El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha impulsat una reestructuració profunda dins de l’aliança militar més poderosa del món, que implica l’eliminació de dues divisions i la retallada de desenes de llocs de treball a la seu central de Brussel·les. Aquesta mesura, confirmada per diversos funcionaris de l’OTAN, busca racionalitzar l’estructura de l’organització i fer-la més àgil i eficient. Rutte, que va assumir el càrrec l'octubre de 2024, afronta el repte de mantenir l’eficàcia de l’OTAN en un context internacional marcat per la pressió dels Estats Units perquè Europa i el Canadà augmentin la despesa en defensa, l’amenaça creixent de Rússia a l’est d’Europa i la inestabilitat a l’Orient Mitjà. Aquesta reestructuració coincideix amb el moment històric en què tots els membres de l’OTAN estan a punt d’assolir el llindar del 2% del PIB destinat a defensa de cara al 2025, reforçant així la capacitat col·lectiva de l’Aliança davant els nous desafiaments.
La política de retallades de Rutte ha estat comparada amb les mesures dràstiques que Elon Musk va implementar al govern federal dels Estats Units i a empreses com Twitter (ara X), on va suprimir massivament llocs de treball per fer les estructures més “lleugeres” i més eficients. Aquesta reestructuració de l'agrupació amb seu a Brussel·les s’ha guanyat el sobrenom de “DOGE” dins l’OTAN, en referència a la criptomoneda mem i a l’estil disruptiu de Musk. Tot i que l’objectiu és fer l’OTAN “més forta, més justa i més letal” —segons paraules del mateix Rutte— el precedent de Musk serveix d’avís: una racionalització agressiva pot augmentar l'efectivitat com pot comportar riscos de descoordinació i pèrdua de capacitat operativa, just en un moment en què la seguretat europea depèn més que mai de la solidesa de l’Aliança.
Una OTAN sota pressió
L’OTAN afronta una conjuntura crítica. D’una banda, Rússia ha accelerat la seva capacitat de rearmament, amb una producció d’armament molt superior a la de tot l’Occident, i el seu lideratge deixa oberta la porta per un ús de la seva força militar contra l’aliança transatlàntica en un termini de cinc anys. L’agressió russa a Ucraïna ha estat un toc d’alerta per als membres de l’OTAN, que s'han afanyat a accelerar la despesa militar i la coordinació estratègica. A més, l’escalada nuclear de l’Iran i la inestabilitat creixent a Orient Mitjà —amb la possibilitat que el conflicte entre Israel i l’Iran s’estengui— han posat en alerta al bloc occidental, que es veu obligat a repensar la seva estructura i capacitat de resposta.
Tot això passa mentre els Estats Units, sota la presidència de Donald Trump, han pressionat fortament perquè els aliats europeus augmentin la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Aquesta exigència s’ha convertit en un tema central de debat, ja que molts països europeus han de fer grans i urgents esforços pressupostaris per complir-la. El temor a una retirada progressiva de la protecció convencional nord-americana ha fet que els membres de l’OTAN, especialment els més exposats a Rússia, accelerin les seves inversions militars. Ara, amb una renovació de Mark Rutte a l'estil Silicon Valley que recorda a les del mediàtic magnat nord-americà, només cal esperar que el final de l'OTAN no tingui el mateix to que el del desorientat megalòman Elon Musk.