S'ha mort el reverend Jesse Jackson, activista històric pels drets civils als Estats Units, a 84 anys, segons ha anunciat la família aquest dimarts. Va ser pastor baptista i candidat a les primàries presidencials del Partit Demòcrata en les eleccions del 1984 i el 1988, a més d'exercir com a senador a l'ombra del Districte de Colúmbia entre el 1991 i el 1997. En el camp de l'activisme, va fundar les dues institucions que es van fusionar per formar Rainbow/PUSH, una oenagé que treballa per a la justícia social. El 2017 va anunciar que patia Parkinson, mentre que el novembre passat va ser hospitalitzat per rebre tractament per una malaltia neurodegenerativa rara i particularment greu, la paràlisi supranuclear progressiva (PSP).
"El nostre pare va ser un líder servicial, no només per a la nostra família, sinó també per als oprimits, els qui no tenen veu i els marginats de tot el món", ha escrit la família a Instagram, que ha afegit: "El vam compartir amb tot el món i, a canvi, el món es va convertir en part de la nostra família". També han destacat d'ell que "la seva irrompible creença en la justícia, la igualtat i l'amor va inspirar milions de persones", ja que "va contribuir a forjar un moviment global per la llibertat i la dignitat". "Incansable agent de canvi, va elevar la veu dels qui no la tenien, des de les seves campanyes presidencials a la dècada del 1980 fins a la mobilització de milions de persones per animar-les a registrar-se per votar, deixant una empremta inesborrable en la història", han destacat.
Nascut a Greenville (Carolina del Sud) d'una mare soltera, Jackson va marxar el 1965 juntament amb Martin Luther King a Alabama i va començar a treballar en la Conferència Sud de Lideratge Cristià (SCLC), però va plegar el 1971 després de ser acusat de fer servir l'organització per obtenir beneficis personals. Així, tres anys després de presenciar l'assassinat de Martin Luther King a Memphis, va fundar l'Operació PUSH (Poble Unit per Salvar la Humanitat), una entitat amb seu a Chicago que apostava per l'autoajuda de la població negra i que va aconseguir molts seguidors. Més tard, el 1984, va fundar la National Rainbow Coalition, que buscava la igualtat de drets per a les persones afroamericanes, les dones i la gent homosexual. Totes dues organitzacions es van fusionar el 1996 per formar l'esmentada Rainbow/PUSH, amb la missió de protegir, defensar i guanyar drets civils. Es defineix com una organització multiracial, multitemàtica, progressista i internacional que busca el canvi social.
En la dècada dels 70, va començar a viatjar per mediar en conflictes internacionals. Per exemple, el 1979 va visitar Sud-àfrica per protestar contra l'apartheid, i més tard va viatjar fins al Pròxim Orient per treballar en una campanya a favor d'un Estat palestí. Aquesta mena de missions diplomàtiques van generar crítiques entre els polítics dels EUA, però finalment es van transformar en aplaudiments després de negociar l'alliberament de soldats i civils nord-americans en països com Síria (1984), Iraq (1990) i Iugoslàvia (1999).
Candidat presidencial demòcrata
En els 80, Jackson va convertir-se en líder de la defensa dels afroamericans. Va ser clau en l'elecció del primer alcalde afrodescendent de Chicago, Harold Washington, l'abril del 1983, i l'any següent va decidir presentar-se a la nominació presidencial demòcrata. Va protagonitzar la campanya més gran de la història d'un candidat afrodescendent fins aleshores i va quedar en tercer lloc, en unes primàries que va guanyar Walter Mondale —que va patir contra la Ronald Reagan la pitjor derrota electoral dels demòcrates en 50 anys. Jackson va repetir com a candidat en les primàries del 1988 i va quedar segon, per darrere de Michael Dukakis —que tampoc no va poder guanyar George H.W. Bush en les eleccions presidencials.
El novembre del 2017 va anunciar que patia Parkinson, i que havia estat tractat com a pacient ambulatori a Chicago durant almenys dos anys abans de fer pública la malaltia. Aleshores, va reconèixer que veia cada cop més difícil completar les seves activitats quotidianes, que s'havien convertit en un "repte".