Washington va anunciar a l'abril la fi de les exempcions en la compra del petroli iranià i ha continuat amb la designació com a terroristes dels Guardians de la Revolució i l'augment de la presència militar nord-americana a l'Orient Mitjà.

Aquests friccions han tornat a escalar en els últims dies després de l'atac a dos vaixells cisterna al golf Pèrsic, del que Washington ha acusat a Teheran que, per la seva part, ha responsabilitzat els EUA i els seus aliats a la regió.