La visita del papa Francesc a l'Iraq, fins dilluns, és històrica per molts motius, entre els quals destaca la reunió d'avui amb la figura principal de l'islam xiïta, el gran aiatol·là Ali al-Sistani. És la trobada amb menys guions i té lloc a porta tancada, a la ciutat sagrada de Najaf, un espai de culte després de la Meca i Medina.

Al-Sistani és, entre altres coses, el cap del seminari religiós conegut com l’Hawza, que s’assembla molt a una universitat i una església a la vegada. Malgrat el seu protagonisme, fa anys que no se'l veu públicament i no hi ha cap imatge actualitzada disponible. Per això, la que sí acaben de publicar des de Vatican Media és històrica. Ara, s'espera escoltar quines conclusions han tret ambdós líders de la trobada.

En paraules de Hayder al-Khoei, director de Relacions Exteriors de l'Institut Al-Khoei de Najaf, Al-Sistani és "un defensor tranquil i savi de la pau". Als seus 90 anys, estudia i ensenya a l’Hawza i ha estat reconegut com un erudit. Al-Khoei recorda que Al-Sistani "ha condemnat constantment els atacs contra cristians i altres grups minoritaris a l'Iraq i, fins i tot en els dies més foscos de violència sectària que va assolar aquest país el 2006, va instar els seus seguidors a mostrar-se moderats i evitar caure en la trampa que els enemics han dividit". A més, és la màxima autoritat de la majoria dels 200 milions de xiïtes del món, una minoria entre els 1.800 milions de musulmans. El seu únic rival religiós és el líder suprem iranià, el gran ayatollah Ali Khamenei.

Trobada 'anòmala'

Tant el papa com Al-Sistani són defensors del diàleg interreligiós, la unitat i tots dos condemnen la violència que utilitza la religió com a tapa. La reunió és important perquè no és només la primera visita papal a l'Iraq, sinó que es la primera vegada en la història que el cap de l'Església catòlica es reuneix amb el cap de l'establiment islàmic xiïta. Per a la minoria cristiana decreixent de l'Iraq, una mostra de solidaritat d'Al-Sistani podria ajudar a assegurar el seu lloc després d'anys de desplaçament i, esperen, alleugerir la intimidació dels milicians xiïtes contra la seva comunitat.

La visita del Papa, sota una seguretat molt elevada, també té lloc en un context de contenció total amb més de 5.000 infeccions per coronavirus diàries. Mentre el Papa estava vacunat abans del seu viatge, l'oficina del Gran Ayatollah no ha informat d'aquestes mesures al respecte. Els iraquians han donat la benvinguda al Papa i l’atenció internacional que ha prestat al país mentre lluita per recuperar-se de dècades de guerra i malestar. L’Iraq va declarar la victòria sobre el grup Estat Islàmic el 2017, però encara hi ha atacs esporàdics. Després de Najaf, el papa Francesc es dirigeix a la ciutat d’Ur, lloc de naixement d’Abraham, pare dels creients.

El Papa va arribar ahir divendres a l'Iraq per a una visita de tres dies perquè era "el seu deure" viatjar "a aquesta terra martiritzada", segons va confessar durant el vol, mentre que en el seu primer discurs en terres iraquianes va demanar el compromís de la comunitat internacional per portar la pau a aquest país i a tot l'Orient Mitjà. 

En el seu viatge més difícil i arriscat, Francesc va usar un vehicle blindat per traslladar-se als llocs dels actes a causa dels últims llançaments de míssils i atemptats. El primer acte del pontífex, després de 15 mesos sense viatjar per la pandèmia de coronavirus, va ser una trobada en privat durant mitja hora amb el president de país, el kurd Barham Saleh, que el va rebre a la porta del palau presidencial amb tots els honors. Després, en el discurs a les autoritats, Francesc va demanar el compromís de la comunitat internacional per portar la pau "però sense imposar interessos polítics i ideològics".

La violència, una traïció a la religió

En la trobada, el Papa ha assegurat que "l'hostilitat, extremisme i violència no neixen d'un esperit religiós; són traïcions a la religió", unes declaracions que ha realitzat envoltat dels representants de les religions que formen aquest mosaic de civilitzacions que és l'Iraq, sunnites, xiïtes, zoroàstrics i yazidíes.

En el cas d'aquests últims, ha manifestat "que ha plorat la mort de molts homes i ha vist a milers de dones, joves i nens raptats, venuts com a esclaus i sotmesos a violències físiques ja conversions forçades". A més, ha demanat resar per "tots els que han patit semblants sofriments i pels que encara es troben desapareguts i segrestats, perquè aviat tornin a casa".

papa viaje irak / EFEEl Papa amb les diverses autoritats religioses de l'Iraq / EFE

A més, Francesc I ha subratllat "la importància de la col·laboració i amistat entre les comunitats religioses perquè, cultivant amb respecte recíproc el diàleg, es pugui contribuir al bé de l'Iraq, de la regió i de l'entera comunitat". La visita també ha servit perquè el Papa agraís al gran aiatol·là "que aixequés la veu en defensa dels més febles i perseguits, afirmant que el sagrat és la importància de la unitat de el poble iraquià".

El Papa va arribar ahir a l'Iraq, en el marc d'un viatge que durarà tres dies i en el qual es vol aproximar a la comunitat cristiana del país brutalment perseguida pels terroristes de l'Estat Islàmic (EI).

Fotografia: Cartell a l'Iraq anunciant la trobada entre els dos líders espirituals