Gordon Liddy, un exassessor de Richard Nixon i considerat un dels cervells darrere del robatori del Watergate, ha mort aquest dijous als 90 anys als Estats Units, segons ha confirmat a mitjans locals la seva família.
Liddy ha mort a la residència d'una de les seves filles, Alexandra, a la localitat de Mount Vernon (Virgínia), als afores de Washington. Un altre dels seus fills, Thomas P., ha dit al diari The New York Times que la salut del seu pare, que patia Parkinson, feia temps que estava en declivi.
Liddy, que havia estat agent del FBI, va ser un dels cervells del Watergate, l'escàndol d'espionatge que va fer caure Nixon, i d'entre tots els implicats va ser el que més temps va passar a la presó.
Una guerra bruta
Advocat de professió, el 1968 va sobresortir durant la campanya a la Presidència de Nixon (1969-1974) i va ser recompensat amb una feina al Departament del Tresor, que li va permetre arribar el 1971 a la Casa Blanca com a "assessor legal".
A la Casa Blanca, tanmateix, Liddy va liderar de la mà de Howard Hunt, un exagent de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), una unitat a la que van anomenar "plumbers" ("els lampistes"), dedicada a la guerra bruta contra l'oposició.
Gordon Liddy, exassessor de Richard Nixon / Wikimedia Commons
Una vegada desmantellada aquesta unitat mesos després, Liddy i Hunt van seguir en funcions semblants però des de la campanya a la reelecció de Nixon.
Entre diversos plans estrambòtics per desacreditar els demòcrates l'any electoral, Liddy va idear el robatori de documents a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata a l'edifici Watergate de Washington.
Liddy i Hunt, que van coordinar l'operació del Watergate des de l'habitació d'un hotel, van ser detinguts després que la Policia també detingués a l'acte els espies que havien destinat a les oficines demòcrates.
Va ser l'únic dels implicats que es va negar a declarar durant el procés i va ser condemnat a un màxim de 20 anys de presó, encara que només va complir 52 mesos ja que l'expresident demòcrata Jimmy Carter va commutar la seva pena el 1977.
"He viscut com crec que hauria d'haver viscut", va dir Liddy en sortir de la presó, en declarar que no es penedia i que tornaria a actuar igual.
Inhabilitat en l'advocacia, Liddy va escriure diversos llibres, entre ells la seva autobiografia "Will" (1980), que es va convertir en un èxit de vendes. Va actuar en diverses pel·lícules i entre 1992 i 2012 va presentar el popular programa de ràdio de tendència dretana "The G. Gordon Liddy Show".
Foto principal: El president dels Estats Units, Richard Nixon / Piqsels