Tot i que les enquestes apuntaven a un cop sobre la taula de l'extrema dreta sueca en les eleccions celebrades ahir, la realitat ha estat que si bé els vots cap a Suècia Demòcrates s'han incrementat en aquests comicis no ha estat una victòria per majoria absoluta, i si volen governar ho hauran de fer amb el partit Moderat, també conservador, però amb qui hauran de posar-se d'acord per arribar a un pacte que els permeti governar i passar per davant dels Socialdemòcrates. En les eleccions d'aquest diumenge, el partit de l'actual primera ministra (la primera dona a arribar a aquesta posició a Suècia), Magdalena Anderson ha estat el més votat, amb el 92% de l'escrutini, amb un 30,5 % dels vots, dos punts més que el 2018.

50.000 vots de diferència entre blocs

Així, els Socialdemòcrates superen en 10 punts la ultradreta de Demòcrates de Suècia, que n'obté un 20,7%, 3 punts més que fa quatre anys. Davant el seu creixement, el partit que baixa és el Moderat, amb un 19% dels vots i passaria a ser el tercer partit més votat. La seva suma, més la resta de partits de dretes (cristianodemòcrates i liberals) sumen el 49,7% dels vots, mentre que els Socialdemòcrates i la resta de partits que podrien pactar amb ells per evitar un govern encapçalat per la ultradreta sumen un punt menys, el 48,8%. Cal tenir en compte que falta per comptar el vot exterior. 

La distància que separa els dos blocs és així, molt reduïda, ja que només hi ha uns 50.000 vots de diferència. Per tant, s'haurà d'esperar al resultat preliminar actualitzat que es publicarà dimecres, on sí que estarà inclòs el vot exterior i el vot per correu que no ha estat comptabilitzat en les dades d'aquest diumenge i que poden resultar decisius. Concretament, l'Autoritat Electoral de Suècia ha enviat enguany fins a 160.000 paperetes a suecs que resideixen fora de les fronteres del seu país, però no tots voten. Segons els càlculs, ho fan un 40% dels electors i, normalment, els partits de dretes solen rebre més suports. 

Un vot exterior que pot ser decisiu 

Ara, amb aquesta diferència tan ajustada a molts suecs els hi ve a la memòria el cas de les eleccions de 1979, quan el bloc d'esquerres, liderat per Olof Palme, que va ser assassinat tres anys després, va perdre els comicis pels vots de l'estranger. Amb tot, aquest ha estat l'únic moment històric en què els vots exteriors han tingut un pes notable, a la resta d'eleccions, el seu paper han estat molt menys rellevants. Per això, l'encara primera ministra Magdalena Andersson ha alertat que cal esperar a que hagi acabat el recompte per fer una valoració real dels resultats, però destacant que el seu partit ha fet un bon paper. 

Es desfà el cordó sanitari 

Tot i que la dreta pugui governar a Suècia, ara per ara, la realitat és més complexa, ja que la diferència de només un punt entre els dos principals partits (ultres i moderats), comença una gran batalla per decidir qui en seria el primer ministre. Per vots, hauria de ser el líder del SD,  Kimmi Åkesson, que es dedica a la política des de fa anys, però estava aïllat per la resta de formacions, ja que el partit té unes fortes arrels neonazis. Aquesta mena de cordó sanitari, que la dreta evita fer a Espanya amb Vox, ha permès que els Socialdemòcrates governin a Suècia en els últims anys, encara que la majoria era de dretes.