Les dades de 2025 confirmen el dràstic viratge del panorama comunicatiu en què estem immersos. La davallada de l'audiència a televisió, premsa i webs de notícies no ens ve de nou, però aquesta vegada els canvis comencen a ser inconfusiblement palpables. Als Estats Units, les xarxes socials i els vídeos de creadors i influencers han superat per primer cop en la història la televisió i les webs com a font principal d’informació, però la tendència s'identifica en molts països, especialment entre els joves, que prefereixen clarament formats audiovisuals i plataformes socials. Segons el Digital News Report 2025 de l'Institut per l'Estudi del Periodisme de Reuters a Oxford, el consum de notícies en vídeo ha crescut del 52% al 65% globalment des de 2020 i el rol dels influencers i creadors de contingut digital s’ha consolidat com a alternativa als mitjans tradicionals.
Les figures individuals que publiquen vídeos pel seu compte reclamen el seu lloc a tot el món: als Estats Units, un 22% dels enquestats per Reuters declara haver vist el pòdcast sobre política de Joe Rogan la setmana després de la investidura de Donald Trump i un 14% a Tucker Carlson, expresentador de la cadena Fox News. A França, HugoDécrypte arriba al 22% dels menors de trenta-cinc anys, i a Espanya augmenta significativament el paper de les xarxes socials com Instagram, Youtube o TikTok, però no hi ha un personatge únic que destaqui tant com en altres països. Paral·lelament, però, la preocupació per la desinformació creix mundialment i els polítics i les mateixes personalitats digitals són percebuts com els agents més nocius per la veracitat informativa. A Espanya —com als Estats Units— els polítics són considerats l'amenaça més gran per la veracitat informativa (57%), mentre que en països africans la culpa cau més en els influencers.
L'estudi de l'Institut Reuters es basa en una enquesta en línia realitzada per YouGov a gairebé 100.000 persones de 48 països durant el gener i el febrer de 2025, amb mostres representatives per edat, gènere i regió. En la majoria dels mercats també es controla el nivell educatiu i, en alguns, l’orientació política. Tanmateix, cal tenir en compte que en països amb baixa penetració d’internet (Índia, Kenya, Nigèria, Sud-àfrica), la mostra reflecteix sobretot joves que parlen anglès, i això fa que els resultats representin principalment els hàbits electrònics.
El desinterès generalitzat, un dels principals vehicles de la transició
Si una cosa accentua aquest canvi de paradigma és el desinterès creixent per seguir els mitjans de comunicació tradicionals i l’actualitat, especialment entre els més joves. Segons l'estudi, el percentatge de persones que no hi mostren interès no deixa d’augmentar: a la pregunta “Intentes evitar activament les notícies actualment?”, un 40% de mitjana respon afirmativament —Espanya està per sota la mitjana amb un 37%, juntament amb el gruix dels països europeus. Aquesta desconnexió no només afecta els formats tradicionals, sinó que també es trasllada a les mateixes xarxes socials i als continguts de creadors digitals, on molts usuaris passen de llarg davant la saturació informativa o la sensació que la informació no aporta res de nou o útil.
Lluny de ser superficial, aquest desinterès s’ha convertit en un factor clau que accelera la transformació del sector. Així, el desinterès esdevé tant símptoma com motor de la crisi de la informació: menys interès genera menys audiència, menys audiència implica menys recursos i, finalment, una oferta informativa encara menys atractiva. Les causes de la renúncia a la informació són múltiples entre els enquestats, hi destaquen: l'efecte negatiu en l'estat d'ànim, el cansament davant la inabastable quantitat de notícies o l'alta presència d'informació relacionada amb guerres i amb política. En aquest context, la transició cap a nous formats i nous actors no és només una qüestió de tecnologia o de plataformes, sinó també de reconnectar a una ciutadania cada cop més distanciada, que sovint opta per ignorar el soroll informatiu abans que intentar desxifrar-lo.
L'atenció, YouTube, Elon Musk i la dretanització global
Twitter, X, TikTok, Instagram, Facebook, YouTube... són moltes i molt diverses les xarxes socials que tenen importància en aquest panorama de fragmentació informativa, però en podem destacar tres claus de l'estudi: la degradació de l'atenció, l'avenç del format de vídeo en xarxes i la tendència a la concentració de la dreta en plataformes imperants. Primerament, l'estudi constata que només el 51% dels usuaris afirmen “prestar molta atenció” a les notícies que consumeixen a xarxes socials, mentre que el 36% admet que només les veuen “de passada” i un 13% directament les ignora. Aquesta superficialitat s’accentua a TikTok, on només el 36% dels usuaris diuen fixar-se en notícies de mitjans tradicionals; la resta segueix principalment creadors i influencers. Lògicament, aquest fenomen es veu alimentat per la rapidesa dels formats curts i l’algoritme, que prioritza el contingut més impactant per sobre del més rellevant.
