Les aigües baixen turbulentes en el mar del Carib. La tensió política i militar entre els Estats Units i Veneçuela i l'enfrontament directe entre Donald Trump i Nicolás Maduro han augmentat en els darrers dies després que el president nord-americà va ordenar desplegar vaixells de guerra i milers de marins davant les costes de Veneçuela. L'administració Trump ha justificat l'enviament d'almenys tres destructors armats amb míssils guiats, a més d’almenys un submarí d’atac i avions espia P-8 Poseidon, com a part d'una operació per a combatre el tràfic de drogues, acusant el govern veneçolà de Nicolás Maduro de liderar l'anomenat Cartell dels Sols i de ser un "règim narcoterrorista". Amb l’argument que "el president veneçolà és un dels majors narcotraficants del món", Trump, que està disposat a utilitzar les Forces Armades contra els càrtels estrangers per frenar el narcotràfic, ha posat en la diana Maduro, sobre qui va augmentar la recompensa per informació que condueixi a la seva captura fins als 50 milions de dòlars. El president veneçolà ha respost al moviment militar nord-americà anunciant el desplegament de més de 4,5 milions de milicians de la Guàrdia Nacional bolivariana a tot el país i preparant una defensa davant una hipotètica invasió estatunidenca.
Disposat a "utilitzar tot el seu poder"
Les recents paraules de la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, assegurant que els Estats Units estan preparats per "usar tot el seu poder" per frenar el "flux de drogues cap al seu país" i "portar els responsables davant la justícia", han provocat les reaccions de Veneçuela, que considera aquest desplegament militar com "una amenaça", i dels països de la regió, com Mèxic o Colòmbia, i fins i tot la Xina. La presidenta Claudia Sheinbaum ha deixat molt clar que Mèxic no està col·laborant amb aquesta operació i ha respost a les pressions de Trump perquè cooperi més en la persecució dels càrtels mexicans deixant molt clar que no permetrà ingerències en la sobirania nacional i rebutjant les intervencions de l’exèrcit nord-americà. "No a l'intervencionisme. Això no solament és convicció, sinó que està en la Constitució (mexicana)", ha assenyalat la mandatària.
Maduro ha comptat amb el rebuig frontal dels membres de l’Aliança Bolivariana pels Pobles de la Nostra Amèrica (ALBA). Els mandataris dels onze països membres (Veneçuela, Cuba, Bolívia, Nicaragua, Dominica, Antigua i Barbuda, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Kitts i Nevis, Granada i Saint Lucia) han condemnat públicament l'operació, considerant-la una "amenaça a la pau i l'estabilitat de la regió" i una "violació flagrant del dret internacional" i de la Carta de Nacions Unides. Els líders de l'ALBA han afirmat que l'operació "camuflada com a antidrogues" representa un intent de desestabilització de governs sobirans i d'ingerència inacceptable en els assumptes interns de la regió. Presidents com Miguel Díaz-Canel (Cuba) van qualificar l'acció dels EUA com a "força imperial", Daniel Ortega (Nicaragua) ha demanat unitat en defensa de la sobirania regional, i Luis Arce (Bolívia) ha denunciat una "provocació inadmissible" que reviu una lògica de dominació en l'hemisferi.
El potencial militar desplegat a la zona
El desplegament inclou tres destructors de classe Arleigh Burke (USS Gravely, USS Jason Dunham i USS Sampson), submarins d'atac i fins a sis vaixells de guerra en total, així com esquadrons amfibis amb uns 4.500 efectius, incloent-hi 2.200 infants de marina estatunidencs. Els vaixells compten amb míssils Tomahawk, sistemes de defensa aèria, capacitats antisubmarines i mitjans per desplegar tropes. Els tres destructors han arribat a les costes de Veneçuela el 21 d'agost i el grup amfibi liderat per l'USS Iwo Jima (que il·lustra la imatge d'aquesta informació), que inclou més de 4.000 marins i diverses embarcacions de suport, s'espera que arribi a la regió el diumenge 24 d'agost, després d'un retard causat per l'huracà Erin.
Amb l’enviament d’aquest desplegament militar, Trump pretén enviar un clar missatge de pressió i advertència al règim veneçolà, el qual consideren un "règim narcoterrorista" i no legítim, i deixa clar que està disposat a "utilitzar tot el poder dels Estats Units" si és necessari per detenir el narcotràfic i el fluix de drogues, com el fentanil, que estan perjudicant les comunitats nord-americanes i generant violència en els carrers de les ciutats del país. I Maduro és l’objectiu número 1. "Maduro és el líder de l'organització narcoterrorista Càrtel dels Sols i és responsable del tràfic de drogues cap als Estats Units i Europa. Maduro, actualment acusat pel nostre país, ha corromput les institucions de Veneçuela per ajudar el càrtel en el seu pla criminal de narcotràfic fins als Estats Units", va indicar el Departament d'Estat en un comunicat el passat 25 de juliol.
Trump implica el Pentàgon contra el narcotràfic
El passat 8 d’agost, Trump va signar l’ordre executiva que autoritza l’ús de les Forces Armades per actuar contra càrtels de drogues estrangers, que permet fins i tot operacions directes en territoris i aigües alienes, el que significava implicar el Pentàgon en el combat contra el narcotràfic. El 15 d’agost, els mitjans internacionals van informar de l’inici del desplegament cap al Carib de més de 4.000 marins i forces de reconeixement, juntament amb destructors, un submarí nuclear i avions de vigilància P-8 Poseidon, i el 19 d’agost, les paraules de la portaveu Karoline Leavitt van deixar molt clares les intencions de Trump. Maduro va moure fitxa anunciant el desplegament nacional de 4,5 milions d’integrants de la milícia bolivariana i el reforç de la vigilància en costes i fronteres. El país respon amb actes polítics i militars a Caracas donant suport a la "defensa de la sobirania", amb el Partit Socialista Unit de Veneçuela mobilitzant les seves bases i funcionaris en suport a Maduro davant la suposada amenaça d’invasió nord-americana. Trump ha ajudat a cohesionar tot el país contra un enemic comú.