El primer ministre es blinda a si mateix. La Knésset ha aprovat la llei que protegeix el cap de govern israelià, Benjamin Netanyahu, de ser recusat enmig d'un judici obert per corrupció. Després d'una llarga i conflictiva nit de ple, la llei ha rebut el vistiplau definitiu a les sis de la matinada mitjançant la via accelerada per aprovar-la, i ha rebut 61 votos a favor i 47 en contra. Es tracta d'una de les mesures més polèmiques que ha pres el govern d'Israel, i ha provocat fortes i llargues protestes per part de la ciutadania i l'oposició, que acusen Netanyahu de fer-se un escut "a la seva mida". I és que el primer ministre s'enfronta a greus problemes legals amb tres casos oberts per frau, suborn i abús de confiança, els quals ell nega. Està imputat per pactar cobertura amb un diari, a més d'uns regals i uns favors a una companyia de telefonia.
Què diu la llei que protegeix Netanyahu?
La legislació aprovada impedeix explícitament que el Tribunal Suprem pugui forcar un primer ministre a apartar-se. Gran part de la societat ho veu com una mesura per evitar que l'alt tribunal obligui Netanyahu a dimitir per conflicte d'interessos, en ser el líder d'una coalició de govern que promou una dràstica reforma judicial a la vegada que s'enfronta a diversos càrrecs de corrupció. D'acord amb la nova llei de recusació, el tràmit és ara molt més complicat: només una majoria de tres quartes parts dels vots dels ministres del govern, seguit de la ratificació pel mateix percentatge de diputats (almenys 90 parlamentaris), pot forçar a un primer ministre a apartar-se provisionalment, i només per raons de salut mental o física. La reforma busca donar tot el poder a l'executiu per nomenar els jutges, inclosos els del Suprem, cosa que podria tenir beneficiar-lo directament a ell i contradir la separació de poders. A més, la llei inclou una polèmica "clàusula d'anul·lació" que permetria al Parlament revertir decisions del Suprem o fins i tot blindar lleis perquè no puguin ser sotmeses a la revisió de constitucionalitat.
Encara més autoritarisme
Els defensors dels canvis argumenten que estan dissenyats per protegir la voluntat dels votants de l'extralimitació dels tribunals, però els crítics addueixen que s'eliminen les regulacions que eviten que funcionaris i càrrecs públics aprofitin la seva autoritat per al seu benefici personal. A més a més, la coalició de govern està impulsant un segon projecte de llei a fi d'impedir que el tribunal revisi els nomenaments ministerials, la qual cosa aplanarà el camí perquè el líder del partit ultraortodox Shas, Aryeh Deri, torni al gabinet com a ministre d'Interior i Sanitat, després que fos recusat pel Suprem al gener per acumular diverses condemnes per corrupció i pactés amb la Fiscalia abandonar la política.
Preocupació pel "forat negre" legal
El líder de l'oposició, el centrista Yair Lapid, ha carregat contra l'aprovació de la llei i els membres de la coalició de govern, a qui ha acusat de comportar-se com a "lladres en la nit" que "aproven una llei personalitzada, obscena i corrupta arran d'un rumor infundat sobre una possible recusació". Segons un acord aconseguit amb la Fiscalia en 2020, en ple procés judicial, Netanyahu no pot implicar-se des de l'àmbit polític en la legislació que afecti la justícia, i per tant, no pot promoure ni votar les lleis que conformen la reforma judicial. Informacions sense confirmar, i posteriorment negades per la Fiscalia, van assenyalar el febrer que la Fiscal General de l'Estat, Gali Baharav-Miara -vocal crítica de la reforma judicial- tenia la intenció d'ordenar la recusació del primer ministre per un conflicte d'interessos entre el pla de reforma que promou el seu govern i els casos oberts als tribunals. L'oficina de Baharav-Miara va manifestar el mes passat que s'oposava al projecte de llei de recusació perquè reduiria dràsticament les circumstàncies segons les quals es podria ordenar la suspensió d'un primer ministre, i va advertir que la proposta crearia un “forat negre” legal.