El consum de notícies en vídeo ha crescut del 52% al 65% globalment des de 2020, i YouTube s’ha convertit en un agent central: el 30% dels enquestats el fa servir setmanalment per informar-se, arribant al 55% a l’Índia i superant el 40% a països com Tailàndia i Filipines. El pes dels formats audiovisuals i la viralitat afecta tant als creadors de contingut i als influencers —que ja publiquen habitualment en aquest format— com a les plataformes de notícies, que veuen com el canvi cap al format vídeo és una eina potent per mantenir audiència. TikTok, per la seva banda, també experimenta un creixement meteòric, especialment entre menors de vint-i-quatre anys, i ja és la xarxa informativa principal a Tailàndia i a Nigèria pel 49% de la població, i a Malàisia pel 40%.
En últim lloc, la dretanització de la població és palesa i també troba la seva expressió a les xarxes. Des que Elon Musk va adquirir Twitter (ara X), la plataforma ha patit una fuga d’usuaris progressistes i un creixement relatiu de l’audiència dretana: als EUA i Europa, la proporció d’usuaris amb ideologia de dretes a X és ara entre 1,5 i 2 vegades superior a la mitjana de la població en línia.
La situació espanyola: informació polititzada
L'estudi també dedica un apartat a l'anàlisi específica per països i, segons aquest, la situació dels mitjans i la llibertat de premsa a Espanya el 2025 es caracteritza per una forta politització i dependència creixent de subvencions públiques. El govern i l’oposició espanyols són acusats constantment d’intentar influir en la narrativa mediàtica i pressionar periodistes, mentre que el govern distingeix entre mitjans “establerts” i “pseudomitjans”, una classificació que els crítics consideren que serveix per desacreditar veus dissidents. El govern ha destinat 124,5 milions d’euros a subvencions per impulsar la digitalització i el periodisme de qualitat, però aquesta dependència financera genera dubtes sobre la independència editorial.
La intel·ligència artificial entra al quadrilàter
És la primera edició de l’informe de Reuters que aborda específicament l’ús de xatbots i eines d’IA com a font de notícies, i els resultats no es poden ignorar. Encara que l’ús d’aquestes tecnologies com a font principal de notícies és minoritari (7% globalment, però fins al 15% entre menors de vint-i-cinc anys), la seva presència creix ràpidament, especialment entre les generacions més joves i en mercats amb forta penetració digital. L'estudi també revela un escepticisme generalitzat sobre aquest nou lluitador en el camp de batalla de la informació: la majoria d’enquestats creu que la IA farà les notícies més barates i ràpides, però també menys transparents i fiables.
Murs de pagament, periodisme de qualitat i pronòstics
Enmig de la vertiginosa transformació del consum informatiu, el Digital News Report de 2025 conclou que hi pot haver llum al final del túnel. Tot i la fragmentació i la irrupció de nous formats, l’interès per la informació local persisteix com una arrel profunda del roure periodístic: molts ciutadans continuen buscant notícies de proximitat per entendre el seu entorn més immediat, especialment en temes de política, serveis i successos. Paral·lelament, el vídeo i el pòdcast s’obren camí amb força, seduint especialment les generacions més joves i sent així una oportunitat pels mitjans tradicionals, que ja comencen a transicionar cap a aquest format. A tot això s’hi suma la incorporació dels murs de pagament, que, tot i la seva expansió, encara no aconsegueixen convertir-se en la norma: només el 18% de la població dels països rics declara pagar per notícies digitals, i la majoria de les subscripcions es concentren en uns pocs grans mitjans.
L’estudi conclou que el periodisme viu un moment d’incertesa i oportunitat: la clau serà saber combinar la innovació en formats amb la capacitat de connectar, de nou, amb una audiència que vol sentir-se part d’una comunitat i trobar sentit enmig del tumultuós escàndol digital. El futur, doncs, es dibuixa entre la memòria d'un ofici ancestral i la creativitat per inventar-lo de nou.