Des del seu inici, el mandat de l'actual canceller alemany, Friedrich Merz, no ha estat fàcil. En les últimes setmanes, però, la situació s'ha agreujat i ha immers el líder de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) en una crisi política sense precedents. El que havia de ser una remodelació de govern per rellançar un executiu en hores baixes s’ha convertit en un nou focus de desgast per al democristià, que afronta una contestació creixent dins del seu propi partit mentre l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) continua liderant les enquestes. La successió d’errors en la reorganització del gabinet ha alimentat els dubtes sobre el seu lideratge i diversos mitjans alemanys ja presenten la seva continuïtat com una qüestió oberta.
L’origen de la crisi es remunta al 14 de juliol, quan es va conèixer que Jens Spahn, líder de la CDU al Bundestag, havia recorregut a la gestació subrogada als Estats Units per tenir un fill amb el seu marit. Com que la pràctica està prohibida a Alemanya i, a més, és rebutjada per la mateixa CDU, la polèmica estava servida i Spahn es va veure forçat a dimitir. Tot i això, la renúncia obria una finestra d’oportunitat per a Merz, que podia aprofitar el moviment per impulsar una remodelació més àmplia del govern, una fórmula habitual a la política alemanya per simbolitzar un nou començament i reforçar l’autoritat del canceller.
El procés, però, ha acabat tenint l’efecte contrari. A banda de la dimissió de Spahn, Merz va decidir destituir el ministre de Transports, Patrick Schnieder, un pas que va fer esclatar la polèmica abans inclús de materialitzar-se. Al canceller no només se li retreu l'acomiadament de Schnieder, sinó, sobretot, les circumstàncies que el van envoltar. El seu candidat preferit per substituir-lo, l’especialista en finances Fritz Güntzler, va rebutjar el càrrec a última hora. Això va deixar Schnieder en una situació incòmoda: sabia que havia de ser rellevat, però el govern encara no tenia successor. Davant d’aquest escenari, el mateix Schnieder va anunciar durant el cap de setmana que demanaria formalment la seva dimissió per posar fi a una situació que va definir com a "indigna". És a dir, el que havia de ser destituït va acabar dimitint davant el buit polític, i no va ser fins dilluns que Merz va anunciar el nomenament de Steffen Bilger com a nou titular de Transports.
La gestió d’aquest episodi ha provocat una onada de crítiques dins de la CDU. Diversos dirigents del partit han carregat obertament contra l’estil de lideratge del canceller, a qui acusen d’actuar de manera poc honesta i d’haver gestionat la sortida de Schnieder d’una forma "mesquina". El president regional de la CDU de Bremen, Heiko Strohmann, va resumir el malestar intern amb una frase contundent: "No dirigeix una empresa, això és un partit".
Ball de cadires
La remodelació ha acabat configurant un nou repartiment de cadires dins del govern. El president federal alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha nomenat oficialment els nous ministres conservadors. A més de Steffen Bilger al capdavant de Transports, Thorsten Frei deixa la direcció de la Cancelleria per assumir el lideratge del grup parlamentari conservador. El seu lloc serà ocupat per Nina Warken, fins ara ministra de Sanitat, que es converteix en la primera dona que dirigeix la Cancelleria alemanya. Paral·lelament, la cartera de Sanitat passa a mans de Carsten Linnemann, fins ara secretari general de la CDU, càrrec que assumirà Franziska Hoppermann.
L'amenaça de l'AfD
Aquest episodi arriba en un moment especialment delicat per a Merz. Tant el canceller com el seu executiu acumulen mesos de pèrdua de popularitat i les enquestes continuen situant l’AfD com l’opció preferida d’una part important de l’electorat alemany. En aquest context, la remodelació havia de servir per transmetre una imatge de fortalesa i recuperar la iniciativa política. En canvi, ha acabat reforçant la percepció que el líder conservador té dificultats per imposar la seva autoritat fins i tot dins del seu propi partit.
La preocupació també s’ha instal·lat als principals mitjans alemanys. El setmanari Der Spiegel advertia que el fet que dirigents de la CDU qüestionin obertament el canceller i que es filtrin detalls de reunions internes constitueix un senyal d’alarma. En aquest escenari, apuntava que Merz només té dues opcions: "atrinxerar-se" i ignorar les crítiques o bé assumir els errors, rectificar i "buscar una sortida".
El pròxim gran examen polític arribarà al setembre, amb la celebració de tres eleccions regionals que poden marcar el futur immediat del canceller. Les perspectives no són favorables per a la CDU, que en alguns territoris corre el risc de quedar clarament per darrere de l’AfD. Un mal resultat reforçaria les veus crítiques que ja qüestionen el lideratge de Merz i podria convertir una remodelació pensada per consolidar el seu poder en el detonant d’una crisi encara més profunda dins del partit.