El partit de centre-centredreta Llista Unida (Apvienotais saraksts, en letó) hauria guanyat amb contundència les eleccions legislatives celebrades aquest dissabte al petit estat bàltic, segons els primers passos del recompte i una enquesta a peu d'urna. La formació de l'actual primer ministre, Andris Kulbergs, s'hauria imposat amb claredat i recolliria un 35,6% dels vots, segons l'enquesta a peu d'urna elaborada per l'agència LETA, la Universitat Stradins de Riga i la radiotelevisió pública LSM amb el suport del centre demoscòpic SKDS.
La Comissió Electoral Central del país indica que la participació en aquests comicis ha estat del 50,81%, amb uns 800.000 votants d'entre el milió i mig de letons que estaven cridats a les urnes. Aquesta xifra suposaria una caiguda d'uns vuit punts i mig respecte el 59,41% de participació de les eleccions de 2022. L'habitatge i la situació econòmica del país han dominat la campanya electoral en un país on més del 80% de la població és propietària d'un habitatge, però que ha patit una pujada important dels lloguers.
El partit del primer ministre es dispara i el centre s'enfonsa
Al tancament dels col·legis electorals, l'enquesta a peu d'urna situava AS com a guanyadora indiscutible de la jornada electoral, seguida de lluny per la resta de partits. Per a Kulbergs i el seu partit, el resultat suposa un èxit considerable, ja que la seva formació hauria multiplicat per tres el resultat aconseguit en els anteriors comicis, celebrats el 2022 i en què AS va aconseguir un 11,14 % dels vots. "És una gran mostra de confiança per part dels votants. Els votants han fet la seva elecció. Ho valoro de debò", ha dit Kulbergs després de ser preguntat sobre els resultats de l'enquesta difosa per la radiotelevisió pública. "La gent vol seguretat, vol veure que l'Estat empren un altre rumb, allunyant-nos de viure únicament del deute", ha dit l'encara primer ministre, que ha declinat fer cap comentari sobre les possibles coalicions.
Darrere seu quedaria el partit d'ultradreta Letònia Primer (LPV), que amb un 11,3% dels vots seria la segona força del Saeima, el parlament letó. Aquest partit també rebria uns quatre punts més de suport respecte del resultat del 2022, quan va ser sisena força. Just per darrere, també creix el partit socialdemòcrata Progressistes, a qui els sondejos atribueixen un 11,1% del vot i un altre creixement de quatre punts des del 2022.
La coalició electoral, considerada prorussa i socialconservadora, de Poder Sobirà/Nous Letons (SV/JL) hauria aconseguit un 10,8% dels vots. La mateixa enquesta indica que l'Aliança Nacional (AN), un altre partit de dreta populista, trauria un 8,7% dels vots; mentre que el centrista Nova Unitat (JV), que va guanyar les eleccions de 2022, aconseguiria mantenir la representació a la cambra amb un 6,7% dels vots, una forta patacada electoral.
Una coalició sense la ultradreta
El resultat de JV, de qui va ser la primera ministra del país fins aquest mes de juny, Evika Siliņa, suposa l'enfonsament electoral del partit, ja que l'any 2022 va guanyar les eleccions amb el 19,19% dels vots i ara n'aconseguiria un terç. Tanmateix, el partit ha volgut donar la mà al vencedor AS per poder formar una coalició de govern "orientada als valors europeus", com ha dit el líder del grup parlamentari actual de la formació, Edmunds Jurevics. Aquesta coalició exclouria els partits ultres LPV i SV/JL, dues cares de la ultradreta letona, una que segueix l'exemple de la política trumpista i l'altra que busca el vot russòfon.