Es considera autòcrata a una persona que exerceix per si mateixa l’autoritat suprema en un Estat. Així és com veuen els centenars de milers de ciutadans a Donald Trump en els Estats Units que aquest dissabte han sortit al carrer per manifestar-se contra la deriva autòcrata i autoritària del president republicà, just el mateix dia del seu 79è aniversari, que ha celebrat amb una gran desfilada militar -amb l’excusa dels 250 anys de l’exèrcit dels EUA- que precisament s’ha interpretat com una mostra del poder i de la militarització del seu govern. Encara no hi ha xifres oficials unificades definitives -alguns mitjans com la CNN parlen de milions-, però s’han celebrat més de 2.000 manifestacions organitzades en ciutats i municipis de tot el país, i els mitjans parlen de protestes massives en la que ja es considera com la mobilització més gran dels darrers anys en els Estats Units. Les protestes s’emmarquen en el moviment No Kings (sense reis), sorgit com una reacció directa a les polítiques i decisions de l’administració Trump, contràries als principis democràtiques, intensificades per les batudes i deportacions massives per part del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE), especialment en ciutats com Los Angeles i Miami, acompanyades d’una utilització intensiva de la força militar. Les protestes s’han saldat amb enfrontaments entre els manifestants i la policia en diverses ciutats, i hi ha una persona crítica per un tiroteig durant la marxa celebrada a Salt Lake City.

Comparen Trump amb un rei

El lema No Kings fa referència als orígens de la democràcia estatunidenca, recordant la lluita contra la monarquia i la defensa dels drets constitucionals, en línia amb l'esperit del 14 de juny de 1775, quan es va fundar l'Exèrcit per a defensar l'autonomia enfront de l'opressió estranger. Les protestes que han adoptat aquest lema en rebuig a la concentració de poder en la figura presidencial, comparant Trump amb un rei i denunciant l’erosió dels controls democràtics. Les manifestacions han comptat amb una àmplia coalició d'organitzacions progressistes, sindicats, col·lectius de defensa de drets civils i agrupacions ciutadanes, entre elles Indivisible, American Federation of Teachers, ACLU, MoveOn, Estand Up America, Human Rights Campaign i més de 100 grups aliats. Els manifestants protesten contra l’ús intensiu de la força militar per sufocar les protestes contra les batudes i deportacions massives, els intents de restringir els drets socials com l’accés a la sanitat, l’assistència alimentària i altres programes de suport a la població vulnerable, i les polítiques de Trump contra la igualtat i l’equitat. Les consignes més repetides pels manifestants han estat “No Kings”, “El poder per al poble”, “Sense reis. Sense batudes. Sense guerra”, i missatges de rebuig a la discriminació i la militarització, tot just quan Trump feia ostentació del poder militar a la desfilada de Washington.

“No Kings és un dia nacional de desafiament. Des dels carrers de la ciutat fins als pobles petits, des de les escalinates dels jutjats fins als parcs comunitaris, estem prenent mesures per a rebutjar l'autoritarisme i mostrar-li al món com és realment la democràcia”, segons el lloc web del moviment. “La bandera no pertany al president Trump. Ens pertany a nosaltres. No estem veient com succeeix la història. L'estem creant”. Les manifestacions es van convocar amb un compromís amb la no-violència, l'ús de tàctiques de desescalada i la col·laboració amb autoritats locals per a garantir la seguretat dels assistents. Els organitzadors van animar a portar banderes estatunidenques com a símbol de la democràcia i els drets amenaçats per l'autoritarisme.

Trump No King
 

Protestes pacífiques

A Filadèlfia, la policia ha estimat la presència d’unes 80.000 persones en una jornada pacífica que va incloure marxes i concentracions enfront de llocs emblemàtics com el Museu d'Art de la ciutat. Martin Luther King III, el fill major del reconegut líder de drets civils, va dir que la marxa No Kings a Filadèlfia “realment tracta d'enfortir a la comunitat”. La protesta va ser pacífica i no es van reportar ni arrestos ni incidents. A Nova York, al voltant de 50.000 persones van participar en les mobilitzacions, segons un funcionari policial, i es van fer vuit detencions, tot en el sud de Manhattan. A Washington, abans de l’inici de la desfilada militar, simpatitzants de Trump es van alinear per presenciar els actes, mentre que contramanifestants es van reunir en el perímetre del National Mall per expressar la seva indignació contra la seva administració amb cartells amb frases com “No Fascist USA” i “No Kings”. El moviment oficial No Kings, però, havia decidit no realitzar protestes a Washington per no desviar l’atenció de la desfilada i evitar enfrontaments, però els manifestants van assistir per expressar el seu desacord amb l’administració Trump. 

A Minneapolis, la marxa No Kings va ser cancel·lada després de l’atac contra dos legisladors estatals de Minnesota després d'un atac a tirs que va deixar com a resultat la mort d'una legisladora estatal i ferides a un altre legislador. A causa d'aquest succés violent, els organitzadors van decidir anul·lar totes les activitats previstes, per motius de seguretat. Pamflets amb la llegenda No Kings es van trobar en el cotxe del sospitós del tiroteig, segons les autoritats estatals. Tot i això, alguns col·lectius locals, com a Indivisible Twin Cities, van realitzar una concentració alternativa enfront del Capitoli estatal, enfocada en l'expressió pacífica i l'homenatge a les víctimes. A Austin es va detectar una “amenaça creïble” contra legisladors estatals de Texas que planejaven assistir a la protesta en el Capitoli estatal, segons va informar el Departament de Seguretat Pública de Texas, però no es va donar més informació sobre la naturalesa o l'origen de l'amenaça.

Enfrontaments amb la policia a Los Angeles de nit

A Los Angeles, l’epicentre de les protestes contra Trump, la manifestació massiva del moviment nacional “No Kings” va transcórrer en la seva majoria de manera pacífica a la ciutat durant el dia, encara que va haver-hi alguns enfrontaments amb la policia en el centre de la ciutat durant la nit mentre els agents intentaven desallotjar als manifestants restants en les hores prèvies al toc de queda utilitzant agents químics, segons informa la CNN. Durant el matí, la multitudinària protesta (s'estima que van assistir unes 30.000 persones, segons Los Angeles Times), va concórrer de manera pacífica al crit de "No a l'ICE", el Servei d'Immigració i Control de Duanes a càrrec de les batudes contra migrants, i amb el desplegament d'una enorme pancarta que resava el Preàmbul de la Constitució dels Estats Units.

A la nit, quan s'apropava l'hora del toc de queda, el Departament de Policia de Los Angeles va emetre ordres de dispersió en diverses zones del centre i va aprovar l'ús de municions menys letals que, segons van advertir, “poden causar molèsties i dolor”. En vídeos s'observa a manifestants retrocedint d'àrees on es van usar dispositius que emeten fum o gas. En una altra zona, es van llançar focs artificials de grau comercial contra els agents, segons la policia. A Chicago, milers van marxar des de la Plaça Daley fins a la Torre Trump, corejant consignes contra l'autoritarisme i en defensa dels drets dels immigrants. A Miami, els manifestants van recórrer el centre de la ciutat, denunciant les polítiques migratòries i les deportacions massives. També va haver-hi protestes a Atlanta, on la policia va intervenir amb gas pebre després de bloquejos de carrers.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!