El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha reconegut públicament que la humanitat ha fracassat en el seu objectiu més ambiciós: limitar l’escalfament global a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials. En una entrevista exclusiva amb The Guardian i el mitjà amazònic Sumaúma, Guterres admet que la superació d’aquest llindar “és ara inevitable” i alerta que les conseqüències seran “devastadores” per als ecosistemes i les societats humanes.
“Reconeguem el nostre fracàs”, ha declarat amb contundència. “La veritat és que hem fallat a l’hora d’evitar una pujada per sobre d’1,5 °C en els pròxims anys, i això tindrà conseqüències extremes. Alguns d’aquests efectes ja són punts de no retorn: a l’Amazònia, a Groenlàndia, a l’Antàrtida occidental o als esculls de coral”.
Canviar el rumb de les polítiques globals
L’entrevista arriba pocs dies abans de la COP30, la conferència mundial del clima que se celebrarà al novembre a Belém, al cor de la selva amazònica. Guterres considera que aquesta cimera serà “decisiva” per canviar el rumb de les polítiques globals i reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. “És absolutament indispensable que el sobreescalfament sigui el més breu i menys intens possible per evitar el col·lapse de sistemes com l’Amazònia. No volem veure la selva convertida en una sabana, però aquest és un risc real si no canviem de rumb immediatament”.
Els últims deu anys han estat els més calorosos de la història, segons dades de l’ONU. Tot i l’evidència científica i les alertes cada cop més dramàtiques, Guterres lamenta que els compromisos dels governs continuen sent insuficients. Menys d’un terç dels països signants de l’Acord de París –62 de 197– han presentat els seus plans climàtics actualitzats, coneguts com a NDC (contribucions determinades a escala nacional). D’entre ells, la majoria no compleixen els objectius necessaris per limitar l’escalfament. “Amb els plans actuals, les emissions es reduiran només un 10 %. Necessitem un 60 % per mantenir-nos dins del límit d’1,5 °C”, ha denunciat el secretari general. “Això fa que el sobreescalfament sigui inevitable, almenys temporalment”.
Així i tot, Guterres no es resigna. Considera possible superar momentàniament el llindar i després reduir la temperatura global a finals de segle, sempre que s’actuï amb rapidesa i decisió. “Encara podem evitar un desastre irreversible, però només si hi ha un canvi de direcció radical, començant a la COP30".
La voluntat d'implicar la societat civil
El dirigent portuguès també ha demanat reformar el sistema de representació a les cimeres climàtiques per reduir el pes dels lobbies empresarials i reforçar la presència de la societat civil i dels pobles indígenes. “Sabem què volen els lobbistes: augmentar beneficis, encara que el preu el pagui la humanitat”, ha dit.
Un dels punts clau de la cimera de Belém serà la iniciativa brasilera Tropical Forests Forever Facility, que pretén recaptar 125.000 milions de dòlars per protegir els boscos tropicals. Un 20 % d’aquests fons es destinaran directament a les comunitats indígenes, que custodien gran part de la biodiversitat i dels embornals de carboni més efectius del planeta. Per a Guterres, aquestes comunitats no només són essencials per a la conservació, sinó que també poden ensenyar al món una nova manera de relacionar-se amb la natura. “Els pobles indígenes són els millors guardians del medi ambient. Els líders polítics, sovint centrats en els problemes quotidians, han de rebre d’ells una lliçó permanent sobre com viure en harmonia amb la natura”.
Malgrat les crítiques al lent progrés del sistema de conferències climàtiques, el secretari general defensa que l’alternativa seria molt pitjor. “Sense cooperació, tot seria un campi qui pugui. I ja sabem què vol dir això: un petit grup de rics protegint-se mentre la resta del món s’enfonsa.” Guterres, que deixarà el càrrec l’any vinent, admet que hauria volgut centrar-se abans en la crisi climàtica. Però assegura que no pensa rendir-se: “Mai abandonaré el meu compromís amb el clima, amb la biodiversitat i amb la protecció de la nostra mare Terra”.