Justícia per a Víctor Jara 50 anys després: condemnats set militars per segrest i homicidi

El 16 de setembre farà 50 anys de l'assassinat del cantautor Víctor Jara. El de Jara va ser un més dels milers d'assassinats infames perpetrats per la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990), però alhora es va convertir en una de les barbàries que van definir, nacionalment i internacionalment, el sagnant govern dels colpistes. Tanmateix, com passa sovint a les dictadures arreu del món, fins i tot els assassinats de persones destacades queden sense retre comptes. Durant cinc dècades aquest ha estat el cas del segrest i homicidi del cantautor, fins que ara el Tribunal Suprem de Xile ha dictat sentència definitiva en el seu cas, confirmant la condemna a 25 anys de presó contra set exmilitars.

La Segona Sala del tribunal ha assenyalat  en una sentència unànime que els condemnats (ara retirats) són responsables dels delictes de segrest i homicidi del cantautor i del director de presons Littré Quiroga Carvajal. A dues setmanes de la commemoració del 50è aniversari del cop d'estat, el Suprem ha ratificat així la sentència recorreguda de la Cort d'Apel·lacions de Santiago, descartant qualsevol error a la condemna, segons diu un comunicat de premsa de l'organisme judicial.

Els condemnats són Raúl Jofré González, Edwin Dimter Bianchi, Nelson Haase Mazzei, Ernesto Bethke Wulf, Juan Jara Quintana i Hernán Chacón Soto, que hauran de fer 15 anys i un dia de presó en qualitat d'autors dels homicidis, i deu anys i un dia pels segrestos. En total, 25 anys. A més, Rolando Melo Silva haurà de complir cinc anys i un dia per haver encobert els homicidis, i tres anys i un dia, per haver amagat els segrestos, segons recull Europa Press. 

Una sentència sense marge al dubte

Els acusats havien posat en dubte el relat dels fets del segrest i assassinat de Jara, però el Suprem xilè no ha deixat cap mena de dubte en la sentència: "Els fets ressenyats (...) són reals, des que van passar en determinat lloc i temps i estan provats, acreditats legalment a través dels mitjans probatoris". 

"La Cort, a més de referir-se a la qüestió processal, té la delicadesa d'explicar els casos i els fets (...) Les sentències judicials tenen un rol reparador quan no només es condemna els culpables i també s'expliquen les històries de les víctimes", ha reivindicat  el ministre de Justícia, Luis Cordero després de conèixer la sentència. El de Jara, militant del partit comunista i col·laborador del Govern de la Unitat Popular de l'expresident socialista Salvador Allende (1970-1973), era un dels casos més rellevants que la Justícia xilena tenia pendent de tancar.