El papa Francesc continua involucrant-se en la guerra d'Ucraïna, contra la qual s'ha posicionat radicalment en contra des de la invasió russa, però sempre des de la distància i intentant evitar assenyalar Vladímir Putin com l'únic culpable del conflicte, quan aquesta ha estat popularment batejada com la "guerra de Putin" per molts presidents i caps d'estat. El seu últim gest ha consistit a saludar durant l'audiència general d'aquest dimecres a diverses refugiades ucraïneses que han escapat de la guerra amb els seus fills i que han estat acollides a Itàlia. En aquest context, Francesc ha qualificat de "monstruositat" el conflicte bèl·lic. En l'actualització de la xifra de refugiats diària, avui Acnur ha anunciat que ja s'ha superat la barrera dels 4 milions de persones que han hagut de fugir d'Ucraïna.
Una a una, Francesc ha anat saludant a les dones d'aquest grup de refugiades que han acudit al Vaticà amb banderes ucraïneses. Aquestes persones estan rebent assistència per part de la Fundació italiana Aiutiamoli a vivire en col·laboració amb l'ambaixada ucraïnesa davant la Santa Seu. En aquesta trobada, el Papa ha beneït les fotografies que algunes de les dones havien portat des d'Ucraïna on apareixen els seus marits que han hagut de quedar-hi per lluitar com a soldats. En altres ocasions també ha beneït ambulàncies que es dirigien cap a Ucraïna. Francesc també s'ha emocionat amb els dibuixos que li han entregat els nens acollits, on demanaven la pau al seu país. Davant d'aquest gest, el pontífex ha reconegut que quan saluda als infants "torno a pensar en la monstruositat de la guerra". En la mateixa línia, ha demanat que es renovin les pregàries per aturar "aquesta crueltat salvatge que és la guerra".
El nou Pius XII?
Des de fa més d'un mes, el Papa s'ha anat pronunciant sobre la situació i fent crides a la pau en la majoria de les seves intervencions públiques. Amb tot, però, s'ha hagut d'enfrontar a algunes veus que el critiquen per no haver condemnat directament la invasió de Putin sobre Ucraïna i tampoc assenyalar-lo com el culpable d'aquest conflicte. Ni tan sols ha parlat de Rússia com el país agressor en aquest conflicte. Així tot i que ha anat elevant el to, ha titllat la situació a Ucraïna de "massacre insensata" i "guerra repugnant", el nom de Vladímir Putin no ha sortit de la boca de Francesc.
Tot i que des del Vaticà han anat explicant que els papes mai condemnen caps religiosos o polítics per intentar ser d'ajuda i col·laborar en les negociacions, aquest estil de diplomàcia no ha convençut a bona part del món que exigeix a Francesc que anomeni les coses pel seu nom, que, en aquest cas, és la guerra de Putin. Fins i tot, des del The New York Times s'ha apuntat el risc que aquest silenci de Francesc acabi provocant que se'l compari amb Pius XII, Papa durant la Segona Guerra Mundial i que "va buscar l'equilibri entre els interessos interns i les demandes públiques de parlar, ja que es va resistir a les grans pressions per denunciar Hitler". A més, aquest pontífex va apostar per un llenguatge genèric sobre l'horror de la guerra, molt similar a la que ara empra Francesc. Si ell és Pius XII, Putin seria Hitler, una comparació que també s'ha anat repetint des del començament de la invasió.
El paper del Papa
Amb tot, Francesc ha realitzat gestos sense precedents, com sortir de Sant Pere per anar personalment a l'ambaixada de Rússia davant la Santa Seu l'endemà de la invasió per reclamar-li a l'ambaixador, amb qui manté una bona relació, que acabi la guerra. També ha parlat amb tothom amb qui ha pogut, des del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que sempre li ha agraït poder conversar amb ell, i el patriarca de l'església ortodoxa russa, Ciril I, una de les poques persones que té poder sobre Putin.