El Tribunal d'Apel·lació de París ha rebaixat la pena de Marine Le Pen, dels cinc anys d'inhabilitació en primera instància a només quinze mesos —45 mesos amb 30 de suspensió, llevat que hi hagués reincidència. Amb aquesta decisió, la líder del Reagrupament Nacional podrà presentar-se a les eleccions del 2027 amb braçalet electrònic, ja que també haurà de complir un any de presó en arrest domiciliari —tres anys amb dos de suspensió. Més del mateix en el cas del número tres del partit ultra, Louis Aliot, que podrà continuar com a alcalde de Perpinyà després d'haver estat condemnat a un any de presó suspès, a dos d'inhabilitació suspesos i a una multa de 5.000 euros.
La decisió d'aquest dimarts és clau de cara a les eleccions franceses del 2027, en tant que Le Pen és la favorita en els sondejos. Després d'arribar a la segona volta de les presidencials del 2017 i del 2022 davant d'Emmanuel Macron, la líder de l'extrema dreta francesa arriba al final d'una dècada de macronisme en la posició més favorable de la seva trajectòria política. Ara bé, Le Pen havia advertit que no faria campanya si la condemna d'inhabilitació quedava confirmada o si quedava sota control electrònic. Encara està sobre la taula la candidatura del president del Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, també favorit en els sondejos. Bardella havia dit que la formació "ha anticipat els diferents escenaris" i que ell estava "preparat per assumir les conseqüències" de la decisió adoptada pel Tribunal d'Apel·lació de París.
El cas dels assistents parlamentaris
Els magistrats havien de decidir si confirmaven la condemna imposada en primera instància per malversació de fons públics en el denominat cas dels assistents parlamentaris de l'antic Front Nacional, l'actual Reagrupament Nacional. El març del 2025, el Tribunal Penal de París va declarar culpables 25 acusats d'haver participat en un sistema organitzat per desviar fons del Parlament Europeu destinats a assistents parlamentaris cap a persones que, realment, tenien funcions en el partit entre el 2004 i el 2016, i va calcular que el perjudici econòmic va ser de 3,2 milions d'euros —un cop descomptades les quantitats ja reemborsades. Le Pen va ser condemnada a quatre anys de presó —dos dels quals ferms, amb possibilitat de compliment amb polsera electrònica—, una multa de 100.000 euros i cinc anys d'inhabilitació amb aplicació immediata. Només ella, Aliot, i el partit, amb deu condemnats més, van recórrer contra la sentència. En el judici d'apel·lació, la líder ultradretana va tornar a rebutjar l'existència de cap "sistema" i va defensar la seva "bona fe", mentre que la Fiscalia va demanar mantenir la condemna.
Abans de conèixer-se la decisió judicial, Bardella, ha enviat un missatge de suport a Le Pen i ha recordat que va ser ella qui, fa catorze anys, li va transmetre "el gust pel compromís", com també el desig de dedicar la seva vida a la política. El president de la formació ultra ha elogiat la seva "fortalesa", la seva "resiliència" i la seva "convicció que França mereix que es lluiti per ella". "Res no justifica que Marine Le Pen sigui exclosa de l'elecció del poble francès i se li impedeixi presentar-se davant d'ell", ha expressat Bardella, que ha conclòs assegurant que el seu suport a la dirigent és "total" i que la seva lleialtat "mai no dependrà de les circumstàncies".