Una llauna de Fanta comprada a Londres té aproximadament 63 calories i 4,5 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres. La mateixa beguda a l’Índia en té 56 calories per 100 mil·lilitres i 13,7 grams de sucre: més de tres vegades més. La comparació, publicada per Reuters, posa sobre la taula una realitat poc visible del mercat alimentari global: les grans multinacionals adapten les seves receptes i l’etiquetatge a cada país.
La diferència no és només quantitativa. La Fanta venuda a l’Índia incorpora també colorants artificials que, segons Reuters, apareixen en lletra petita a la part posterior de l’envàs. Al Regne Unit, en canvi, Coca-Cola utilitza una recepta amb molt menys sucre i els productes poden incorporar el sistema d’etiquetatge nutricional frontal conegut com a “semàfor”, que identifica amb colors verd, ambre i vermell els nivells de sucre, greixos i sal.
Segons la Food Standards Agency britànica, aquest sistema és voluntari, però està àmpliament estès entre fabricants i supermercats. L’objectiu és que el consumidor pugui valorar d’un cop d’ull la composició d’un producte. A Espanya, en canvi, s’ha optat pel Nutri-Score, també de caràcter voluntari, que classifica els aliments de la A a la E segons diferents criteris nutricionals. La implantació del sistema, però, ha generat debat entre experts, administracions i indústria. Coca-Cola, de fet, ha explicat que utilitza etiquetes d’aquest tipus en diversos mercats europeus.
Què passa a l'Índia?
La situació és molt diferent de l’Índia. El regulador alimentari del país, la Food Safety and Standards Authority of India (FSSAI), havia plantejat introduir avisos frontals amb colors per alertar sobre quantitats elevades de sucre, sal i greixos. Però, després de la pressió de la indústria alimentària, va abandonar aquesta proposta i va optar per una taula nutricional en blanc i negre.
Reuters explica que va revisar enregistraments d’una reunió celebrada al març entre responsables del regulador i representants de la indústria. En aquella trobada, una executiva de Coca-Cola Índia, Mili Bhattacharya, va qüestionar l’eficàcia dels símbols d’advertència i va defensar que no necessàriament canviarien els hàbits dels consumidors.
L'Índia: país amb sobrepès el 2050?
El debat arriba en un moment especialment delicat per a la salut pública índia. Segons un estudi publicat a The Lancet citat per Reuters, fins a 450 milions d’indis podrien patir sobrepès o obesitat el 2050. Els activistes consideren que una informació nutricional més clara podria ajudar a reduir aquest risc. El Tribunal Suprem indi està examinant precisament la decisió del regulador després que organitzacions de salut la recorreguessin.
Les diferències entre països, però, no es limiten als refrescos. Reuters assenyala que Nestlé utilitza etiquetes interpretatives al Regne Unit des del 2013, mentre que alguns dels seus productes presenten composicions diferents de l’Índia. És el cas del KitKat: segons la investigació, la versió índia conté un 4,5% de sòlids de cacau, mentre que l’australiana n’inclou almenys un 22%. També hi ha diferències en els fideus instantanis Maggi, que a l’Índia utilitzen oli de palma, mentre que diverses versions britàniques fan servir oli de gira-sol.
Les empreses argumenten que les receptes canvien segons les regulacions, els gustos i el poder adquisitiu de cada mercat. Però per als crítics, la qüestió és una altra: si una multinacional pot vendre una versió amb menys sucre i més informació nutricional en un país, per què no fer-ho a tot arreu? El debat indi exposa així una contradicció del mercat alimentari global: el producte pot portar el mateix nom i el mateix logotip, però no necessàriament la mateixa recepta ni la mateixa protecció per al consumidor.