Les promeses de Javier Milei, nou president argentí, no tenen en compte el sistema democràtic de l'Argentina. El seu projecte de macrodecret ha estat rebutjat pel Senat. El projecte era un ampli decret que cercava desregular l'economia i es va dictar el desembre passat, però no ha arribat al Senat fins ara. Entre altres coses, el decret, que juntament amb el projecte de l'anomenada llei òmnibus, conforma el cor de les ambicioses reformes preteses per Milei, deroga unes 80 lleis i modifica 300 normes més. S'ha definit com les "bases per a la reconstrucció de l'economia argentina". L'instrument ha estat rebutjat per bona part de l'oposició política, tant al Parlament —on la formació oficialista d'ultradreta La Libertad Avanza és la tercera minoria— com entre els governadors de províncies, tots opositors.
Després del rebuig majoritari al Senat del macrodecret serà analitzat a la cambra baixa, on les forces partidàries de Milei també tindrien dificultats per convalidar-lo, i en aquest cas el decret resultarà anul·lat. Tanmateix, per ara seguirà vigent, és a dir el seu impacte sobre la vida dels argentins continua en marxa. Addicionalment al decret, Milei va enviar al desembre al Parlament un projecte de la llei de bases i punts de partida per a la llibertat dels argentins, amb mesures i reformes àmplies i una polèmica delegació a l'Executiu de facultats que són pròpies del Legislatiu.
La resposta del govern de Milei
El govern argentí ha rebut molt malament aquest nou fracàs. La ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, ha escrit contra "la resistència al canvi i la defensa dels privilegis" i ha defensat que el govern seguirà "dempeus" i "sense fer marxa enrere". "Canviarem el país, malgrat tots els que destrueixen el govern. No es preocupin: ens arreglem sense vostès", ha afegit Bullrich al seu compte de la xarxa social X. Tot el govern ha seguit la mateixa línia que Bullrich: criticar que els de sempre no volen perdre privilegis. Un discurs que cada cop es rep amb més escepticisme no només per les llargues carreres dels polítics que conformen l'Executiu, també pel fet que es van apujar els sous en plena crisis.
Fa poc més d'una setmana, el govern de Milei es va veure envoltat en una greu polèmica: s'havien apujat el sou gairebé un 50%. Tot plegat en mig de la greu crisi socioeconòmica que viu el país. Quan es va donar a conèixer que s'havia aprovat aquesta pujada setmanes abans amb molta discreció, la resposta popular va ser contundent. Per sortir del pas, Milei es va afanyar a suspendre la pujada i va assenyalar als seus rivals polítics. Per què? Per tenir jubilacions altes, és el cas de l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner.