ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
A les guerres sempre hi ha efectes col·laterals. La Unió Europea i els Estats Units han imposat sancions a Rússia. Per la seva banda, Rússia tampoc s'ha quedat quieta i s'hi ha tornat. Sobre el cel plana la idea o la possibilitat que Rússia acabi sent un estat pària. I en els últims dies, ja s'han vist algunes de les conseqüències d'aquests primers moviments. Primers, perquè és possible que en vinguin més. En aquest context, els països de l'Àsia Central estan preocupats per la suspensió d'exportacions de gra i sucre per part de Rússia. El govern rus ha anunciat que té intenció d'estendre la prohibició d'exportació de cereals i sucre a altres països fins a finals d'agost, una mesura que, com no podria ser d'una altra manera, ha provocat por i temor a l'escassetat d'aliments a la regió. Des de Rússia s'ha justificat la decisió per la necessitat "de garantir la seguretat alimentària del país i ajudar a protegir el mercat intern en la situació actual"
Això vol dir que tots els altres estats membres de la Unió Econòmica Eurasiàtica (EAEU), on hi ha Armènia, Bielorússia, Kazakhstan i Kirguizistan, es veuran privats de l'oportunitat d'importar blat, sègol, ordi i blat de moro de Rússia fins a aquesta data designada. Els funcionaris de Moscou insisteixen que Rússia actualment té existències de cereals per sobre de les seves necessitats, però que la prohibició actual s'ha instaurat per evitar la reexportació de cultius a tercers països. De fet, des de Rússia s'ha enviat un altre missatge que és que "els països de l'EAEU ja han comprat les quantitats que necessiten, lliures d'impostes, durant la temporada actual".
Les reserves de productes al Kazakhstan i Kirguizistan
Malgrat tot, sembla que el Kazakhstan tindria una opinió diferent. L'any passat, els kazakhs van augmentar el volum de compres de cereals a Rússia en un 77%, quedant només per darrere de Turquia i Egipte, que són els principals compradors mundials de cereals russos, tal com destaca el portal Eurasianet. Els experts de la indústria diuen que el volum pot ser encara major, perquè les dades oficials de Rússia no tenen en compte les transaccions fetes en economia submergida, destaca el mateix portal. I és que la collita de cereals del Kazakhstan va ser especialment dolenta l'any passat per la sequera que va afectar el país. Tot i que cal tenir en compte que les altes temperatures van restringir els volums de grans cultivats, també s'ha de mencionar que van contribuir a millorar la seva qualitat i valor. Per tant, una part important de la collita es va exportar i les necessitats internes es van suplir mitjançant la importació russa de baix cost. Aquesta finestra, que es va obrir l'any passat, s'ha de tancar enguany.
Des de Nursultan, la capital del país, s'han afanyat a dir que aquestes prohibicions de Rússia no tindrien per què afectar. Les existències actuals serien de 6,7 milions de tones, fet que, segons constaten, seria necessari per cobrir les necessitats internes fins a la tardor vinent. Un missatge no gaire compartit per la Grain Union of Kazakhstan –una organització que consisteix a crear condicions favorables per al desenvolupament sostenible del mercat de cereals del país–. En aquest sentit, ha dit al mateix digital que aquesta prohibició ha provocat pànic per la compra de farina i que alguns agricultors ho han aprofitat per apujar el preu. "Kazakhstan té gra suficient, fins i tot molt excedent que pot exportar, però necessitem que les autoritats també imposin restriccions a l'exportació que puguin ser perjudicials per a la indústria".
El sucre, però, ja és més complicat, perquè el país no cobreix les necessitats internes només amb la seva producció. El país importa dos terços del sucre que consumeix, i la meitat d'aquestes importacions provenen de Rússia. Un altre proveïdor important és Bielorússia, que també s'enfronta a diferents sancions internacionals per donar suport a la invasió russa d'Ucraïna. En aquest sentit, les reserves de sucre podrien durar només tres mesos. A més, els experts també alerten que a mesura que la moneda nacional vagi perdent valor, el cost dels béns importats serà encara més alt. I això suposarà una pèrdua del poder adquisitiu.
Un efecte que podria afectar de la mateixa manera al Kirguizistan. Més del 90% de les importacions de blat del país provenen directament del Kazakhstan i de Rússia. I les conseqüències de tot plegat s'han vist de pressa. El preu del sucre ja s'ha disparat també en aquest país. Segons informa el mateix portal, el país té dues fàbriques de sucre al país, tanmateix, només cobreixen el 60% de la demanda.
La dependència del Tadjikistan
Els taxistes del país ja es comencen a queixar pel preu del combustible. I tot i que és un bon indicador o si més no visible de la situació, no és l'únic que està pujant de preu al país. Amb la pèrdua del poder adquisitiu, cada vegada són menys els qui es poden permetre pagar un taxi al Tadjikistan. Aquest país de l'Àsia Central té una forta dependència en diferents nivells per cobrir les necessitats bàsiques del país. L'economia del país ja ha patit les primeres conseqüències. L'efecte és important perquè molts tadjiks treballen a Rússia i envien diners i el ruble ha caigut a nivells històrics. El panorama és desolador, ja que tal com recull el mateix digital en un altre article, el govern ha donat poc suport a la població en altres crisis, com la del 2008, 2014 i 2020.
De fet, durant la pandèmia, el país va rebre uns 10,28 milions d'euros del Banc Mundial que van ser destinats a un fons d'emergència, a més de 164.000 llars en situació de pobresa. El govern propi del Tadjikistan no es va gastar diners per afrontar la pandèmia. I de fet, mentre que Kazakhstan i Kirguizistan ja han posat en marxa plans de xoc per fer front a les sancions russes, de moment, el Tadjikistan no ha exposat quina serà la línia d'actuació a partir d'ara. Cal dir, però, que el Tadjikistan no és membre de l'EAEU.
Imatge principal: antiga Astanà, coneguda ara com a Nursultan, capital del Kazakhstan / Unsplash