L’administració de Donald Trump està decidida a combatre el narcotràfic a Llatinoamèrica, especialment en el Carib, Centreamèrica i Sud-amèrica i ha anunciat aquest dijous una operació militar que ha anomenat Southern Spear ('Llança del Sud') per assestar un cop directe contra les xarxes de narcotràfic i narco terrorisme, especialment al voltant de Veneçuela, reforçant la pressió política i militar en la regió. La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia de setge sobre el règim de Nicolás Maduro, a qui la Casa Blanca considera il·legítim, i s’interpreta com una advertència tant militar com política en la regió. L’operació ha estat anunciada pel secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, a través d’un missatge a la xarxa X: “El president Trump va ordenar actuar, i el Departament de Guerra està complint”, ha explicat el secretari del departament, qui subratlla que “aquesta missió defensa la nostra pàtria, expulsa els narcos terroristes del nostre hemisferi i la protegeix de les drogues que estan matant la nostra gent. L’hemisferi occidental és el veïnat dels Estats Units, i el protegirem”, afirma Hegseth, que no ha donat més detalls de quins són els objectius o en què en consistirà aquesta operació, que és dirigida pel Comandament Sud dels Estats Units (SOUTHCOM) i una força de tasca conjunta específica.
Vintè atac contra les narcollanxes i 80 morts comptabilitzats
L’operació centra el focus a eliminar les xarxes de narco terrorisme que, segons Washington, utilitzen llanxes ràpides i submarins per transportar drogues, principalment fentanil, cap a territori nord-americà. L’anunci arriba precisament quan s’ha conegut que els Estats Units van llançar el vintè atac contra una presumpta embarcació dedicada al narcotràfic a principis de setmana, segons ha informat la CNN citant a un funcionari del departament de Guerra. L’atac va tenir lloc al Carib i quatre narcoterroristes van morir; "no hi va haver supervivents", va assenyalar la cadena. Aquests atacs militars en aigües del Carib i el Pacífic, produïts sense mostrar proves, han deixat almenys 80 morts d'ençà que van començar el passat setembre, i han elevat les tensions entre els Estats Units i els governs de Veneçuela i Colòmbia. Segons la mateixa cadena, la campanya també ha generat tensions amb alguns aliats, com el Regne Unit, que ha deixat de compartir intel·ligència amb l’administració Trump sobre embarcacions sospitoses per evitar ser còmplice dels atacs que considera il·legals. L’ONU també ha rebutjat els atacs per violar el dret internacional.
Trump pesa els riscos i beneficis d’ampliar la campanya militar
Les fonts de la CNN també han explicat que Trump va ser informat aquesta setmana sobre les opcions que hi ha sobre la taula per operacions militars dins de Veneçuela i que el president està considerant el camí a seguir, pesant els riscos i beneficis de llançar una campanya militar ampliada. Trump ha expressat les seves reserves sobre ordenar una intervenció militar destinada a enderrocar al president Maduro. Aquestes opcions d’objectius formen part de l’operació Llança del Sud, i van ser presentades per alts funcionaris de l’equip de seguretat nacional de Trump, inclòs el secretari de Guerra, Pete Hegseth i el cap d’estats major conjunt, el general Dan Caine.
El paper crucial del USS Gerald Ford
El desplegament militar inclou des de fa tres dies l’arribada al Carib del portaavions USS Gerald Ford, el més gran del Pentàgon, i tot el seu grup d’atac —més de 4.000 marins i desenes de bucs i d’aeronaus tàctiques, inclosos destructors i un submarí de propulsió nuclear que suposa una flotilla d'aproximadament 15.000 efectius militars— que incrementa la presència de forces nord-americanes a prop de Veneçuela. La presència de la joia de la marina nord-americana, el portaavions més gran i sofisticat del món, es considera crucial en l'operació Llança del Sud, donat que els Estats Units posseeixen així una base aèria mòbil que, a més d'incrementar significativament la capacitat de vigilància i control marítim de la regió, també reforça la pressió militar sobre el règim veneçolà. Washington també va enviar forces terrestres a Panamà, la primera vegada en més de dues dècades que l’Exèrcit dels Estats Units desplaça al país tropes convencionals. Tant els Estats Units com Panamà han negat que aquest moviment tingui res a veure amb les operacions del Carib, que, segons informes oficials, han servit per confiscar més de 76.000 lliures de drogues.
Maduro crida a la població a la “lluita armada”
Aquest desplegament militar ha tensat la relació de Washington amb Colòmbia i el seu president, Gustavo Petro, acusat per Trump de ser “narcotraficant” i l’ha sancionat econòmicament en conseqüència. Petro ha rebutjat els atacs a les llanxes tot titllant-los d’“execucions extrajudicials”. Tanmateix, la pressió principal l’exerceix Trump contra Veneçuela i Nicolás Maduro, a qui assenyala de liderar el Càrtel dels Sols per exportar drogues als Estats Units. Maduro ha denunciat l’“amenaça” de la presència militar nord-americana a prop de les seves costes i assegura que respon a la voluntat de la Casa Blanca de propiciar "un canvi de règim" i treure del poder el chavisme. El president veneçolà ha cridat la població a preparar-se per a una eventual “lluita armada” i ha ordenat la creació d’uns comandaments de defensa integrats per ciutadans, militars i funcionaris públics. A més, també va anunciar el desplegament de 200.000 militars i la “mobilització de medis terrestres, aeris, navals, fluvials i missilístics” per plantar cara als Estats Units.
Corina Machado: “Vivim un moment històric”
La líder opositora Maria Corina Machado, Premi Nobel de la Pau 2025, que manté una relació política de suport mutu amb Donald Trump, va parlar dimecres d’estar en les “hores decisives” d’un “moment històric”, sense esmentar explícitament de l’ofensiva nord-americana però demanant una “transició pacífica” a Veneçuela, encenent encara més els rumors d’un possible atac directe dels Estats Units. Machado va participar de manera telemàtica en un fòrum organitzat pel Grup IDEA —que reuneix expresidents iberoamericans— al Miami Dade College. En la seva intervenció, va convocar tant la població veneçolana com els líders de la regió a no mantenir-se al marge.