Mentre el focus està posat en la guerra d'Ucraïna, l'Azerbaidjan ha aprofitat per posar en marxa una ofensiva militar contra diversos territoris d'Armènia. Uns atacs que, de moment, han deixat 49 morts. Així ho ha notificat el primer ministre armeni, Nikol Pashinian, al Parlament del seu país que almenys 49 militars han mort al costat armeni a l'atac azerbaidjanès iniciat ahir a la nit a la frontera entre els dos països.

"De moment, sabem del Ministeri de Defensa sobre 49 militars morts. La xifra no és definitiva", ha verbalitzat Pashinian, citat pel portal News.am. Durant una sessió extraordinària del Legislatiu, el líder armeni ha constatat que Bakú ha atacat Armènia en unes set direccions. "Al voltant de la mitjanit Azerbaidjan va atacar (Armènia) en quatre direccions, més tard se'n van sumar tres més", va dir.

Per què s'ha produït l'atac a Armènia?

Segons Pashinian, l'agressió azerbaidjanesa està relacionada amb la manca de voluntat de Bakú per avançar en les negociacions de pau al voltant de l'enclavament de l'Alt Karabakh, pel qual Armènia i Azerbaidjan van lliurar una guerra el setembre del 2020. "Azerbaidjan no vol negociacions sobre el conflicte de l'Alt Karabakh", ha constatat Pashinian, que ha recalcat que això va quedar palès durant una recent reunió amb el líder azerbaidjanès, Ilham Alíev, a Brussel·les. A la capital belga, "va quedar clar que ells (la part azerbaidjanesa) no volen discutir les nostres propostes sobre les negociacions de pau".

Aquest atac, tal com recorda en un fil de Twitter el politòleg Abel Riu, es "produeix en plenes negociacions per posar fi al Karabakh, reintegrant-lo a l'Azerbaidjan amb estatus d'autonomia, delimitant fronteres i establir un corredor entre l'Azerbaidjan i el seu enclavament al Natxkhivan, a través del sud d'Armènia". Segons destaca, el president de l'Azerbaidjan "probablement, busqui aprofitar la conjuntura internacional i les dificultats de Rússia, per pressionar a Armènia per la via militar i extreure així concessions encara més favorables als seus interessos de cara a la configuració del nou statu quo regional". En aquest sentit, Riu recorda que "l'Azerbaidjan va signar el juliol un acord per a incrementar el seu subministrament de gas a la Unió Europea durant els pròxims anys, i reforçar així el seu paper com un dels subministradors que contribuiran a reduir la dependència europea en aquest àmbit. Armènia queda encara més aïllada".

L'Azerbaidjan acusa Armènia d'actes de sabotatge

Davant la versió d'Armènia que culpa l'Azerbaidjan de l'atac, Bakú atribueix la seva responsabilitat a Erevan amb actes de sabotatge a les direccions de Dashkasan, Kalbayar y Lachín de la frontera entre Azerbaidjan i Armènia.

Segons el Ministeri de Defensa azerbaidjanès, els soldats armenis "van disparar intensament" contra les posicions de l'Exèrcit azerbaidjanès en aquestes tres localitats "amb armes de diversos calibres, inclosos morters". Com a resultat, ha exposat Bakú, "hi va haver pèrdues entre el personal de les Forces Armades d'Azerbaidjan i la infraestructura militar també va resultar danyada". Per això, "es van prendre mesures de resposta decisives per part de les unitats de l'Exèrcit d'Azerbaidjan desplegades en aquesta direcció per suprimir els punts de tir de les Forces Armades d'Armènia", ha destacat el comunicat.

Què diu Rússia al respecte?

Sense cap mena de dubte, no és el millor moment per a l'exèrcit rus. En aquest sentit, tal com assenyala també Riu caldrà veure el marge amb què disposa el Kremlin. Sobre el paper, recorda que Rússia i Armènia tenen un acord de defensa mútua. Però cal ressaltar que l'Azerbaidjan comptaria amb el suport de Turquia. Per ara, segons recull Efe, Rússia ha anunciat un alto el foc entre Armènia i l'Azerbaidjan després de les hostilitats que van esclatar dilluns a la nit a la frontera comuna i ha confiat que "es compleixi".

L'Iran no vol canvis a les fronteres

Qui ja s'ha pronunciat, però, és l'Iran. El país ja ha constatat que no acceptarà canvis de les fronteres d'Armènia i l'Azerbaidjan, després de la notícia dels enfrontaments entre ambdós països. "Iran no acceptarà cap canvi a les fronteres de la República d'Azerbaidjan i la República d'Armènia", ha exposat a través comunicat el portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Naser Kananí. El diplomàtic va expressar la seva preocupació per l'escalada de la tensió i va fer una crida als dos països a “resoldre les seves disputes pacíficament i d'acord amb les lleis internacionals”.

 

Imatge principal: Alt Karabakh / Unsplash