Benjamin Netanyahu (pronuncieu Netaniau) ha rebut aquest dijous l'aval per tercera vegada com primer ministre d'Israel, amb el govern més controvertit del país per la forta presència de partits religiosos i formacions de línia dura, considerades d'extrema dreta. Netanyahu ha fet aquest polèmic pacte, després d'una complexa negociació, per garantir-se el suport de 64 diputats, que li donen la majoria absoluta entre els 120 parlamentaris que té la Knesset. El veterà dirigent del Likud, i un autèntic home fort de la política israeliana, ha començat el mandat més difícil, però també ha vist com els Estats Units i Rússia el felicitaven i demanaven per dialogar-hi, cosa que mostra la singularitat del seu perfil. A diferència dels seus antecessors recents al govern, Netanyahu domina l'escena internacional amb la mateixa habilitat que la domèstica, tot i que aquest cop ho tindrà especialment difícil.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha felicitat el primer ministre i ha dit que vol treballar-hi. "Espero treballar amb el primer ministre Netanyahu, que ha estat el meu amic des de fa dècades, per abordar conjuntament els nombrosos reptes i oportunitats als quals s'enfronten Israel i la regió de l'Orient Mitjà, incloses les amenaces de l'Iran", ha dit Biden en un comunicat. També ha assenyalat que "els Estats Units continuaran donant suport a la solució dels dos estats i oposant-se a polítiques que posen en perill la seva viabilitat o contradiguin els nostres interessos i valors mutus", en el que es pot interpretar com una crítica a les posicions dels sectors durs del govern que aspiren a recuperar Judea i Samària. Precisament els líders del Partit Religiós Sionista i Otzmá Yehudit (Poder Jueu), socis del govern, viuen en poblacions jueves de Cisjordània.

Més capciós ha estat el missatge que ha enviat el president rus, Vladímir Putin, al primer ministre israelià, que li ha demanat col·laborar i li ha fet un reconeixement personal. "Rússia agraeix molt la vostra contribució personal en l'enfortiment de les relacions amistoses entre els nostres països. Espero que el nou govern sota el vostre lideratge continuï la línia de desenvolupar una cooperació constructiva russo-israeliana en tots els àmbits per al benefici dels nostres pobles, amb l'interès de garantir la pau i la seguretat a la regió de l'Orient Mitjà", ha afegit.

En la visió domèstica, és evident que les reivindicacions dels socis de Netanyahu, si es materialitzen, provocaran topades amb el poder judicial del país, l'Autoritat Palestina i, com ja s'ha apuntat, l'administració nord-americana. Però s'haurà de veure com ho gestiona el primer ministre, que és gat vell. Segons un article de la publicació Hatzad Hasheni, no està clar que Netanyahu caigui en l'estratègia dels partits religiosos. "L'estira-i-arronsa entre els socis de la coalició reflecteix la sospita que, un cop Netanyahu estigui assegut “allà” darrere de l'escriptori de primer ministre, ja no serà l'ultranacionalista que ells volen que sigui", pronostica.

Afegeix que, tot i que Netanyahu es va criar sota la ideologia de Zeev Jabotinsky, cervell del clandestí Irgun (o Etzel) i fundador de l'ala revisionista (és a dir, nacionalista jueva, i per tant partidària de recuperar Judea i Samària) del moviment sionista, en el seu darrer mandat ja va esdevenir "el diplomàtic suprem d'Israel". "Es va esforçar per consolidar els vincles amb les nacions de l'est de la Mediterrània, l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i, sobretot, l'Índia i altres actors asiàtics clau. En última instància, això va conduir als Acords d'Abraham amb el Marroc, la Unió dels Emirats Àrabs, Bahrain i altres", recorda.

L'elecció d'un polític gai per al càrrec del nou president del Parlament israelià es considera el primer gest polític de Netanyahu davant dels seus socis i amb un missatge internacional. El parlamentari del Likud Amir Ohana ha estat elegit aquest dijous com a nou president de la Knesset i d'aquesta manera s'ha convertit en la primera persona obertament homosexual a ocupar aquest càrrec. Als partits religiosos i ultraconservadors del govern no els ha agradat la tria.