Rússia Unida ha reforçat el seu control sobre la Duma amb el millor resultat electoral de la seva història. La victòria permet al Kremlin reivindicar el suport al rumb mantingut per Putin en la guerra d’Ucraïna, que havia ocupat un lloc central en la campanya. El partit vinculat al president Vladímir Putin ha aconseguit 355 dels 450 escons de la cambra baixa després de les legislatives celebrades entre el 18 i el 20 de setembre, una xifra que li garanteix una àmplia majoria constitucional. Els comicis també han estat marcats per les denúncies d’irregularitats de l’oposició i un gran atac contra Moscou durant l’última jornada de votació.
Amb el recompte pràcticament complet, Rússia Unida obtenia el 57,83% dels vots per llistes, que li donen 147 diputats, als quals se sumen 208 escons aconseguits en circumscripcions. El resultat supera els 343 diputats del 2016 i els 324 del 2021. La participació s’ha situat en el 59,3%, mentre que a Donetsk i Luhansk, territoris ucraïnesos annexionats per Rússia, ha rondat el 80%.
Una majoria constitucional i Yábloko fora de la Duma
La nova composició permet a Rússia Unida superar amb comoditat els 300 diputats necessaris per impulsar reformes constitucionals sense dependre d’altres forces. El Partit Comunista ha quedat en segon lloc amb prop del 14% dels vots, seguit del Partit Liberal Democràtic i Gente Nova. Dmitri Medvédev, dirigent de Rússia Unida, ha assegurat que "els ciutadans del nostre país mantenen la confiança en la principal força política" i ha promès continuar donant suport a "la línia fixada pel president".
Yábloko, l’únic partit contrari a la guerra que ha participat parcialment en els comicis, no ha aconseguit entrar a la Duma. El Tribunal Suprem havia anul·lat la seva candidatura a la llista federal, tot i que va poder presentar aspirants en algunes circumscripcions. La formació ha denunciat pressions sobre candidats, impediments als seus representants en col·legis electorals i irregularitats en el vot electrònic. Sí que ha aconseguit representació a l’assemblea regional de Nóvgorod.
La guerra d’Ucraïna marca la jornada electoral
L’últim dia de votació va coincidir amb un gran atac ucraïnès contra Moscou i la seva regió. Segons les autoritats russes, tres persones van morir i una vintena van resultar ferides, mentre centenars de vols van ser cancel·lats o retardats. L’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, va afirmar que l’atac havia estat "manifestament planificat amb l’objectiu de pertorbar les eleccions".
La Unió Europea ha qüestionat el procés electoral. L’alta representant per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, ha afirmat que els comicis han evidenciat "la contínua i cada vegada més greu erosió de la democràcia" a Rússia i ha criticat que Moscou no convidés observadors de l’OSCE. També ha condemnat la celebració de votacions als territoris ucraïnesos ocupats per Rússia.