El bloc governamental de partits de centreesquerra ha revalidat aquest dilluns la seva victòria en les eleccions legislatives de Noruega, encara que amb menys suport que en els anteriors comicis del 2021 i davant d'un gran avenç del partit de dreta ultra Partit del Progrés (FRP). Amb el 99% dels vots escrutats, la suma de partits socialdemòcrates ha obtingut el 49,3% del total dels sufragis, davant el 46,4% que sumen les dretes. Traduït en escons, això en suposa 89 a 80. Tanmateix, això suposa una important retallada de distàncies si es té en compte que en l'anterior legislatura les esquerres sumaven 30 escons més que les dretes.
En concret, la força més votada ha estat el Partit Laborista que lidera el primer ministre, Jonas Gahr Støre (Oslo, 1960), amb un 28,2% dels vots —la qual cosa suposa una lleugera pujada de dos punts percentuals respecte a les anteriors eleccions—. El resultat final ha estat sorprenent, ja que els sondejos de fa poc més de mig any auguraven un panorama desolador per al partit principal del govern noruec. Un dels punts d'inflexió que van donar un sotrac necessari al govern del país i van rellançar les seves perspectives electorals va ser la repesca de l'ex primer ministre i exsecretari general de l'OTAN Jens Stoltenberg, que va ser nomenat com a ministre de Finances.
Durant la campanya, el primer ministre Jonas Gahr Støre ha insistit en el seu desig de governar en minoria i en solitari, com va fer els últims mesos després de la ruptura de la coalició amb el Partit Centrista, buscant suports d'aquests i de l'esquerra socialista. Però ara li farà falta assolir acords amb les altres dues forces del bloc, tant Els Verds com el Partit Roig (Rødt) —d'esquerra radical, sorgida d'antics partits comunistes—, amb les que manté desacords en temes com el futur de l'explotació petroliera o la política fiscal.
"Ens havíem posat un objectiu, guanyar les eleccions i que el Partit Laborista continués governant. Sabíem que anava a ser dur i igualat i així ha estat, per això és fantàstic ser aquí amb vosaltres i dir que ho hem aconseguit", ha afirmat Støre a la festa electoral laborista. El primer ministre ha enaltit la gestió del seu govern davant dels reptes de l'última legislatura, com la pandèmia, la guerra d'Ucraïna i una crisi comercial i ha assenyalat que entre les prioritats del seu pròxim Executiu situa una política econòmica responsable, més llocs de feina, retallar les llistes d'espera en sanitat i augmentar la inversió en defensa.
Sorpasso a la dreta
Tanmateix, l'altra notícia a destacar de la nit electoral noruega ha estat el gran creixement de la dreta ultra. L'anomenat Partit del Progrés, que lidera l'exministra Sylvi Listhaug, ha quedat com a segona força amb el 24% dels vots totals, la qual cosa suposa el millor resultat de la seva història i el doble del que van aconseguir en les eleccions anteriors. Així mateix, han superat el Partit Conservador de l'ex primera ministra Erna Solberg com a primera força de la dreta. Listhaug ha celebrat el resultat històric, encara que ha lamentat "els quatre anys durs" que diu que l'esperen al país amb un nou govern d'esquerres.
Per al Partit Conservador, el 14,6% és a penes mig punt millor que el pitjor resultat de la seva història, el 2005, les primeres eleccions d'Erna Solberg com a líder. Després de dues dècades al capdavant dels conservadors noruecs i de dues legislatures com a primera ministra, els últims quatre anys en l'oposició han estat complicats per a Solberg i el seu futur com a líder del partit sembla molt complicat. "Quedem atrapats a la pinça entre els laboristes i el Frp. Ha estat una pinça difícil per a nosaltres i ens ha complicat convèncer els electors", ha afirmat "molt trista" l'ex primera ministra conservadora.
A part dels conservadors, l'altra força que experimenta un clar retrocés és el Partit Centrista, que en perd més de la meitat del seu suport fins a caure al 5,7%. També retrocedeix l'altre aliat, encara que en aquest cas extern, dels laboristes la passada legislatura: el Partit d'Esquerra Socialista baixa dos punts fins al 5,5 %. Unes altres dues forces del bloc de centreesquerra van millorar el seu resultat: Roig puja mig punt fins al 5,3 % i Els Verds, diverses dècimes fins al 4,6%. Les dues forces més petites del bloc de dreta van tenir resultats oposats: mentre els cristianodemòcrates van aconseguir el 4,2%, pujant unes dècimes, els liberals es van quedar en el 3,6%, per sota de la barrera mínima del 4%, encara que podrien aconseguir dos escons pel seu bon resultat a diversos districtes.
La campanya electoral ha estat marcada per temes com els preus elevats, especialment dels aliments, la política fiscal, el preu de l'habitatge o la possible eliminació de l'impost al patrimoni. Durant mesos, els sondejos apuntaven a un final igualat entre els dos blocs, però el centreesquerra va començar a distanciar-se l'última setmana i les últimes enquestes apuntaven a un triomf per entre 8 i 10 escons. La participació electoral ha superat el 78 %, un punt percentual més que el 2021.