El govern de Javier Milei ha posat en marxa un programa que permetrà als estrangers sol·licitar la ciutadania argentina a canvi d’una aportació de 350.000 dòlars (uns 312.000 euros) o de la compra de bons públics per valor de 800.000 dòlars (714.000 euros). La iniciativa, presentada a París el 2 d’octubre pel ministre d’Economia, Luis Caputo, i el cap de Gabinet, Diego Santilli, busca atreure capital internacional, però ha desencadenat una ofensiva parlamentària de l’oposició i un debat sobre la constitucionalitat del mecanisme.
Segons va informar el diari argentí La Nación, el programa començarà a rebre sol·licituds durant l’últim trimestre del 2026. L’aportació directa al Tresor serà no reemborsable, mentre que l’alternativa financera consistirà a subscriure un títol públic creat específicament per al programa. El govern també ha previst imports addicionals per als familiars: 100.000 dòlars per al cònjuge i per als fills solters d’entre 18 i 25 anys, i 25.000 dòlars per cada fill menor. Per a una família de dos adults i dos menors, el cost total seria de 500.000 dòlars, uns 446.000 euros.
L’executiu defensa la mesura com una eina per reforçar les finances públiques i promoure l’arribada d’inversions. En el comunicat oficial, el Ministeri d’Economia assegura que les sol·licituds estaran sotmeses a controls d’identitat, antecedents penals, origen dels fons i riscos financers. La ciutadania, per tant, no s’atorgaria automàticament amb el pagament.
El peronisme vol frenar el programa
La resposta política no s’ha fet esperar. Segons el diari argentí Página/12, els diputats de l’oposició Agustín Rossi, Kelly Olmos, Florencia Carignano i Paula Penacca impulsen iniciatives per derogar el règim introduït per decret. Rossi defensa que la inversió no pot substituir els requisits legals de naturalització i sosté que el Congrés és l’òrgan competent per regular l’accés a la nacionalitat.
Carignano, exdirectora de Migracions, ha anat més enllà i ha relacionat el programa amb la controvèrsia sobre la compra de terres argentines per part d’estrangers. En una intervenció parlamentària recollida per Página/12, va qüestionar que el govern invoqui la sobirania nacional mentre facilita l’accés a la ciutadania a canvi de diners. L’oposició també alerta que el sistema podria beneficiar grans fortunes sense exigir una residència efectiva ni una inversió productiva concreta.
Un debat constitucional
Les crítiques també provenen de l’àmbit jurídic. En un article d’opinió publicat a La Nación el 8 d’octubre, el constitucionalista Andrés Gil Domínguez argumenta que la Constitució argentina estableix la residència com a via general per obtenir la ciutadania per naturalització, i que les excepcions han d’estar vinculades a serveis prestats al país. A parer seu, el decret no pot substituir la competència legislativa del Congrés en aquesta matèria.
El debat, però, no és només jurídic. En una anàlisi publicada per Infobae, especialistes també han qüestionat la manca de concreció sobre els criteris d’admissió, els efectes fiscals i el paper de les empreses assessores que participen en el desenvolupament del programa.
Amb la iniciativa encara pendent de desplegar-se, Milei afronta el repte de demostrar que el sistema pot captar capitals sense comprometre les garanties legals de la naturalització. L’oposició, mentrestant, vol portar la controvèrsia al Congrés i impedir que la capacitat econòmica es converteixi en una via privilegiada per accedir a la nacionalitat argentina.