El president de la Sala Primera de la Cort Suprema del Brasil, Cristiano Zanin, ha obert aquest dimarts la primera sessió de la fase final del judici per colpisme contra l’expresident Jair Bolsonaro i set dels seus antics col·laboradors, que ha estat marcat per les ingerències del president dels Estats Units i aliat de l’exmandatari brasiler, Donald Trump. Després de la lectura de l’acta del procés per part de Zanin, el magistrat del cas, el jutge Alexandre de Moraes, ha llegit l’informe del cas, en el qual afirma que els acusats van intentar imposar “una veritable dictadura” al país sud-americà, acusació per la qual les 8 persones jutjades poden rebre penes de fins a 40 anys de presó. "Només queda lamentar que a la història republicana hi hagi hagut un nou intent de cop contra les institucions i contra la democràcia per instal·lar un estat d'excepció i una veritable dictadura", ha dit el jutge en la primera de les sessions de la fase final del judici, que s'estendrà fins a la setmana vinent, a Brasília.
Els acusats que seran jutjats en aquesta fase integraven el que l'acusació qualifica de "nucli" d'una trama colpista que, després de les eleccions d'octubre de 2022, va ser ordida pel líder de la ultradreta brasilera amb l'objectiu de mantenir-se al poder, segons sosté la Fiscalia, després de la seva derrota a mans de l’actual president, el progressista Luiz Inácio Lula da Silva, la qual es va negar a reconèixer. Segons la Fiscalia, Bolsonaro va encoratjar protestes violentes i el bloqueig de carreteres per part dels camioners, tot en el marc d’una conspiració que pretenia impedir la investidura de Lula i mantenir el poder a les mans de l’ultradretà. Aquest moviment va incloure campaments d'activistes ultres davant de la porta de nombroses casernes de l'exèrcit brasiler en els quals es demanava obertament i pública un cop d'estat per fer fora Lula.
Els acusats formaven una “organització criminal”
El jutge De Moraes ha començat la lectura de l'informe del cas afirmant que una "veritable organització criminal" va intentar trencar l'ordre democràtic en un moment en el qual el país travessava "una nociva, radical i violenta radicalització política". El magistrat ha citat que, des del greu assalt a les institucions del 8 de gener de 2023, quan milers de simpatitzants de Bolsonaro van assaltar les seus dels tres poders (executiu, legislatiu i judicial) per incentivar una intervenció militar contra l'actual president, Luiz Inácio Lula da Silva, el Suprem ha dictat prop de 700 condemnes relacionades amb aquest episodi. En aquest sentit, el jutge ha demanat que no es confongui el procés de pacificació amb la impunitat, afirmant que "la història ensenya que la impunitat, l'omissió i la covardia no són opcions per a la pacificació perquè el camí més fàcil, el de la impunitat, deixa cicatrius traumàtiques i corroeix la democràcia".
La democràcia “es defensa”, segons el fiscal general
Per la seva banda, el fiscal general, Paulo Gonet, ha afirmat que, amb aquest procés, “la democràcia es defensa” en la seva declaració, posterior a la del jutge De Moraes. Paulo Gonet, que és el responsable de l’acusació en el procés, ha dit davant del tribunal que els fets que es jutgen “són extremadament greus” i que la seva denúncia presenta “un panorama espantós i tenebrós”. En les seves primeres paraules ha parlat d’“una trama ordida i posada en pràctica per mitjà d’actes coordinats” que tenia com a objectiu “abolir l’estat democràtic de dret”. Si bé el fiscal del cas ha admès que els vuit acusats, inclòs el mateix Bolsonaro, no van participar de “totes les fases del cop”, ha sostingut que “tots van col·laborar en cada etapa del procés” amb la intenció de consumar un cop d’estat. Segons l'acusació, la trama colpista va ser discutida fins i tot abans de les eleccions d'octubre de 2022, va començar amb una dura campanya contra el sistema electoral i va prendre forma concreta després de la derrota de Bolsonaro a les urnes.
Un cop acabada la declaració del fiscal, serà el torn de les defenses dels vuit acusats, entre els quals figuren exministres i antics caps militars del govern de Bolsonaro (de 2019 a 2022), cadascun amb una hora de temps, i el judici quedarà llest per a una sentència que ha de ser dictada en tres sessions la setmana que ve, entre els dies 9, 10 i 11 de setembre. El procés, un dels més importants de la història recent del Brasil, ha estat, a més, marcat per les ingerències del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha sancionat a diversos jutges del Suprem brasiler, entre ells el mateix De Moraes, i ha imposat aranzels del 50% al Brasil en represàlia pel judici, que considera una “caça de bruixes” contra el seu aliat polític. No obstant això, De Moraes ha afirmat que "aquest intent d'obstrucció no afectarà la imparcialitat dels jutges del tribunal".