El Parti Québécois (PQ), la principal força independentista del Quebec —província francòfona del Canadà amb una llarga tradició sobiranista—, ha guanyat les eleccions provincials celebrades aquest dilluns i tornarà al poder per primera vegada des del 2014. La formació de Paul St-Pierre Plamondon, però, haurà de governar en minoria després d’obtenir 59 dels 127 escons de l’Assemblea Nacional, cinc per sota de la majoria absoluta.
La victòria recupera la qüestió de la independència del Quebec en el centre de la política canadenca, però no representa un aval majoritari a la secessió. El PQ ha obtingut el 27,9% dels vots, en unes eleccions marcades pel desgast de la Coalition Avenir Québec (CAQ), que governava des del 2018 i ha quedat fora de l’Assemblea. Els analistes consideren que una part important de l’electorat ha votat sobretot per un canvi de govern.
La promesa d'un referèndum
Plamondon ha promès celebrar un tercer referèndum sobre la independència durant el seu mandat, però ha matisat que no el convocarà mentre Donald Trump continuï a la Casa Blanca. El líder independentista considera que l’actual conjuntura, marcada per la guerra comercial amb els Estats Units i la incertesa econòmica, no és adequada per sotmetre el futur del Quebec a una consulta d’aquesta magnitud
El projecte sobiranista, en tot cas, parteix d’un suport social lluny dels nivells que van permetre arribar a dos referèndums en el passat. El Quebec ja va rebutjar la independència el 1980 i, el 1995, va tornar a votar-hi en contra per un marge molt estret. Actualment, el suport a la separació del Canadà se situa al voltant del 30%, segons les dades citades pels analistes.
La relació amb Mark Carney
A més a més, el retorn del PQ també obre un nou front per al primer ministre canadenc, Mark Carney, que haurà de mantenir una relació institucional amb un govern que defensa precisament la ruptura del país. Carney ha felicitat Plamondon i ha assegurat que Ottawa treballarà amb el nou executiu quebequès, especialment per afrontar els efectes dels aranzels nord-americans, crear ocupació i construir habitatge.
La convivència, però, pot ser complicada. El PQ vol limitar la immigració temporal, reforçar encara més la primacia del francès, trencar els vincles institucionals del Quebec amb la monarquia britànica i oposar-se a un projecte ferroviari d’alta velocitat entre el Quebec i Ontario. Algunes d’aquestes mesures poden generar nous xocs amb el govern federal.
Negociar amb la resta de partits
A més, el govern de Plamondon haurà de negociar amb la resta de forces per aprovar pressupostos i superar les votacions de confiança. Els liberals i els conservadors s’oposen a la convocatòria d’un referèndum, mentre que Québec solidaire, també independentista, pot tenir un paper decisiu en l’Assemblea.
El resultat arriba, a més, en un moment especialment sensible per a la unitat canadenca. El 19 d’octubre, els habitants d’Alberta votaran en una consulta no vinculant sobre si volen celebrar un referèndum d’independència. El triomf del PQ, dues setmanes abans, torna a situar les tensions territorials al centre del debat sobre el futur del Canadà.