Front comú de cinc governs progressistes per plantar cara a la “internacional reaccionària”. Convidats a Santiago de Xile pel president de Xile, Gabriel Boric, els presidents d’Espanya, el Brasil, Colòmbia i l’Uruguai, Pedro Sánchez, Luiz Lula da Silva, Gustavo Petro i Yamandú Orsi, han ofert una imatge conjunta d’unitat en una cimera sota el lema Democràcia sempre. “Estem units davant un mateix desafiament que ens interpel·la a tots amb la convicció compartida que és hora de fer un pas endavant per defensar i aprofundir activament la nostra democràcia i passar a l’ofensiva”, ha recalcat el president espanyol en la seva intervenció. “Les nostres societats s’enfronten a una amenaça real liderada per una coalició d’interessos entre oligarques i ultradreta, una internacional de l’odi i de la mentida que avança perillosament posant en risc drets i llibertats”, ha advertit Sánchez. “Ens enfrontem a una internacional reaccionària que actua coordinadament, i per això és tan important actuar des de la resposta conjunta”, ha postil·lat. És una iniciativa que van impulsar Sánchez, Orsi i Lula el 2024 per “protegir i aprofundir la democràcia” i ara s’hi han sumat els presidents de l’Uruguai i Colòmbia. Espanya acollirà el pròxim conclave el 2026.
Així mateix, Pedro Sánchez ha aprofitat per carregar contra el Partit Popular: “Hi ha una dreta tradicional amb les quals fins no fa tant compartíem consensos bàsics que ha desertat d’aquesta tasca històrica i que ha sucumbit al discurs i al marc imposat per la ultradreta”. “Són cada vegada més forts, són a més llocs i és una evidència perquè no hi ha fronteres”, ha afegit. El líder socialista ha fet una crida a “preservar i millorar la democràcia” com un “deure moral” i una “responsabilitat” davant les “generacions passades i futures”. “Preservar la democràcia és una tasca política que transcendeix les urnes i els vots, és un deure que es deslliura també als nostres carrers, a les nostres places, als diaris, a les xarxes socials, a les televisions i a les organitzacions multilaterals”, ha subratllat.
En concret, s’han identificat “tres àrees claus d’actuació”, en paraules de Pedro Sánchez. En primer lloc, “enfortir les institucions democràtiques i el multilateralisme”. En segon lloc, “combatre la desinformació” a través d’una “governança digital democràtica” i col·laborant per “garantir que els algorismes no manipulin les opinions ni tampoc afebleixin la cohesió social i la convivència”. Finalment, posant el focus a “reduir la desigualtat”, que és una tasca “primordial”, donat que és el que “acaba esquerdant la confiança de la gent” i on l’extrema dreta “troba el brou de cultiu per propagar el virus de l’extremisme i de la polarització”.
Les crides de Lula, Petro, Boric i Orsi a defensar la democràcia
En la mateixa línia s’han expressat la resta de líders que acompanyaven Sánchez. El brasiler Luiz Lula da Silva ha recordat que les democràcies “no es construeixen de la nit al dia” i ha subratllat que “vetllar pels interessos col·lectius és una tasca permanent”. “Vivim una nova ofensiva antidemocràtica. La democràcia liberal no ha estat capaç de respondre als anhels i a les necessitats contemporànies. Complir el ritual electoral cada quatre o cinc anys ja no és suficient, el sistema polític i els partits han caigut en descrèdit”, ha verbalitzat. El colombià Gustavo Petro ha celebrat haver “aprofundit encara més” en els “acords bàsics que tenen a veure amb la crisi sistemàtica, la intel·ligència artificial i la pau del món” i en “refer la multilateralitat” i “defensar paraules tan bàsiques per a l’ésser humà com llibertat i democràcia”. “Encendre el llum és fonamental quan les tenebres arriben i comencen a atemorir l’ànima”, ha conclòs.
El xilè Gabriel Boric ha argumentat que la democràcia “ha d’entregar resultats”, com “millorar les condicions de vida” de la ciutadania: “Per això parlem de creixement i de com aconseguim creixement amb justícia reafirma el compromís de les nostres nacions amb l’enfortiment i l’aprofundiment de les democràcies per fer-les més obertes”, ha recalcat. “Els països que durant algun temps l’hem perdut, sabem que cal cuidar i reforçar la democràcia. No està garantida. S’ha de treballar cada dia per millorar la qualitat de vida del poble”, ha postil·lat.
Finalment, l’uruguaià Yamandu Orsi s’ha mostrat partidari a “fer l’autocrítica” de per què la democràcia “a vegades pateix pèrdua de credibilitat” i per què els governs progressistes no estan fent “tot l’esforç possible per evitar el creixement dels extremismes i la pèrdua de confiança en el diàleg”. “Si som capaços de generar una proposta simple que tingui en la població una manera d’identificar-s'hi i d’entendre quins són els problemes que la democràcia tant sí com no pot resoldre, tenim més adhesió i una prèdica que és la que tots volem”, ha exhortat.
Noves adhesions
Durant la seva intervenció, Gabriel Boric ha anunciat que els cinc líders han conversat “personalment” amb altres dirigents perquè “siguin part d’aquest grup ampliat”. Set noms que han acceptat la proposta amb “molt entusiasme” i que seran a una trobada a Nova York d’aquí a unes setmanes en el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides:
- Keir Starmer, primer ministre d’Anglaterra
- Mark Carney, primer ministre del Canadà
- Mette Frederiksen, presidenta de Dinamarca
- Anthony Albanese, primer ministre d’Austràlia
- Cyril Ramaphosa, president de Sud-àfrica
- Claudia Sheinbaum, presidenta de Mèxic
- Xiomara Castro, presidenta d’Hondures