Malgrat que les vacunes mostren "la llum al final del túnel", la pandèmia de la Covid-19 es troba encara en un moment molt perillós i, a més, el 2021 amenaça de ser un any marcat per les catàstrofes humanitàries, segons va advertir aquest divendres Nacions Unides.

Reunits en una sessió extraordinària de l'Assemblea General, alguns dels principals responsables de l'organització van recalcar que de les mesures que prengui o no prengui ara mateix la comunitat internacional dependrà en gran manera el futur del planeta i dels seus habitants.

"Aquesta sessió arriba en un moment crític", va assenyalar la vicesecretària general de l'ONU, Amina Mohammed, que va destacar tres grans prioritats paral·leles: l'atenció sanitària, la resposta a les necessitats humanitàries i el suport a les mesures socioeconòmiques d'emergència, i els plans de recuperació dels països.

Tots aquests àmbits es van tocar durant la reunió a diverses taules rodones, inclosa una de centrada en el desenvolupament de vacunes contra la malaltia, en què van participar científics i responsables d'alguns dels projectes més avançats.

L'esperança de les vacunes

En el plànol sanitari, el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va apuntar que el ràpid desenvolupament d'aquestes vacunes permeten començar a entreveure el final de la pandèmia, però va subratllar que per davant queda encara un camí molt difícil.

"Encara estem en una situació molt, molt perillosa i difícil", va afegir el director d'Emergències de l'OMS, Michael Ryan, que va cridar l'atenció sobre els alts nivells de transmissió del virus a Europa i les Amèriques.

Ryan va subratllar a més que les vacunacions no suposaran "zero Covid" a curt termini, sinó que la immunització ha de ser una cosa que s'afegeixi a les mesures sanitàries en vigor.

En aquest sentit, Tedros va destacar com alguns països han aconseguit controlar l'expansió del virus gràcies a l'ús d'"eines de salut pública provades".

"Això no és un accident geogràfic o demogràfic, aquests països han demostrat que amb ciència, solidaritat i sacrifici, aquest virus pot ser controlat, aquest virus pot aturar-se", va assenyalar.

"Però on la ciència queda tapada per teories de la conspiració, on la solidaritat és minada per la divisió i on el sacrifici és reemplaçat per l'interès propi, el virus floreix", va afegir, en una crítica a la gestió que s'ha fet en altres països, encara que no en va assenyalar cap específicament.

En un missatge que ha ressonat una vegada i una altra durant la reunió de dos dies a la Assemblea General de l'ONU, el cap de l'OMS va insistir en la necessitat que les vacunes siguin accessibles per a tothom i va considerar que no es pot acceptar "un món en el qual els pobres i marginats siguin trepitjats pels rics i poderosos en l'estampida per les vacunes".

"La Covid-19 és una crisi global i les solucions han de ser compartides amb equitat com a béns públics globals, no com a mercaderies privades que augmentin les desigualtats", va dir.

Els responsables del desenvolupament d'algunes de les vacunes més avançades, com la de l'alemanya BioNTech juntament amb la nord-americana Pfizer i la impulsada per la Universitat d'Oxford amb AstraZeneca, van donar plenament suport a aquesta visió.

La doctora Özlem Türeci, cap mèdica de BioNTech, va assegurar que aconseguir que la vacuna arribi a tothom és un "desafiament tècnic" que s'ha de resoldre amb la cooperació de tots i amb el lideratge de l'OMS i l'ONU, doncs no és una cosa que una empresa per si sola pugui aconseguir.

Sarah Gilbert, de la Universitat d'Oxford, va insistir a més en la importància d'informar adequadament a l'opinió pública per combatre l'escepticisme o rebuig que molts ciutadans tenen sobre les vacunes i l'augment de la desinformació.

Catàstrofe humanitària

Mentrestant, diversos responsables de l'ONU van cridar l'atenció sobre l'impacte socioeconòmic de la pandèmia i, sobretot, sobre les devastadors conseqüències que està tenint per a algunes de les poblacions més vulnerables del món.

El director executiu del Programa Mundial d'Aliments (PMA), David Beasley, va advertir que el proper any "serà literalment catastròfic" en el plànol humanitari, amb un augment de la gana que té ja una dotzena de països a prop de la fam.

"Si podem arribar al final de 2021 evitant una gran fam serà un èxit", va assenyalar el cap humanitari de l'ONU, Mark Lowcock, qui va explicar que uns 235 milions de persones necessitaran ajuda per poder sobreviure.

La xifra és un 40 % superior a la prevista inicialment per a aquest any i es tracta de l'increment més important vist mai, segons va destacar, un problema que se suma a molts d'altres.

"Tenim centenars de milions de nens fora de les escoles i una plaga horrible de violència contra dones i nenes. Una de les coses més impactants per a mi de la pandèmia ha estat l'evident deteriorament del comportament dels homes amb dones i nenes. Tot l'estrès, l'ansietat i la frustració s'està prenent amb les dones al voltant del planeta", va indicar.