Amb els col·legis ja tancats després de tres dies de farsa electoral, Rússia Unida (RU), el partit que sustenta el poder de Vladímir Putin, es perfila novament com a vencedor de les eleccions legislatives russes, celebrades en un sistema polític completament controlat pel Kremlin i sense cap competència real a les urnes. Bona part dels candidats contraris a la guerra han estat apartats de la cursa electoral, mentre que les principals formacions autoritzades comparteixen les línies fonamentals de la política del Kremlin. En aquest escenari, el resultat deixa poc marge per a la sorpresa: la formació oficialista, amb Putin al capdavant de la campanya, revalidaria la majoria absoluta amb un 57,54% dels vots, segons els primers resultats oficials publicats, unes xifres que apunten a la continuïtat del domini polític d'RU a la Duma.
El Partit Comunista s'ha situat com la segona força més votada, molt lluny d'RU, amb un 13,67% dels sufragis. Per darrere apareixen els ultranacionalistes del Partit Liberal Democràtic, que haurien aconseguit un 9,27%, i Nova Gent, amb un 7,96%. Rússia Justa completa l'arc parlamentari amb un 5,16% dels vots, just per sobre del llindar necessari per obtenir representació. En conjunt, els resultats dibuixen una Duma dominada novament pel partit del Kremlin i amb la resta de formacions a una distància considerable.
En els comicis ha participat més del 56% del cens, per sobre del nivell de participació en les parlamentàries de 2021 i 2016, quan va ser del 51,72% i 47,88%, respectivament. Més de la meitat de la participació —prop del 30%— va tenir lloc divendres, fet que els analistes relacionen amb el recurs administratiu del Kremlin, que va mobilitzar el seu graner electoral el primer dia. L'oposició, això no obstant, ha denunciat que les irregularitats s'han comès de forma massiva i en nombrosos col·legis electorals.
Tot just conèixer-se els primers resultats, el líder de RU, Dmitri Medvédev, ha assegurat que "els ciutadans del nostre país mantenen la confiança en la principal força política". Mentrestant, el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, s'ha mostrat convençut que el rumb diplomàtic del país no canviarà després dels primers comicis legislatius de la guerra.
Iàbloko, l'única formació russa que es presentava obertament com a pacifista i que ha quedat exclosa de les llistes, ha denunciat la tupinada en el procés electoral i ha posat especialment el focus en el vot telemàtic. El partit sosté que molts ciutadans no han pogut votar amb papereta i han estat obligats a fer-ho per via electrònica, un sistema que l'oposició considera un instrument de frau. Des de l'exili, els sectors opositors a la guerra havien demanat concentrar el vot en candidats de Iàbloko a les circumscripcions on fos possible i, en les llistes, donar suport a qualsevol força que pogués restar escons a RU. A més a més, tant Iàbloko com el Partit Comunista, que sí que participa en els comicis, han presentat queixes davant la Comissió Electoral per les pressions que, segons denuncien, han patit els seus observadors durant els tres dies de votació.