L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha llançat una nova alerta internacional després de detectar una expansió accelerada del brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo (RDC), on ja s’han registrat més de 500 casos sospitosos i almenys 130 morts vinculades al virus. El director general de l’organisme, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha qualificat la situació d’“alarmant” i ha advertit sobre la “magnitud i rapidesa” amb què s’està propagant la malaltia.
La decisió més significativa ha arribat aquest diumenge, quan l’OMS va declarar formalment una emergència de salut pública de preocupació internacional sense esperar la reunió prèvia del Comitè d’Emergència, el grup d’experts encarregat habitualment d’avaluar aquest tipus de crisis. És la primera vegada que l’organització activa aquest mecanisme de manera anticipada, una possibilitat incorporada després de la pandèmia de la covid-19 per agilitzar la coordinació internacional davant possibles amenaces globals.
Evitar errors recents
El moviment evidencia fins a quin punt la comunitat sanitària internacional vol evitar repetir els errors comesos durant altres emergències recents, especialment en les primeres fases de la covid. L’OMS considera ara que actuar tard pot tenir conseqüències devastadores, sobretot en contextos fràgils com el de la República Democràtica del Congo, un país marcat per dècades de conflictes armats, desplaçaments de població i infraestructures sanitàries molt limitades.
L’Ebola és un dels virus més letals coneguts, amb taxes de mortalitat que poden arribar al 90% en alguns brots. Es transmet pel contacte directe amb fluids corporals i provoca febre alta, hemorràgies internes i fallades multiorgàniques. Tot i que en els darrers anys s’han desenvolupat vacunes i tractaments que han reduït considerablement el risc de propagació massiva, els experts continuen advertint que qualsevol retard en la detecció i l’aïllament dels casos pot facilitar una expansió ràpida del virus.
Per què preocupa tant la situació al Congo?
La situació al Congo preocupa especialment perquè moltes zones afectades tenen dificultats d’accés i una forta desconfiança cap a les autoritats i els equips mèdics. En brots anteriors, els atacs contra centres sanitaris i treballadors humanitaris van complicar greument les campanyes de vacunació i rastreig.
La convocatòria urgent del Comitè d’Emergència busca ara coordinar mesures internacionals immediates per contenir el brot i reforçar la capacitat de resposta sobre el terreny. Entre les prioritats hi ha l’enviament de vacunes, equips mèdics i recursos logístics, així com evitar que el virus traspassi fronteres regionals.
La declaració d’emergència internacional no implica necessàriament una pandèmia imminent, però sí que suposa el màxim nivell d’alerta sanitària global. Aquest mecanisme només s’utilitza en situacions considerades extraordinàries i amb risc potencial de propagació internacional.
El nou brot també reobre el debat sobre la fragilitat dels sistemes globals de prevenció. Després de la covid-19, governs i organismes internacionals van prometre reforçar la vigilància epidemiològica i accelerar les respostes davant futures crisis. La decisió de l’OMS apunta precisament en aquesta direcció: actuar abans que la situació es descontroli. Ara, la gran incògnita és si la rapidesa institucional arribarà a temps per evitar que l’Ebola torni a convertir-se en una emergència global fora de control.