La líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, ha anunciat aquest dimarts la seva candidatura a l'Elisi. Ho ha fet després de la sentència dictada aquest dimarts, que l'ha condemnada a un any de presó amb la possibilitat de braçalet electrònic per malversació de fons públics europeus, però li va obrir la via a les presidencials del 2027 en reduir en apel·lació la seva pena d'inhabilitació. "Sí, seré candidata a les eleccions presidencials", ha declarat Le Pen al telenotícies de màxima audiència de la televisió TF1, on ha acudit acompanyada pel president del seu partit, la Reagrupament Nacional (RN), Jordan Bardella.
Le Pen, de 57 anys, ha anunciat també que presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem per “esgotar totes les vies legals” per defensar la seva “innocència” en aquest cas de malversació de fons públics al Parlament Europeu. Aquesta acció judicial suspendrà l’execució de la sentència dictada aquest dimarts i, per tant, mentre el Suprem no es pronunciï, no haurà de fer campanya amb un braçalet electrònic, cosa que per a ella era essencial per tornar a llançar-se a la conquesta de la presidència de l’Estat.
“Havia indicat que no faria campanya amb el dispositiu electrònic posat. Però com que tinc l’opció d’apel·lar davant el Tribunal Suprem (...) i l’apel·lació suspèn els efectes de la sentència, faré campanya sense el dispositiu electrònic”, ha remarcat la líder de l’extrema dreta francesa. Sigui com sigui, Le Pen també ha anunciat que Bardella, de 30 anys, serà el seu primer ministre si aconsegueix el seu objectiu d’arribar a l’Elisi en el seu quart intent. “Ens complementem”, ha assegurat en referir-se al seu delfí, ja que tots dos, ha subratllat, formen “un duet fiable de primer ministre i presidenta”.
“Tenim solucions, i aquest duet és guanyador; fins i tot és una fórmula guanyadora”, ha insistit, en assegurar que les ambicions polítiques de tots dos són lluitar “per França”. Preguntada per què passaria si el Suprem no l’absolgués, ha respost “ja ho veurem”. “Els francesos seran jutges (...) És estrany que es consideri els francesos incapaços de prendre una decisió”, ha afegit.
La sentència del Tribunal d'Apel·lació de París
En la seva sentència, el Tribunal d’Apel·lació de París ha defensat que la reducció de la pena d’inhabilitació de Le Pen, respecte a la dictada en primera instància, respon a un criteri de proporcionalitat i té en compte “la llibertat d’elecció del votant”, en considerar que aquesta constitueix una condició essencial per a l’expressió democràtica del sufragi.
En un comunicat, el tribunal ha recordat que la inhabilitació no era una pena obligatòria quan es van cometre els fets i ha assenyalat que la sanció de 15 mesos ja complerta des de la sentència de primera instància, dictada el 31 de març de 2025, és suficient per reparar el dany causat a la probitat pública. Mantenir-la, ha afegit, hauria vulnerat “el principi de llibertat de candidatura”.